La Borsa
Més valors
Economia

ERNEST PLANA LARROUSSE

President de la patronal FOEG

“El món industrial té les coses clares i en sortirà reforçat”

La frase que més repeteix aquests dies l’empresariat de les comarques gironines és «salvaré l’any»
Girona reivindica ser la quarta pista de l’aeroport de Barcelona perquè ja està preparada per atendre molts volts

Ernest Plana és el president de la patronal gironina FOEG des de fa prop de vuit anys, un càrrec que, segons reconeix ell mateix, no ha estat gens fàcil perquè ha hagut de superar moments molt durs, com ara l’assassinat de l’anterior president, Jordi Comas, la darrera crisi econòmica o aquesta pandèmia que també està derivant en una crisi que a la demarcació de Girona es pot traduir en el tancament d’un 20% de les empreses. Reclama que s’ampliïn els terminis per tornar els préstecs de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) perquè hi ha moltes empreses i autònoms que “ara estan molt pitjor que quan van demanar el préstec”. Plana és crític amb l’estat de les infraestructures gironines i amb el fet que l’Estat espanyol hagi aturat el desdoblament de l’N-2 a l’Alt Empordà. La patronal reivindica, una vegada més, el baixador de l’AVE a l’aeroport de Girona “per fer l’aeroport més competitiu” i perquè “hem de ser la quarta pista de l’aeroport de Barcelona”.

La setmana passada el sector de l’hostaleria gironina reclamava el toc de queda nocturn i poder obrir unes hores els seus establiments. Però el toc de queda s’ha instaurat i els locals continuen tancats.
El sector ho està passant molt malament i com més temps els tinguin tancats pitjor estaran. D’alguna manera s’està criminalitzant un sector que majoritàriament ha fet les coses bé. Però també s’ha de reconèixer que no tots els establiments han seguit estrictament totes les mesures de seguretat establertes i han tingut la cura necessària. I això no ha passat només a Girona, sinó a tot Catalunya. Potser no s’haurien d’haver tancat tots els negocis, sinó castigar els que no complien.
I del toc de queda?
Com menys gent i càrrega viral hi hagi als llocs, millor, perquè aquesta segona onada de la Covid està descontrolada. Crec que són bones totes aquestes mesures.
La crisi sanitària ha portat una crisi econòmica. Com veu la situació de les empreses?
Abans de la Covid jo era molt optimista, com la majoria d’empresaris. Sortíem d’una crisi molt important i ara semblava que les coses anaven bé. Tothom tenia expectatives i esperances que aquest any 2020 seria molt bo, que les empreses començarien a ressorgir de la crisi passada i que al sector turístic li aniria excepcionalment bé. Però les esperances es van trencar quan va venir la Covid, malgrat que al principi molta gent pensava que aquest seria un procés viral curt i ningú feia previsions a llarg termini. De fet, com està passant ara perquè, tal com estan les coses, qualsevol decisió que es pren és a curt termini. Però passi el que passi hem de tenir l’esperit ben alt i pensar que qualsevol epidèmia que hi ha hagut a la humanitat al final s’ha acabat superant. L’empresari ha de seguir lluitant perquè aquesta lluita la guanyaran els valents, els que no tinguin por de superar els reptes, els que tinguin empreses ben sòlides i que no s’hagin construït sobre sorra.
Creu que hi ha moltes empreses que s’han construït sobre sorra?
Per desgràcia n’hi ha, sí. Són empreses que no tenen fonaments. Fonaments amb un bon projecte quant a empresa i coneixement del que és el negoci, de tenir una economia sanejada i un estudi de mercat correcte que li deixi clar quin és el límit del seu negoci. Jo crec que el món industrial té les coses molt clares i en sortirà reforçat, d’aquesta.
En moments difícils també hi ha oportunitats?
I tant, perquè la imaginació de les persones és infinita. I el que arribem a fer els empresaris en situacions complicades! No has de deixar-te enfonsar perquè si ho fas és quan les coses van molt malament. Et poso un exemple. Ara els restaurants i bars no poden obrir, però en canvi, ofereixen menjar per emportar. I si aquesta oferta la fas ben pensada amb una pàgina web per comunicar als clients què és el que fas per menjar i amb unes instal·lacions adequades, l’empresa tindrà èxit. L’èxit no ve sol, s’aconsegueix dia a dia. Ser empresari no és fàcil i vol dedicació perquè el negoci no funciona sol.

