Un jutge conclou que els ‘riders’ de Deliveroo no són autònoms
El Jutjat Social 19 de Madrid dona la raó a la Seguretat Social en el macrojudici contra la companyia de repartiment
El magistrat veu una relació laboral entre l’empresa i els repartidors
La Seguretat Social ha guanyat el primer macrojudici contra l’empresa de repartiment Deliveroo.
El jutjat social número 19 de Madrid ha estimat la demanda interposada per la Tresoreria General de la Seguretat Social contra Roodfoods Spain, la companyia matriu de Deliveroo, i ha declarat que 500 dels seus repartidors a domicili no són autònoms sinó que tenen una relació laboral amb la societat. La sentència, de 26 folis, conclou que en la prestació de serveis dels riders “van prevaler les condicions pròpies de la laboralitat”.
La resolució, que s’ha donat a conèixer en una nota de premsa del Consell General del Poder Judicial, és fruit de la vista oral de més de 8 hores que es va celebrar el 31 de maig. El judici es va celebrar després que la Inspecció de Treball emetés un acte en el qual obligava a la companyia de repartiment a domicili a contractar com a assalariats 532 repartidors que van treballar a l’empresa entre 2015 i 2017.
Després d’examinar el material documental i les declaracions, el magistrat estableix que “els repartidors han executat un treball personal en unes condicions organitzades i dirigides per l’empresa, que és l’única que controla la marca Deliveroo, la seva aplicació informàtica i tota la informació que se’n desprèn”.
De fet, el jutge constata “la manca d’una organització empresarial en un sentit mínimament estricte dels repartidors aïlladament considerats” i argumenta que “era necessari explicar-los la tasca a realitzar, proporcionar-los l’accés als mitjans de treball si es necessitaven i fins i tot, formals”.
En el document també es considera acreditat que “l’essencial és que una vegada acceptada la comanda, s’havia d’atendre, per part dels repartidors, d’acord amb les detallades instruccions determinades per l’empresa, sense marge apreciable d’autonomia del treballador”.
Un altre argument tècnic del magistrat és que l’empresa disposava d’“una complexa organització de totes les activitats dels treballadors” fins al punt que era la pròpia societat la que gestionava les propines dels repartidors “determinant la forma en la qual es podien abonar i incloent-les en les factures, que eren elaborades per la mateixa empresa”.
La resolució es pot recórrer amb un recurs de suplicació a la Sala del Social del Tribunal Superior de Justícia de Madrid.