El Senat, cosa de Geòrgia
L’elecció dels dos senadors d’aquest estat té conseqüències en els mercats i en la política econòmica que emprenguin els Estats Units, amb un nou govern
El 5 de gener proper es fa la segona volta de les eleccions per elegir els dos senadors de l’estat nord-americà de Geòrgia, atès que al novembre cap dels candidats presentats va obtenir més del 50% dels vots (ara cal triar per a cada escó entre els dos candidats més votats en primera volta). En aquests comicis hi ha en joc el control del Senat, que té 100 escons (actualment 48 demòcrates i 50 republicans).
Tot i que Geòrgia és un estat tradicionalment republicà, les enquestes estan ajustades i si els demòcrates guanyessin els dos escons, la situació al Senat seria de 50-50, però la vicepresidenta de govern, Kamala Harris, tindria un vot de qualitat, fet que donaria el control efectiu de la cambra alta als demòcrates (que ja controlen la Cambra de Representants).
Les conseqüències del control demòcrata de totes dues cambres són diverses. Entre d’altres, destaquen la possibilitat d’aprovar un paquet fiscal més gran (de fins a 2,4 bilions de dòlars el 2021 contra els 700.000 milions de dòlars actualment en negociació) vinculat als programes d’ajuda a la desocupació que expiren a finals d’any i sobre els quals hi hauria més consens entre demòcrates i republicans.
Pel que fa a regulació, hi hauria un risc d’ingerència més alt en alguns sectors com el tecnològic, el financer, el farmacèutic (control de preus dels medicaments) o l’ambiental (sector energètic). Des del punt de vista dels impostos, es podria revertir la baixada impositiva adoptada per Trump l’any 2017, tot i que es faria de manera progressiva, al ritme de la recuperació econòmica. Finalment, caldria esperar un pressupost més alt per a la lluita contra el canvi climàtic.
Podríem veure retallades de les borses, que serien de curt termini i limitades. Ara mateix, el mercat no preveu aquest escenari i si es produís podria portar a certa correcció en l’índex borsari nord-americà S&P 500 per la preferència del mercat per un balanç de poders que limiti les actuacions d’un govern demòcrata (regulació, impostos…), però sobretot pel risc de la pujada de la rendibilitat del bo a 10 anys nord-americà (que podria ser de fins a +30 punts bàsics des del 0,92% actual) per les expectatives de més inflació i l’acceleració en l’afebliment del dòlar a partir del 2021.
Encara que un entorn de reflació és bo per als actius de risc en general i mantenim la nostra visió positiva en les borses per al 2021 basat en la normalització de l’activitat post-Covid-19, amb més estímuls fiscals/monetaris i menys tensió internacional. No obstant això, si bé la renda variable absorbiria sense problemes un repunt progressiu de la rendibilitat del deute fins a l’1,3% a finals del 2021, quan els múltiples recullin ja les expectatives de més creixement i benefici empresarial del 2022, un repunt massa ràpid i brusc sí que tindria un impacte negatiu en les borses a curt termini amb caigudes que podrien ser de l’ordre del -5% / -10%. En qualsevol cas, serien retallades de curt termini i esperaríem que la Reserva Federal (Fed) estigués amatent per evitar qualsevol tensionament de les condicions financeres que posessin en perill la recuperació econòmica.