En cada crisi econòmica hi ha hagut tancaments d’empreses. Creu que en aquesta també n’hi haurà?

Segur. De fet, ja n’hi ha moltes que ja ho han fet. A les comarques gironines preveiem que tancaran un 20% de les empreses. I seran empreses molt petites. Els sectors que passen més dificultats són, ara per ara, el turisme i el comerç. I precisament, el turisme és el principal motor econòmic de les comarques gironines. Nosaltres, des de la patronal FOEG, sempre havíem dit que s’havien de fer esforços per diversificar les empreses perquè no fossin tan estacionals. Proclamàvem que hi hagués més sector industrial per no dependre tant del turisme.

Parla d’un 20% de tancaments quan a tot Catalunya aquest percentatge es preveu que sigui més elevat. Com és això?

La demarcació de Girona té la particularitats que les empreses són petites i d’àmbit familiar. En la darrera crisi va passar exactament el mateix. Van resistir més les empreses d’aquí perquè eren totes petites, amb pocs treballadors, tiraven amb els recursos familiars i moltes hores de feina. Hi ha estudis que demostren que les empreses familiars tenen una vida més llarga. Quan l’empresa és gran i té un fons d’inversió, l’únic que s’espera és que doni beneficis, i quan no en dona, l’empresa deixa de tenir sentit. En canvi, la familiar té un punt de sentimentalisme i la gent les aguanta i lluita fins i tot en anys dolents perquè tancar l’empresa és com perdre un fill. De moment, la frase que més sentim entre l’empresariat gironí és: salvaré l’any. Potser amb un 20% o un 30% menys del que s’havien marcat, però en general es pensaven que els aniria pitjor.
Es comenta que la recuperació vindrà el 2022?
Jo soc més optimista i penso que començarà el segon semestre de l’any vinent. Per tant, la idea és que hem salvat el 2020, i ara es tractarà de sobreviure el 2021 per esperar el 2022 la recuperació definitiva. Venen mesos complicadíssims. La sort que tenim a la demarcació és que patronals i sindicats anem tots a l’una. Cadascun reivindica la seva parcel·la però hi ha unitat i bona relació. Això és impensable a la resta de Catalunya.
Tot i els tancaments, durant la pandèmia s’han obert noves empreses.
Sí. És veritat. Són petites empreses però són noves empeses. Sempre es troben noves oportunitats.

Les exportacions de les empreses gironines continuen aguantant bé.

Tenim una indústria molt important que és la càrnia, que és una gran exportadora. Però a causa de la Covid s’han de reinventar una mica perquè el tancament de l’hostaleria fa que la carn de més alta qualitat no es vengui i se’ls acumuli i, en canvi, hi ha molta més demanda de la carn de menys qualitat. I ara no saben què fer. Un altre problema que es troben és que amb la Covid no hi ha fires internacionals i no estan obrint mercats nous i fent nous clients. Per tant, ara treballen amb els clients que van fer en les fires de l’any passat o fa dos anys. Per tant, ara l’exportació va bé però no saben com anirà d’aquí a dos o tres anys perquè no han pogut treballar amb nous clients.
I això també passa en el sector metal·lúrgic, que també és un gran exportador?
Sí. Té el mateix problema. La indústria metal·lúrgica té una particularitat que la gent desconeix i és que és una indústria d’alta tecnologia No som una indústria que només fabrica cargols, sinó que també fabrica productes i maquinària molt valorada en els mercats exteriors.
Des de quan vostè és president de la patronal gironina FOEG?
Des de fa prop de vuit anys. Vaig substituir l’empresari Jordi Comas quan va ser assassinat durant l’assalt violent a casa seva el novembre del 2012. Vaig fer-me’n càrrec en uns moments complicats i ara que semblava que les coses començarien a anar bé es tornen a complicar.
Va ser reelegit el desembre del 2019 i es va comprometre a fer créixer el nombre d’empreses associades. Ho ha pogut complir?
Hem crescut, sí. Amb la Covid, l’empresari ha tingut necessitat de formar part d’una associació o, com en el nostre cas, d’una patronal. Les empreses han necessitat assessorament pels ERTO, per interpretar normatives o tenir contacte amb el SEPE, entre d’altres. La FOEG té contacte directe amb l’administració, les ambaixades, amb Foment del Treball, i quan les empreses tenen problemes és quan aprecien més sentir-se amb suport. La grandesa de la FOEG és comptar amb tots els sectors associats, perquè tenim la visió global; la representativitat i la connexió entre ells ens enriqueix molt. Ara l’empresariat demana que s’ampliïn els terminis per tornar els préstecs de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) perquè hi ha moltes empreses i autònoms que ara estan molt pitjor que quan van demanar el préstec.
Des de la patronal han reivindicat sovint que s’acabin les obres de l’N-2. Precisament la setmana passada l’Estat va decidir aturar el desdoblament de l’N-2 a l’Alt Empordà.
La carretera N-2 és important perquè connecta amb Europa i les empreses necessiten bones infraestructures per poder-se desplaçar. És terrible la inseguretat que hi ha en carreteres com per exemple la de Bàscara. L’Estat ha aturat el desdoblament per esperar, diu, que s’acabi la concessió de l’autopista, l’any vinent. Però ho fa sense definir què passarà amb l’autopista, quin volum de vehicles hi passaran i si n’hi ha prou amb dos o tres carrils.
I per què ens deixa tan de banda l’Estat?
Recordo que una vegada, en una reunió que vam fer els empresaris amb l’aleshores ministre Álvarez-Cascos, els empresaris li van preguntar per què el tram de Girona de l’N-2 estava d’aquella manera i ell va contestar: és que a Girona “sou a la punta de la punta”. Aquesta resposta ja et demostra què pensen. A més, els catalans no els caiem especialment bé i ens prenen per rics.

