La Borsa
Més valors
Economia

MAYO FUSTER

INVESTIGADORA PRINCIPAL DEL GRUP DE RECERCA DIMMONS DE L’IN3 - UOC

“El nou capitalisme digital no respecta els principis de la xarxa i és agressiu”

Cabify i Uber evadeixen impostos i tenen una política molt precària quant a drets laborals
Crec que el món del taxi s’organitzarà i acabarà fent una plataforma amb els mateixos taxistes
Amb les noves tecnologies han arribat els canvis que ha portat el model col·laboratiu
La CE va triar les deu plataformes més potents el 2014 a Europa, i n’hi ha tres que són a Catalunya

L’economista i politòloga Mayo Fuster afirma que l’economia de plataformes no té marxa enrere. La investigadora de la UOC assegura que Uber va en contra dels drets laborals dels treballadors.

Vostè què se sent, més activista o investigadora social?
Investigadora.
La seva especialitat és l’economia de plataformes digitals. S’hi dedica prou temps en el món de la recerca?
No, tot i que el programa Horitzó 2020 de la Unió Europea, que és el programa de recerca més gran del món, ho està prioritzant. El cert és que la recerca està molt candent i també les agendes regulatòries, que preocupen de manera evident els governs. Per tant, considero que faria falta més volum d’evidències i de recerca.
Però creu que s’hauria d’anar més en la línia de les plataformes digitals i de l’economia col·laborativa en lloc de seguir el model de l’economia tradicional?
No hi ha cap dubte que l’economia col·laborativa transformarà el sistema econòmic en profunditat. La revolució tecnològica ja és aquí. A més, estem enmig d’una crisi mediambiental, de gènere, de sistemes d’institucions de govern que estan mancats de participació. Estem en un moment de canvi d’època, de canvis molt profunds. El sistema econòmic, amb la disrupció de les noves tecnologies i l’impacte de la globalització, està canviant substancialment. L’economia col·laborativa, juntament amb la robòtica i l’economia de dades, és un dels grans pilars del sistema econòmic emergent. D’això no hi ha cap dubte. També ho dic des de la base de recerca que fem nosaltres.
En quin sentit?
El 2015 vam fer un mapa a escala europea d’àmbits d’activitat econòmica en què estava present l’economia de plataforma i vam trobar que n’hi havien 24 i dos anys després, en replicar l’estudi, vam veure que ja eren prop de 50.
Com definiria l’economia de plataformes?
És un model de producció econòmica que es caracteritza per la producció entre comunitats de persones que estan distribuïdes - no estan en una fàbrica com en l’imaginari que tenim al cap– i que tenen el suport d’una plataforma digital. Aquest model s’està expandint a qualsevol àmbit d’activitat econòmica. El que passa és que és un model mediat per plataformes digitals, però que és molt ambivalent, perquè tant pot donar sortida a empreses com Uber i Airbnb, -que són grans plataformes de multinacionals-, però també pot donar formes de cooperativisme d’una dimensió que no havíem conegut fins ara. Llavors donen pas tant a un horitzó d’un capitalisme més agressiu des de la lògica de desmantellar els drets laborals, com és el cas d’Uber, o des d’una lògica d’un capitalisme que no respecta les regulacions d’àmbit local respecte a l’habitatge, com és el cas de Airbnb, i que per això topen amb els drets de l’habitatge amb el tema de la gentrificació. És un capitalisme molt més extraccionista de la ciutat del que coneixíem fins ara. I això és perquè no es basa en el pacte social de drets laborals i del dret del benestar. Són empreses que es mantenen a través de l’evasió fiscal. Jo defenso el model cooperatiu.
Per tant, aquestes grans corporacions multinacionals amb la imatge que ha descrit malmeten el creixement d’aquestes plataformes perquè no respecten l’estat del benestar, entre altres coses?
La pregunta no és economia de plataformes si o no davant del model tradicional. Si ho portem al sector del taxi, la pregunta no és Cabify o taxi. El sector del taxi abans o després s’haurà de plataformitzar. Haurem de triar el model de plataforma que volem. El model de plataforma d’Uber i Cabify es basa en una centralització molt forta de la producció econòmica. Perquè mentre que el sector del taxi està format per autònoms o petites empreses, Cabify i Uber el que fan és concentrar les llicències i llavors passen d’un mercat més distribuït de treball a un mercat concentrat en grans propietaris. En la qüestió de l’evasió fiscal, tenen una arquitectura que evita pagar impostos, i també potencien la precarització de drets laborals. La transformació cap a l’economia de plataforma no necessàriament vol dir aquest tipus de plataforma. També hi ha el cas de Green Taxi Cooperative, a Denver, que és una plataforma digital creada pels mateixos taxistes que es modernitza i digitalitza a través d’una plataforma digital entre si. Com si fos Mytaxi, però sent propietat dels mateixos taxis. Amb aquest model no es perden drets laborals. Per tant, una cosa és el model extraccionista a partir de plataformes molt agressives i una altra cosa són els models que veiem veritablement col·laboratius. Tot és economia de plataforma: Uber, Viquipèdia i Green Taxi. Es producció mediada per una plataforma digital, però unes són col·laboratives i les altres, no.
Creu que la vaga del taxi de fa unes setmanes es va tancar en fals?
Crec que el taxi s’haurà d’organitzar. Esperem que prenguin la iniciativa cap a la creació de plataformes dels mateixos taxistes per poder competir amb Uber i Cabifay. Afrontar la problemàtica a partir de si calen llicències VTC és una anècdota. El model econòmic de les dues multinacionals es basa en la mancança de drets, l’evasió fiscal i el fet de no respectar les regulacions locals.I si el model que impera no fa sostenible el model d’Uber –de fet ara Uber no és sostenible perquè es basa en un model de capital de risc especulatiu- per fer la seva expansió doncs que plegui. Si es reestructurés d’una altra manera se’n podria parlar.
