L'economia de Mataró toca fons
L'últim informe socioeconòmic destaca els preocupants nivells de desocupació a la ciutat
Menys empreses i treballadors i més atur. La radiografia que fa el darrer informe socioeconòmic de la ciutat no convida a l'optimisme. Mataró no va bé, però tampoc va tant malament com altres ciutats catalanes. Els efectes negatius de la crisi es fan notar i han provocat que la capital del Maresme estigui tocant fons en molts indicadors. Segons l'informe de conjuntura socioeconòmica, en dos anys la quantitat de treballadors assalariats a la capital del Maresme ha passat de tenir el nombre més alt que mai s'hagi registrat –35.101 a mitjans del 2007– a tenir el valor més baix de la dècada actual –29.744 al tercer trimestre del 2009–.
La construcció
En només un any, la ciutat ha perdut 3.144 assalariats. Per trobar una davallada d'aquesta magnitud, caldria remuntar-se a mitjan l'any 1993, època de la crisi postolímpica. En la pèrdua hi ha tingut molt a dir la construcció, que continua sent el sector en què es destrueixen més llocs de treball, però també hi ha contribuït la indústria manufacturera, amb el tèxtil i la confecció al capdavant.
Així, al tercer trimestre de l'any passat hi havia 979 treballadors de la construcció menys que un any abans, que en termes relatius representa una reducció del 29,8%. Pel que fa al tèxtil, durant el 2009, 700 persones van perdre la feina. Pel que fa als treballadors autònoms i a les empreses, presenten la mateixa tònica negativa que els assalariats. Així, el nombre d'empleats per compte propi va baixar un 9% i el nombre d'empreses disminueix d'un 9,9% i se situa en el valor més baix des de fa tretze anys. Un altre dels indicadors que continua sota mínims és la construcció de nous habitatges. Entre juliol de 2008 i el juny de 2009 es van endegar 181 pisos, un 55,7% menys que els que es van començar a construir en el mateix període de l'any anterior.
L'informe de conjuntura socioeconòmica admet obertament que el mercat laboral és l'efecte més greu de la crisi actual, com ho demostren també els 31 expedients de regulació d'ocupació (ERO) que s'han autoritzat els tres primers trimestres de l'any passat i que han suposat l'acomiadament de prop de 400 persones, gairebé un 400% més d'afectats que al mateix període de l'any 2008.
El creixement de l'atur al Maresme cau en picat
El març va ser el primer mes benèvol pel que fa al creixement de l'atur al Maresme en l'últim any, i tan sols 123 persones van engreixar les llistes de desocupats a la comarca. Una bona notícia si es té en compte que al febrer la xifra va ser de 741 i al gener de 1.438. El nombre total de persones sense feina, però, es manté en 37.410. La majoria de municipis de l'Alt Maresme, com ara Calella, Malgrat o Pineda, han vist com baixaven els seus índex d'atur, encara que només sensiblement. Cap d'ells no va anar més enllà de les quaranta persones que van trobar feina, i la majoria ho van fer en el sector de serveis i en el del turisme, perquè bona part dels hotels van obrir les portes. Caldrà esperar a les dades d'abril per verificar que la reducció es consolida o que tan sols ha estat una circumstància puntual. Malgrat aquest fre en el creixement de l'atur, els nivells de desocupació es mantenen molt alts en les mateixes poblacions. Pineda de Mar continua al capdavant, amb un 21% d'atur, seguida de Tordera, Mataró, Malgrat i Palafolls. Els nivells més baixos corresponen a Cabrera i Alella, amb menys d'un 10%.
Menys matriculacions
En l'apartat de consum, el principal indicador disponible que s'avalua és la matriculació de turismes, que presenta un descens del 41,1% en la variació interanual. Amb aquesta reculada, a la ciutat s'han matriculat 1.875 cotxes entre juliol del 2008 i juny del 2009 –la xifra més baixa des de fa quinze anys–, cosa que indica que les famílies estan consumint menys quantitat que fa un any. Aquest alentiment farà, segons es desprèn de l'informe de conjuntura, que reverteixi en la millora d'alguns aspectes relacionats amb el trànsit. Així doncs, la contaminació acústica s'ha mantingut invariable en el darrer any, amb un nivell sonor equivalent de 68 dBA, tot i que les organitzacions mundials recomanen nivells per sota del 65 dBA.
La patronal nota un «subtil creixement»
e. ferranTot i els resultats poc encoratjadors que es desprenen de l'informe econòmic de Mataró del tercer trimestre del 2009, els empresaris asseguren que s'ha notat un «subtil creixement». Segons fa constar en un comunicat la Federació d'Associacions i Gremis Empresarials de Mataró i Maresme, la Fagem, aquest augment de l'activitat econòmica s'ha deixat sentir tant a la capital del Maresme com a la resta de la comarca. La seva presidenta, Roser Moré, assegura que en el tombant d'any a alguns empresaris semblava que les coses els anaven millor i també certs indicadors han assenyalat una certa millora. Els exemples més recents serien l'ocupació que hi ha hagut durant les festes de Setmana Santa, tot i que a la costa no han estat dels més elevats.
La patronal remarca que hi ha alguns projectes amb un «futur esperançador» per a l'activitat econòmica, ja que molts s'han de posar en funcionament aquest mateix any. Es tracta d'actuacions que són a la cantonada, com ara la posada en funcionament del Tecnocampus, l'activació del futur Museu del Tèxtil i del Museu Bassat, i també la futura implantació d'El Corte Inglés. Les decisions conjuntes en l'àmbit de la comarca que s'estan prenent sobre aspectes de mobilitat, també beneficiaran el teixit econòmic, segons assenyala la presidenta de la Fagem. Tot i aquests indicis d'optimisme, els resultats del 2009 han estat molt negatius per als empresaris. És per això que la Fagem valora molt positivament que la comarca s'hagi situat durant l'any passat com la desena més competitiva de tot Catalunya, segons un estudi elaborat per l'Associació d'Empresaris del Garraf i de l'Alt i Baix Penedès. Segons la patronal, és un mèrit que la comarca estigui en les mateixes condicions que el 2005, un any en què encara no es parlava de crisi ni hi havia símptomes de recessió, i considera que és fruit del treball en comú de moltes entitats i institucions de la comarca. De la mateixa manera, l'associació empresarial celebra també la signatura del protocol de col·laboració entre Mataró i Granollers, signat fa un parell de setmanes pels dos alcaldes. Una suma d'esforços que, segons la Fagem, permetrà tenir un pes específic dins la segona corona que representen les dues comarques.
