Economia

JOAN SOLANA

PRESIDENT DE LA COOPERATIVA EL POBLET

“Més que no pas competitius, volem ser cooperatius”

En la situació actual, l’autoocupació col·lectiva és una de les opcions més plausibles des del punt de vista del suport mutu
No anem en contra de les subvencions ni critiquem qui en rep, però estem en contra de la dependència de les subvencions

Nascuda el 2018 al barri de la Sagrada Família de Barcelona, que li dona el nom, la cooperativa El Poblet ha encetat aquest any una nova etapa al Clot amb la voluntat de consolidar el seu projecte autogestionat i donar-lo a conèixer als veïns. A l’Espai Cooperatiu el Poblet (carrer Independència, 240) hi ha la seu de l’entitat i s’hi fan una part important de les activitats que impulsen els socis. També hi trobareu un despatx de juristes laboralistes que comparteix els mateixos principis de transformació social. L’antiga persiana d’un magatzem anodí ha mutat en poc temps en una finestra a la utopia que inspira aquest col·lectiu, que hi camina pas a pas, a poc a poc.

Després de tres anys compartint local us heu “llançat a la piscina”.
En aquest moment d’incertesa hem decidit apostar per obrir i dinamitzar aquest nou espai cooperatiu i autogestionat.
Voleu obrir el local al barri?
Esperem que la nostra proposta sigui interessant tant per a la gent del barri com per a qualsevol que s’hi apropi. Hi havia una porta molt lletja i el primer que vam fer va ser posar aquesta gran vidriera a la façana perquè des de fora es vegi que s’hi fan coses. La cooperativa no ha de ser una cosa tancada, sinó oberta a l’entorn, a través de l’espai i les activitats.
I què hi feu?
A l’espai hi conviuen un centre de teràpies, l’escola de ball i arts marcials, les oficines del Poblet, el rebost i una cooperativa de joves advocats laboralistes, Defensa de la Classe Treballadora (DCT) .
El rebost?
Aquesta part encara està en una fase beta. Ara mateix a la botiga hi ha oli d’agricultura ecològica, llibres, samarretes i altres tipus de roba, produït tot per sòcies i socis de la cooperativa. Aviat hi tindrem més productes d’artesania i també de cosmètica natural, entre altres.
Les teràpies i el ball són les principals activitats del vostre espai?
A la primera planta proposem tres projectes terapèutics integrals – Terapia-T , Jawira , Federico Gherzi– que treballen la salut física i mental des de diverses aproximacions. També hi ha el dojo del Mutokukan , que ensenya l’aikido, una art marcial d’autodefensa basada en el cultiu de les qualitats positives de l’ésser humà.
Quins balls es practiquen al Poblet?
A la planta baixa hi fem classes de claqué, samba, dansa tribal, dansa africana, capoeira, dancehall, heels dance, Bollywood, danses llatines i coreografies. La coordinació de l’escola de ball la porten l’Estel San Luis ( La Sala ) i l’Oulouy Nicol.
‘Heels dance’?
Sí, un ball amb talons.
Feu activitats tot el dia?
Les classes de ball i danses es fan sobretot a la tarda. Al matí hi ha més teràpies.
Què més aporteu al barri?
Volem col·laborar amb el teixit social i obrir l’espai a les propostes que en sorgeixin. També oferim els productes de la cooperativa al públic.
Cal ser soci per comprar-los?
També es pot ser soci només de consum, no cal ser soci treballador.
I com a cooperativa què hi feu?
A banda de les activitats esmentades, els socis hi disposen d’espais, cabines d’ús terapèutic, coopworking, una cuina comunitària i una terrasseta per prendre l’aire. També hi troben l’oficina de gestió econòmica per fer qualsevol tràmit.
Quins avantatges té ser soci de treball?
Amb la cooperativa unim els nostres esforços, com compartir la gestió i les despeses entre totes les sòcies i socis. Per exemple, els integrants gaudeixen d’una botiga virtual per oferir els seus béns, productes i serveis de forma directa als socis de consum i al públic en general.
Com us organitzeu?
Més enllà de la gestió del dia a dia, anualment fem diverses reunions. Com a cooperativa ja hem de fer aquestes assemblees, però les duem més enllà d’un tràmit administratiu i ens serveixen per establir nexes entre els socis i crear xarxa. Valorem més el fet de trobar-nos que els assumptes que hi puguem tractar, que també són importants.
Les assemblees les feu al Poblet?
El format acostuma a ser una jornada o un àpat i després fem la reunió com a tal. Pot ser aquí, però també en fem en espais d’algun projecte associat o a la natura, fora de Barcelona. La cooperativa és d’àmbit català i té socis arreu del país.
Qualsevol pot ser soci de treball?
A la cooperativa s’hi fan activitats diverses, però només admet projectes horitzontals, d’origen genuí, que aportin creativitat o recuperin determinats oficis.
Quines activitats desenvolupeu?
Hi ha una línia terapèutica on conviuen la psicologia cognitiva, conductista, psiconalítica o gestalt amb la medicina tradicional xinesa, acupuntura, osteopatia, i altres tècniques alternatives. Algunes són les que es fan a l’espai cooperatiu.
Us dediqueu sobretot a les teràpies?
És una part important, però també fem productes de cosmètica natural i artesania, com ara roba i complements; aliments ecològics; serveis de bioconstrucció i instal·lacions solars, o activitats de l’espectacle, com ara animació o sonorització.
Quants socis té la cooperativa?
A voltant d’un centenar. I tampoc volem ser molts. El que busquem és que els projectes de la cooperativa siguin coherents amb els principis d’equitat i justícia social que defensem.
I quins són els vostres principis?
Volem avançar cap a una societat i economia més justes. El canvi al qual aspirem passa per l’interès pel bé comú i la importància d’estar bé amb un mateix; és a dir, cooperació i solidaritat en la transformació social. També per desprendre’ns una mica del materialisme. Treballem en el dia a dia per estar cada vegada més a prop de convertir la utopia en realitat. Hi ha una relació directa entre l’acció pràctica i la teorització.
Quina és aquesta relació?
En la situació actual el primer pas és l’autoocupació col·lectiva, que considerem l’opció més plausible des del punt de vista del suport mutu. Pertànyer a la cooperativa de treball permet desenvolupar projectes personals i col·lectius de manera més sostenible econòmicament.
Feu pinya.
No és només per això, sinó perquè és dins els seus objectius que es troben les veritables raons d’aquest ésser col·lectiu. Volem anar cap a una societat més justa en la qual participem de manera més activa, construint nosaltres mateixos les eines i on els productes, béns i serveis vagin directament dels productors als consumidors. En el nostre cas, mitjançant la botiga virtual o el rebost.
És a dir, sense intermediaris?
No comprem i venem coses que no produïm nosaltres, encara que siguin de comerç just, amb algunes excepcions en el cas de la cooperativa de consum. Però com a norma general a la cooperativa de treball no acceptem socis que es dediquin a activitats de comerç pur i dur.
Us moveu en una economia alternativa?
No fomentem una economia capitalista sinó cooperativista. Tot i que estem dins d’un context capitalista i un sistema monetari, el que ens interessa és promoure altres formes no monetàries.
En què es tradueix això, a la pràctica?
Busquem establir relacions econòmiques justes entre productors i consumidors. La cooperativa orienta els productors a l’hora de fer el càlcul de preus justos sobre la base dels seus costos, les seves necessitats i les dels consumidors. També els informa de les necessitats dels consumidors per orientar la producció.
Què hi guanyen els consumidors?
Més que ser competitius, volem ser cooperatius entre nosaltres. Si estableixes una relació directa entre el consumidor i la producció és més fàcil entendre’s. Això passa molt amb els grups de consum en què et saltes un intermediari. Pots comprar directament al productor i obtenir més qualitat a un preu menor.
I els socis?
Aspirem a ser referents d’una manera de fer i econòmicament això es tradueix en el fet d’atendre les necessitats dels associats per sobre de qualsevol interès. Cadascú aporta segons les seves possibilitats.
Què implica ser autogestionats?
El model de cooperativa autogestionada es diferencia del conjunt de l’economia social i solidària (ESS) en què no rep cap tipus d’ajuda pública. Entenem que no és bo que els projectes s’hi supeditin. No anem en contra de les subvencions ni critiquem qui en rep, estem en contra de dependre’n. No som un fenomen gaire estès i tenim més afinitat amb altres projectes que practiquen l’autogestió.
I què us aporta?
En la mesura que ets autogestionari et sents millor, més coherent i més lliure. Es tracta de ser autosuficients i, mitjançant el suport mutu, poder mantenir espais alliberats com aquest.
Quins projectes teniu per al futur?
Una compra col·lectiva de terres per desenvolupar-hi un projecte agrícola i d’ecovida, en un règim de propietat col·lectiva i cessió d’ús vitalici, com fan algunes cooperatives d’habitatge. El mateix espai inclourà un projecte agrícola que complementi les necessitats dels socis.
Voleu impulsar una moneda social?
La idea és intercanviar els nostres productes i els d’altres cooperatives, grups de consum i locals que practiquin aquest tipus de democràcia econòmica. Es tracta d’anar cap a una economia circular en què et puguis abastir en un percentatge elevat sense haver d’utilitzar l’euro.
Començant per les cooperatives.
És molt important que consumeixin entre elles perquè així fan créixer l’economia cooperativa i són una manera d’avançar cap a aquest model més humà. Som conscients que vivim en un context capitalista i depenem dels euros, però volem tendir cap aquí.
Teniu algun projecte més?
Comprar aquest local per generar un espai alliberat, que serà una propietat col·lectiva i no d’algú en concret.

