Economia

Cabirols: la nova plaga

L’espècie ha triplicat la població en els últims deu anys i la pagesia veu aquest animal com una amenaça per a les collites

La Generalitat confia que el control cinegètic i l’aplicació de nous productes frenaran els danys

“Tenim moltes esperances que l’aplicació d’aquest nou producte a la vinya aturi el cabirol”, diu Glòria Tibau

Representants de l’administració i dels viticultors (Agrupacions de Defensa Vegetal i sindicats) es trobaran demà dilluns a la seu de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi), a Vilafranca del Penedès, en una reunió extraordinària de la Taula del Vi. L’objectiu és abordar els problemes derivats de la sequera a la vinya i, entre aquests problemes, les conseqüències dels danys que provoca l’entrada del cabirol a les vinyes per menjar-se els brots verds abans no floreixin. El Priorat, l’Alt i Baix Penedès, la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Bages són les comarques on s’han concentrat els episodis de danys a provocats per la presència de cabirols a les vinyes. Els pagesos asseguren estar desesperats. Diuen que el cabirol és “una cabra sense pastor i que el pla de reintroducció d’aquest mamífer s’ha fet sense tenir en compte que, en aquest moment, no hi ha depredador per al cabirol als boscos catalans”.

En aquests indrets, els viticultors, units sota el paraigua de l’Agrupació de Defensa Vegetal, o sota el paraigua dels sindicats de pagesos, han fet arribar la seva preocupació al Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat. Aquest any, la sequera persistent està fent estralls a la vinya, però res no es pot comparar amb l’arribada del cabirol, tal com explica Marta Puig, viticultora, propietària d’una finca al pla de Manlleu, on la setmana passada el cabirol es va menjar els brots de 2,5 hectàrees de parellada montònega, una de les varietats que Puig ven a millor preu en aquest moment. “Aquest any ja no colliré res d’aquesta vinya –diu Puig– perquè la planta tornarà a brotar però ja no donarà raïm i, l’any vinent, pot ser que tampoc no doni fruit o en doni molt poc perquè quan el cabirol es menja el brot provoca canvis en la formació de la planta.” Aquest és un exemple del que denuncien els sindicats. Tant Unió de Pagesos com la JARC han demanat indemnitzacions per als pagesos afectats pels danys de la fauna a les seves finques, ja que, segons ells, l’ampliació del període de caça no resoldrà el problema. De fet, els sindicats indiquen que al costat del problema del cabirol hi ha els problemes que generen els senglars, els conills i els tudons. Els pagesos demanen accions immediates, ja que aquesta situació els compromet el rendiment en un any greument afectat per la situació climàtica i les collites dels anys següents. De fet, els sindicats han presentat propostes com millorar el sistema d’ajuts o modificar el funcionament de les assegurances contra els danys de la fauna salvatge.

La Generalitat assegura que la situació és excepcional, i que l’accés del cabirol a les vinyes és fruit de la sequera. De moment, des del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural encara no s’han previst ajuts directes pels danys que el cabirol ha provocat o pugui provocar al llarg de la temporada a les vinyes. Els tècnics asseguren que els cabirols no troben brots verds al bosc o a les zones silvestres i això els obliga a baixar i entrar al conreus per alimentar-se. I cada vegada hi baixen més. De fet, a l’Alt Penedès, ja s’han registrat danys en finques situades a Pontons, però també a Torrelles i Sant Martí Sarroca, a només 290 metres d’altitud. Aquesta és una dada que preocupa els pagesos, que asseguren que la plaga del cabirol “fa més mal encara que el del senglar”. Aquest últim es menja el raïm quan és madur i compromet la collita de l’any, però el cabirol compromet també la de l’any vinent. “Nosaltres no volem treballar per acabar cobrant un ajut de la Generalitat”, diu Marta Puig. Segons ella, el seu objectiu quan planta la vinya no és produir aliment per al cabirol, sinó aconseguir raïm de màxima qualitat per fer vi i poder fer tot el procés fins a la collita. Però, segons ella, aquest any la situació és cada cop més difícil.

El Departament treballa en la definició d’accions d’ajut als pagesos afectats per la sequera i inclouen els danys provocats pel cabirol en aquest paquet, ja que els tècnics mantenen que aquests animals surten del seu hàbitat a causa de la falta d’aigua de pluja. La consellera, Teresa Jordà, va assegurar a principi de la primavera que la Generalitat “hi serà” per donar suport als pagesos en una situació excepcionalment greu, però el Departament encara no ha explicitat com es concretarà aquest compromís.

