Economia

Europa, a la cruïlla energètica

Europa necessita reforçar la seva política energètica i abordar els temes de preu i garantia de subministrament per afavorir el mercat únic. Per aconseguir-ho, cal incrementar les interconnexions i la competència, que costarà diners als europeus. Agradi o no, haurem de fer l’exercici de realisme d’incorporar l’energia nuclear i el gas natural a la seva taxonomia de transició, alhora que s’inverteix en energies renovables, i reforçar els sistemes actuals

Europa, que disposa de pocs recursos energètics i té dependència de les importacions de gas natural i petroli, ha decidit descarbonitzar la seva economia el 2050, amb moltes mancances i errors estratègics en la transició sobre quin paper han de jugar-hi les energies fòssils, un fet que amenaça el benestar dels ciutadans i el futur de la seva indústria.

Al mercat del petroli, hem viscut com els càrtels productors han reduït la seva producció per elevar els preus, o que amb crisis econòmiques el preu es desploma. Ara, amb canvis a la mobilitat –menys intensiva en petroli-, s’està desincentivant l’interès dels inversors en nous sondejos, fet que ens pot abocar a un dèficit d’oferta estructural, amb preus elevats.

En el del gas natural, un mercat competitiu d’uns vint grans productors, és diferent el mercat subministrat per canonades -amb contractes a llarg termini- del del gas liquat (GNL), on conviuen contractes volàtils sense límit temporal. L’est d’Europa, connectat amb gasoductes a Rússia -principalment, a través d’Ucraïna, Bielorússia i el mar del Nord-, rep també gas de l’Azerbaidjan a través de Turquia. El sud d’Europa el rep bàsicament d’Algèria, amb gasoductes amb Itàlia i Espanya. I, finalment, l’oest d’Europa té un model híbrid (gas noruec canalitzat i GNL). Amb la recessió de la covid, Europa va haver de rescindir contractes de GNL que la Xina va adquirir i ara, per manca d’oferta, han disparat els preus del mercat spot.

El sector elèctric té més complexitat. Europa té dos models diferenciats: el francès-britànic, en què predomina l’energia nuclear, i el centreeuropeu, que depèn del gas natural i el carbó, tots dos amb aportació parcial d’energies renovables. A la península Ibèrica, el mixt és diferent: renovables (46,1%), energia nuclear (20,8%) i gas natural (17,1%).

Amb l’actual sistema marginalista vigent a tot Europa, a països com Alemanya és el gas natural el que fixa el preu (2/3 de la seva producció elèctrica). Això no els preocupa perquè disposen de més capacitat d’interconnexió i del gas rus amb preus estables, i els windfall profits que el sistema paga al terç restant, bàsicament renovables, no dispara els preus. A França, les centrals de gas no “contaminen” el sistema en no fer-se servir bona part de l’any.

Al mercat ibèric, malgrat que els preus que resulten són els mateixos que a tot Europa, les diferències són degudes a la saturació de les interconnexions i no al preu del gas natural. Mentre que a Alemanya les centrals treballen en base i amb preus del gas estable, aquí ho fan en punta i amb preus del gas natural de mercat. A més, aquí els windfall profits, a diferència d’Alemanya, “contaminen” o distorsionen sobre el 80% del mercat.

Tot i mantenint el focus en els aspectes mediambientals, Europa necessita reforçar la seva política energètica i abordar els temes de preu i garantia de subministrament per afavorir el mercat únic. Per aconseguir-ho, cal incrementar les interconnexions i la competència, que costarà diners als europeus. Agradi o no, haurem de fer l’exercici de realisme d’incorporar l’energia nuclear i el gas natural a la seva taxonomia de transició, alhora que s’inverteix en energies renovables, i reforçar els sistemes actuals.

Però si a Europa arribem al Green Deal el 2050, potser només necessitarem energies renovables i hidrogen per satisfer la demanda d’energia, un hidrogen que, en part, caldrà importar: seguirem sent dependents. Caldrà triar i analitzar molt bé com i amb quins proveïdors ens vinculem.

En la darrera cimera europea, Espanya i Portugal han aconseguit una modificació temporal del mecanisme de càlcul del mercat majorista, argumentant el caràcter d’illa energètica. La capacitat d’intercanvi peninsular és del 2% -el 6% per a Espanya-, quan el mínim establert pel Consell Europeu -a Barcelona, el maig del 2002- és del 10% del total de potència instal·lada. Amb aquesta modificació s’aconseguirà reduir la incidència del preu del gas natural en el preu de l’electricitat en el mercat majorista, i per tant al consumidor.

Com a complement, el Consell de Ministres del 29 de març va aprovar un seguit de mesures per reduir l’afectació en el rebut de l’electricitat al consumidor; entre d’altres, el manteniment de la rebaixa de l’impost de l’IVA i de l’impost de l’electricitat, la reducció en un 55% dels càrrecs, un augment del nombre de llars beneficiàries del bo social i una reducció dels peatges a les indústries electrointensives.

Caldrà veure, però, l’efecte real de totes aquestes mesures sobre els consumidors, i en particular els del sector industrial, que veu amenaçada la seva competitivitat pels costos energètics, el triple que en exercicis anteriors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

QUERALBS

FGC i Queralbs arriben a un principi d’acord per la gestió de Vall de Núria

QUERALBS
economia

Rècord d’inversió estrangera a les Terres de l’Ebre en cinc anys

Tortosa
economia

El BBVA explora una possible fusió amb el Banc Sabadell

barcelona
economia

La zona euro deixa enrere la recessió tècnica

barcelona
economia

Cinc cambres s’alien per un espai empresarial transfronterer més sostenible

GIRONA
QUERALBS

Les patronals del Ripollès reclamen un acord en la concessió de Vall de Núria

QUERALBS
economia

La Generalitat denega l’ERTO de Freixenet

Barcelona
economia

El BBVA guanya 2.200 milions d’euros el primer trimestre de 2024

barcelona

Els economistes insten a assolir grans consensos per reactivar el país

Barcelona