Sostenibilitat

Joan Solana (Barcelona, 1960) és la cara visible de la cooperativa, però deixa clar que és un projecte horitzontal. El col·lectiu no surt del no-res sinó que té com a referents altres grups sorgits de la reacció a la crisi del 2008, en especial la Cooperativa Integral Catalana (CIC). Aposten per practicar un cert “decreixement econòmic” per ser més sostenibles econòmicament i ambientalment: “Som un conjunt de persones i famílies autoorganitzades col·lectivament que en utilitzar aquestes eines ja eliminem del procés una sèrie de residus”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Vueling anul·la 30 vols a l’aeroport del Prat per la vaga de tripulants de cabina

barcelona

Pescadors i govern diuen prou a Madrid i Brussel·les

Arenys de Mar
economia

Vueling anul·la 38 vols al Prat per la vaga de tripulants

economia

Seat produirà el Cupra Tavascan elèctric a la Xina

economia

Gravamen al comerç en línia a Barcelona

economia

Lleu repunt de l’atur al novembre per l’alentiment del sector serveis

Les cambres gironines insten a un acord polític pel pressupost català del 2023

GIRONA

Seat fabricarà el Cupra Tavascan elèctric a la Xina

Barcelona

El Consell Assessor de Comerç recomana rebaixes entre 7 de gener i 30 de març

Barcelona