Una altra infraestructura que ara està força desaprofitada és l’aeroport Girona-Costa Brava. Ryanair ha anat retirant vols i s’han perdut passatgers.

Abans de la Covid, havíem fet reunions conjuntament amb altres institucions per buscar solucions i aconseguir que altres companyies s’interessessin per l’aeroport gironí. Va haver-hi un moment en què estàvem molt esperançats perquè semblava que hi havia companyies interessades. A més, el director de l’aeroport és una persona molt dinàmica i amb moltes ganes de fer coses. Pensa que l’aeroport de Girona cobreix una àrea molt important que va des del sud de França, tota la part de Vic i fins i tot de Lleida. Des de la FOEG reivindiquem des de fa molt de temps el baixador de l’AVE a l’aeroport per fer-lo més competitiu i per convertir-lo en la quarta pista de l’aeroport de Barcelona. Tenim una infraestructura infrautilitzada a Girona i, en canvi, a Barcelona volen construir una quarta pista quan a 30 minuts de tren ja tenen una infraestructura feta.
Així Girona reivindica ser la quarta pista de Barcelona.
Sí. Ja hi ha una pista preparada a la demarcació de Girona per atendre molts vols diaris. I la distància de 30 minuts és molt poc perquè, si ho mires bé, els aeroports europeus no són al centre de les ciutats.

Garatge Plana

Ernest Plana Larrousse està relacionat, des de molt jove, amb el món de la mecànica. L’any 1936 el seu pare, Agustí Plana Veciana, va fundar Garatge Plana, un dels primers tallers mecànics de reparació de cotxes a Figueres. El pare, però, va morir quan l’Ernest tenia 14 anys i l’empresa es va portar a través d’una societat en què hi havia la seva germana i el seu cunyat. Mentrestant Plana va decidir formar-se per continuar el negoci familiar i quan s’hi va incorporar ho va fer treballant de mecànic. Amb els anys Garatge Plana es va expandir i va muntar diversos tallers amb un important volum de negoci repartits arreu de les comarques gironines.

Ara fa 40 anys que Garatge Plana és concessionari únic de Mercedes Benz a la demarcació. L’any 1988 Ernest Plana va ser president de l’Associació Corve.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
economia

CaixaBank tria quatre ‘start-ups’ per treballar conjuntament

L’atur s’estanca pel fort repunt dels ERTO

barcelona

Brussel·les busca com fer arribar els fons als estats malgrat el veto d’Hongria i Polònia

Brussel·les

El Govern destinarà 26 milions d’euros a noves ajudes per als sectors afectats per la Covid-19

barcelona

Els sindicats alerten de la fragilitat del mercat laboral i de l’impacte de la crisi en majors de 45 anys i joves

Barcelona

L’Eurocambra reclama regular el “dret a la desconnexió” dels treballadors a la UE

brussel·les

La COVID-19 amplia la bretxa de gènere al mercat laboral

barcelona

L’atur es manté estable al novembre, amb 484.748 desocupats (+0,04%)

barcelona

La junta de Bankia avala la unió amb CaixaBank amb voluntat de lideratge

Barcelona