Els economistes preveuen una caiguda al voltant d’un 4% del PIB a finals d’any pel coronavirus
Pronostiquen una caiguda de la inversió i de les exportacions i destaquen el pes del sector serveis
El Consell General d’Economistes han pronosticat que l’economia espanyola tancarà el 2020 amb una caiguda al voltant del 4% del PIB, si l’activitat es reprèn al maig i amb una previsible recuperació en forma de U.
Segons argumenta, el risc de l’economia espanyola és que és “molt dependent” del sector serveis perquè el turisme hi té un “pes fonamental”.
A més, cal sumar-li la paralització de la construcció i del comerç exterior, que l’any passat va representar una tercera part del PIB, i la caiguda de la inversió, tant l’estatal com l’estrangera.
Tot plegat, diuen els economistes, condueix cap a un escenari “d’incertesa” amb unes conseqüències que dependran del què es tardi en controlar la pandèmia i en remprendre l’activitat.
No obstant això, el PIB del primer trimestre encara experimentarà un lleuger creixement, d’entre el 0,1% i el 0,2%, gràcies a la inèrcia del darrer trimestre de l’any passat.
“Serà en el segon i tercer trimestre quan es reflecteixin àmpliament els efectes d’aquesta crisi en l’economia”, assenyala el Consell General d’Economistes en un comunicat.
Pel que fa l’ocupació, també auguren que la crisi del coronavirus afectarà “molt negativament” aquest àmbit pel cessament de l’activitat de moltes empreses, de les quals la gran majoria són pimes i autònoms.
En aquest sentit, parlen d’una major incidència en el sector serveis, després que el SEPE hagi inscrit 206.016 persones d’aquest àmbit, principalment procedents de l’hostaleria i el comerç; i de la construcció amb 59.551 desocupats més, “efecte que sens dubte s’aguditzarà en els pròxims mesos”, afegeixen.
El Consell General d’Economistes també alerta de “l’alta volatilitat” dels mercats i en aquest sentit recorda com l’Ibex 35 ha passat dels 10.083 punts del passat 19 de febrer a tancar el març en només 6.785.
A més, demana mantenir “controlada” la prima de risc després del previsible augment del dèficit i el deute i la necessitat de seguir finançant-se a tipus molt baixos.