Driblatge europeu al Sàhara

Un centenar de vaixells esperen inquiets als ports espanyols des de fa gairebé un any per pescar a les aigües del Sàhara Occidental. Gràcies a un acord de la UE amb el Marroc, aquest sector feia negoci amb la venda del seu peix. Però la justícia europea li va parar els peus quan el febrer del 2018 va dictaminar que s’estava infringint la sobirania dels sahrauís. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va taxar el pacte d’il·legal perquè havia estat firmat sense el consentiment del poble sahrauí, però Brussel·les, sota la pressió dels espanyols, va engegar ràpidament la seva maquinària per refer-lo esquivant la sentència. Ara el Parlament Europeu està a punt de donar el vistiplau a un nou acord pesquer negociat amb Rabat i qüestionat perquè torna a ignorar la sobirania del Sàhara.

Tan bon punt es va invalidar l’acord, l’executiu de la UE es va posar en marxa per trobar una nova fórmula que intentés complir la decisió judicial. Aquesta fórmula marcava que, si s’hi volia incloure el territori sahrauí, calia “el consentiment de la població”. Els diplomàtics europeus van explotar aquesta escletxa per sortir del pas. Així, Brussel·les assegura que ha fet “àmplies consultes” al Sàhara i que “els seus agents socioeconòmics i polítics” hi estan “clarament a favor”. Tanmateix, el Front Polisario, el principal moviment d’alliberació del Sàhara, i “altres parts” es van negar a participar-hi perquè s’oposen al fet que la UE negociï directament amb el govern marroquí i no amb els representants del poble sahrauí. Amb tot, la Comissió Europea creu que té suficients garanties per dir que l’acord beneficiarà els sahrauís.

La proposta va pel bon camí després que el comitè de pesca de l’eurocambra hi donés llum verd amb una majoria sòlida: disset vots a favor, set en contra i dues abstencions. El ple del Parlament Europeu votarà l’acord en el ple del febrer amb l’esperança que els vaixells puguin tornar a les aigües del Sàhara al maig. El procés parlamentari ha arrossegat, però, crítiques per ingerències, opacitat i el driblatge a la justícia europea. L’eurodiputada liberal francesa Patricia Lalonde va haver de dimitir com a encarregada de la negociació a l’eurocambra pels seus presumptes vincles amb Rabat. Malgrat la controvèrsia de l’acord de pesca, la majoria dels eurodiputats van rebutjar mantenir un debat obert sobre el pagament d’uns 53 milions d’euros anuals al Marroc per permetre a 128 vaixells –més de 90, espanyols– accedir a les seves aigües i a les del Sàhara.

“És un escàndol”, diu l’eurodiputat d’EQUO Florent Marcellesi quan li pregunten per l’ampli suport al nou acord. En declaracions a El Punt Avui, denuncia la imposició dels interessos geopolítics, així com la pressió del govern espanyol, no només per la qüestió econòmica, sinó també per la creixent arribada d’immigrants des del Marroc. Per això, acusa els socialistes d’incomplir les sentències del TJUE. “Defensen respectar l’estat de dret en relació amb Catalunya i després fan justament el contrari al Parlament Europeu”, critica.

El grup socialista a l’eurocambra ha defensat la seva posició afirmant que el nou acord respecta les condicions de l’alt tribunal. Sense remordiments, doncs, votaran el pacte al febrer veient cada cop més a prop les costes del Sàhara. “Si tot va segons el previst, calculem que la flota podrà tornar a pescar a la primavera”, celebrava Clara Aguilera, eurodiputada socialista d’Andalusia, d’on sortien la gran majoria de vaixells.