Barcelona té una bona salut en economia col·laborativa?
Barcelona és un referent mundial en la innovació, en economia de plataforma i economia col·laborativa. La Comissió Europea va triar les deu plataformes més potents el 2014 en l’àmbit europeu i n’hi ha tres que estan a Catalunya. Tenim una sobrerepresentació. Nosaltres vam fer un projecte europeu que consistia a fer un mapa de casos i en vam identificar, només a Barcelona, 1.000 d’economia col·laborativa. Hi ha presència de casos molt potents i amb molta difusió. També és un símptoma del fet que Barcelona és un referent en economia col·laborativa que el novembre passat la capital catalana acollís la cimera Sharing Cities Summit, a la qual van acudir ciutats de tots els continents i de tots els colors polítics per definir una agenda de polítiques sobre producció col·laborativa. Barcelona també fa l’Smart City Congress, que és el congrés més important en l’àmbit mundial en tecnologia i ciutat i el Mobile World Congress. Això en termes d’economia digital, però en termes d’economia col·laborativa també és la primera ciutat que ha tingut, a través de Barcelona Activa, un programa d’emprenedoria especificament relacionada amb el món col·laboratiu.
Quins són els sectors que utilitzen més l’economia col·laborativa?
On més està present aquesta producció és a la indústria del programari. A més, el model col·laboratiu és l’imperant i l’hegemònic. No hem de pensar que el model de l’economia veritablement col·laborativa és com l’alternativa o pensar que és residual, no. Hi ha en certes indústries en què és el model majoritari. També destacaria l’àmbit de mobilitat. Hi ha el cas de Som Mobilitat, que és una cooperativa de compartició de cotxes, motos i bicis elèctriques basat en un model de cooperativa de plataforma. Aquí els usuaris de la plataforma creen una cooperativa entre ells i és un model eficient, més democràtic.
Des de fa unes dècades la globalització predomina al món. Creu que ja no té marxa enrere?
Respondria a dos nivells. A un primer nivell, diria que la globalització ha comportant un canvi històric. En el sentit que l’emergència de la globalització no té marxa enrere. I per globalització em refereixo com a elements centrals la revolució tecnològica i internet. És una realitat en què no es pot anar enrere. No només tenim eines de comunicació en l’àmbit global, tenim també un sistema econòmic globalitzat, però també tenim problemes globals, com ara el canvi climàtic, que és un repte per actuar globalment. El canvi climàtic no el pots resoldre tu sol. Mentre que el sistema econòmic genera transmultinacionals globals, encara no tenim suficients institucions globals per poder afrontar els problemes i crear noves oportunitats. Calen més institucions globals a l’hora que cada vegada les ciutats es converteixin en l’actor principal d’articulació política, perquè cada cop hi ha més habitants a les ciutats i perquè són els models més propers per poder fer democràcia participativa. Per això és bo que l’economia col·laborativa es concentri a les urbs. Clarament hi ha un increment d’importància pel tema global, però també per la dimensió local.
I l’altre nivell?
Una altra cosa és saber quin model volem de globalització. Una cosa és el model de globalització neoliberal, que fins a la victòria de Trump era el model imperant i el model pel qual la CE va apostar molt. La UE ha aportat molts guanys en temes de consumidors i de les dones, però amb l’arribada de Trump i de Bolsorano encara s’agreuja més en aspectes de proteccionisme fals i sobretot en l’augment de l’autoritarisme. Ara veig que amb la influència del moviment pel canvi climàtic i qüestions mediambientals i la nova onada del feminisme global s’està generant un nou moviment per contrarestar la globaliltzació que proposen Trump i la Comissió Europea. Espero que hi hagi marxa enrere en aquest model afavorit pel president republicà nord-americà.
La desigualtat social i les diverses bretxes socials, laborals o de gènere són culpa de la globalització?
Hi ha alguns indicadors, com ara la fam al món, que han millorat, però la globalització neoliberal ha generat i ha incrementat les desigualtats.
Creu que està canviant la cultura empresarial?
Estem en una segona onada de canvi de cultura de l’autoritat i empresarial que es va donar en els anys seixanta. El moviment del Maig del 68 va ser important, perquè el capitalisme i el món empresarial es van dotar d’una sèrie de principis, com ara la flexibilitat o veure el treball com una expressió creativa. Ara, amb les noves tecnologies, hem aprofundit amb els canvis amb l’arribada de lògiques de producció col·laboratives. També es trenca la barreja entre treballador i amateur. El treballador s’autoregula. Hi ha un canvi en la cultura del treball. A l’inici de l’era digital hi va haver fundadors d’empreses com ara Google i Apple que estaven en el moviment hacker o el moviment hippy. Hi va haver una primera fornada en el moviment de capitalisme digital que volia incorporar a l’economia elements de llibertat d’expressió, coneixement obert, etc. Molts líders venien dels moviments contraculturals. Per això s’entén que volien un model de propietat del coneixement més compartit. Aquestes empreses, però, des de la crisi del 2008, han canviat i ha vingut una onada de capitalisme digital diferent. Una onada que no ve del món digital, i no li interessen els principis d’internet. El cas d’Uber és molt clar. Uber apareix després de la crisi del 2008 amb recursos del capital de risc que venien de la bombolla de l’habitatge, com és el cas de Goldman Sacks, i es mouen des de la bombolla de l’habitatge cap a la bombolla d’internet. Al darrere d’Uber hi ha un moviment especulatiu molt fort. Aquest nou capitalisme digital no respecta els principis de la xarxa i és més agressiu que l’anterior. Caldrà veure cap a on ens porta aquesta evolució.

