Economia

JOSÉ ANTONIO DONAIRE

PROFESSOR DE TURISME A LA UNIVERSITAT DE GIRONA

“Ara, toca introduir la via sostenible”

“Hi ha un tipus de turisme que premia les accions de millora i aquest turisme s’incrementa”

“És la primera vegada que sabem que d’aquí a deu anys la costa serà més o menys com la que tenim ara”

Docència i recerca
Va néixer a Salamanca el 1968. Es va establir des de ben petit a Sant Feliu de Guíxols. És doctorat en geografia i des de fa anys exerceix de professor a la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona. Combina la docència amb les tasques de recerca a l’Insetur i el departament de geografia. El gener de l’any passat, va publicar La síndrome del Dr. Strangelove, un recull de contes, a l’editorial Columna.
Conferència col·loqui ‘Quina costa volem? Turisme, medi ambient i sostenibilitat’. Dimecres, dia 16 de febrer, a les 10 h, al CaixaForum Girona. Reserva el teu lloc a [email protected] Aforament limitat.

El professor de turisme a la Universitat de Girona José Antonio Donaire és un dels tres ponents que participaran en la conferència col·loqui Quina costa volem? Turisme, medi ambient i sostenibilitat, que es farà el dimecres dia 16 de febrer, a les 10 del matí, al CaixaForum Girona.

Volem una costa diferent?
Probablement per sort, la Costa Brava, i en general la costa catalana, ha arribat al llindar de la saturació i disposem dels mecanismes de regulació perquè la taca urbana no creixi més. És la primera vegada de fa cinquanta anys que les expectatives de creixement de la costa en termes de taca urbana són molt baixes i, per tant, és la primera vegada que sabem que, d’aquí a deu anys, la costa serà més o menys com la que tenim ara.
I no hi haurà creixements?
El creixement vindrà per la rehabilitació i la reforma dels espais existents. És a dir, no creixerem a base d’ocupar espais, sinó de millorar-los.
Cal una arquitectura turística diferent?
El territori català necessita una arquitectura innovadora, una que ja tenia en els orígens. Quan va néixer el turisme, es va crear i desenvolupar una proposta urbanística i arquitectònica singular. Però aquest esperit es va perdre, i ara l’arquitectura turística es basa essencialment en una oferta molt estandarditzada i que és perfectament identificable en qualsevol costa de la Mediterrània.
Per tant, hauríem d’anar a una arquitectura inèdita i singular?
Ara ho podem fer. Ara, podem veure els edificis de la nostra costa i plantejar-nos si és possible una altra arquitectura o una de més imaginativa, de creativa, de molt més integrada en l’entorn. I això lliga amb el tercer element que vull explicar en les jornades, i que és la pressió fortíssima que té la via sostenible en el turisme europeu.
Els turistes exigiran una reconversió orientada cap a la sostenibilitat?
La demanda de turistes que vindrà a casa nostra ho exigiran. Això vol dir que hem de refer els edificis amb criteris sostenibles. Vol dir eficiència energètica, vol dir nous materials, vol dir nova circulació d’aire. Per tant, algunes solucions que els nostres avantpassats ja havien trobat. Són mecanismes que redueixen dràsticament la utilització d’energia, sobretot la pèrdua energètica. Hem de fer edificis més eficients energèticament. El resum de tot això és que ens hem adaptat i això és una oportunitat, que hem de fer una arquitectura turística i que ara toca introduir la via sostenible.
Si no fem tot això en turisme, deixarem de ser competitius?
Hi ha un turisme que, lògicament, té com a factor principal el preu, i aquest continuarà existint, però n’hi ha un altre que és més exigent i molt crític amb problemes paisatgístics i de qualitat urbana i premia molt les accions de millora, i aquest turisme s’incrementa. Si no apostem per això, serem l’oferta turística per a un reducte
.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
barcelona

La fira audiovisual ISE tanca amb 58.107 assistents de 155 països

barcelona

Goirigolzarri demana no intervenir en un mercat que funciona “molt bé”

.

Calviño descarta congelar les hipoteques perquè pot “posar en risc l’estabilitat financera”

Vitòria / València

Fira de Barcelona confia que l’ISE es quedi a la ciutat de forma permanent

Barcelona
Unió Europea

Experts consultats pel BCE revisen a l’alça la previsió d’inflació a l’eurozona a curt termini

Brussel·les

L’economia catalana creix un 5,5% l’any 2022

Barcelona

Caixabank tanca el 2022 amb un benefici de 3.145 milions

barcelona

L’augment d’ingressos permet més despesa

barcelona

Els treballadors creuen que Nylstar és totalment viable

blanes