Recerca i lluita per les causes socials

R. R.

Mayo Fuster és directora d’investigació sobre economia col·laborativa a l’Internet Interdisciplinary Institute de la Universitat Oberta de Catalunya (Dimmons). És professora afiliada del Berkman Klein Center for Internet and Society de la Universitat de Harvard i a l’Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB (IGOPnet).

Amb una formació d’economista i politòloga, Fuster està molt implicada en l’escola de la seva filla. “Hem creat una comissió d’igualtat i diversitat a l’escola del Poblenou, al costat de la superilla”, diu. A més, la investigadora està molt conscienciada en la lluita per preservar el medi ambient i amb el poder del feminisme per posar fi a la discriminació de gènere. Per desconnectar de les injustícies socials li agrada molt ballar “sempre amb un estil lliure”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
LLANÇÀ

Combinació perfecta entre mar i muntanya

LLANÇÀ

Les oficines més sostenibles del món són al [email protected]

barcelona
Èxit d’inserció laboral a l’Alt Empordà amb el programa del Consell

Èxit d’inserció laboral a l’Alt Empordà amb el programa del Consell

Figueres
CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Un maridatge entre natura, cultura i turisme

CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Els ingressos per pensió dels gironins, per sota la mitjana

girona

Els pagesos del cava anuncien una aturada simbòlica el 5 de setembre

vilafranca del penedès
economia

Mercadona incorpora proveïdors de cervesa artesana

La borsa espanyola baixa l’1% setmanal per la desacceleració i l’Argentina

Madrid

Els viticultors aturaran la verema el 5 de setembre pels preus del raïm

Vilafranca del Penedès