La rèplica del pla pilot del Priorat

La directora del Serveis Territorials d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a la demarcació de Tarragona, Glòria Tibau, creu que el més important en aquest moment és avançar en el procés d’un control sostenible de l’espècie. Segons les dades del programa de seguiment de mamífers cinegètics de la Generalitat, a Catalunya, en aquest moment, hi ha al voltant de 40.000 cabirols i el creixement és exponencial. De fet, segons Tibau, s’ha triplicat els últims deu anys. Des del Departament, l’any 2018 es va posar en marxa un pla pilot de control cinegètic de l’espècie, amb un acord amb les associacions de caçadors, amb l’objectiu de frenar els danys a les vinyes i reduir la sinistralitat a les carreteres. El resultat d’aquest pla és positiu i s’ha replicat a les principals comarques afectades. De fet, els pagesos asseguren que en aquest moment els caçadors estan caçant cabirols als boscos que hi ha al voltant de les vinyes (tant mascles com femelles).

Tibau, agraïda a la feina que els caçadors fan per evitar la propagació sense control del cabirol, diu que l’objectiu del Departament és treballar en paral·lel en altres mesures, ja que aquest control no és suficient per evitar els danys a les vinyes.

Un producte per ruixar la vinya

De fet, aquesta primavera, quatre finques vitivinícoles catalanes han començat l’assaig d’un producte natural, testat ja en vinyes franceses amb bons resultats. Segons el Departament, els tècnics asseguren que a Catalunya s’han aconseguit també bons resultats, fet que desmenteix un rumor que es va escampar entre els pagesos fa uns dies, segons el qual el producte era molt car i no funcionava com s’esperava. Aquest producte, admès en vinyes de producció ecològica, s’ha d’aplicar dos cops. Inicialment, els assajos es van fer amb un període de 30 dies entre les dues aplicacions i ara els tècnics creuen que aquest és un dels aspectes que s’haurà de millorar per adequar les aplicacions a l’estat fenològic de la planta i per ajustar el període de temps que passa entre la primera i la segona aplicació. “Tenim moltes esperances que això funcioni bé”, va assegurar Tibau en la presentació del pla al Baix Penedès. La directora del Serveis Territorials d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, assegura que el més important per al Departament és que els pagesos puguin arribar al final de la temporada amb una bona collita tant en qualitat com en quantitat.

Tibau va reafirmar el compromís de la Generalitat amb el sector de la pagesia com un valor de país, sobretot, en un moment en què el context climàtic converteix les vinyes en conreus essencials per a la prevenció d’incendis forestals. Tibau reconeix que la sequera i l’augment poblacional del cabirol han provocat un increment dels danys als conreus. Per això, segons ella, és important incidir en l’alimentació d’aquesta espècie. “Com a Departament, destinarem els recursos necessaris per fer els assajos que facin falta per aconseguir un bon sistema de control i allunyar el cabirol de la vinya”, va dir la directora, que confia poder assolir l’objectiu a curt termini.

Més cabirols que mai
Segons dades d’Unió de Pagesos, les captures de cabirol a tot Catalunya en àrees privades de caça s’han multiplicat per dotze des de la temporada 2007/08. Dels 712 exemplars capturats en aquell moment es va passar a 8.622 exemplars la temporada 2020/21. I la temporada 2021/22 les captures han seguit augmentant al voltant del 44 % a les comarques de Tarragona, principalment, la Conca de Barberà i l’Alt Camp, segons la informació facilitada al Consell territorial de caça de Tarragona el passat 12 de gener del 2023. Aquestes són les xifres que avalen les queixes del sindicat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

L’Incavi invertirà 7 milions d’euros fins el 2030 per adaptar la viticultura al canvi climàtic

Reus
economia

Henkell Freixenet creix un 4,1% l’últim any assolint 1.230 milions d’euros de facturació

sant sadurní d’anoia
medi ambient

Part de les vinyes del Penedès, en perill de mort, per la sequera

VILAFRANCA DEL PENEDÈS
Economia

L’acord perquè Chery fabriqui vehicles a l’antiga Nissan es signarà divendres

barcelona
economia

El Govern autoritza a Circuits de Catalunya a adjudicar la gestió a Fira de Barcelona

BARCELONA
Xina

L’economia xinesa creix un 5,3% en el primer trimestre

barcelona
economia

Tesla acomiadarà 15.000 treballadors, el 10% de la seva plantilla global

barcelona

Stuart anuncia un ERO però diu que mantindrà un “pol tecnològic” a Barcelona

Barcelona
turisme

Les estacions d’esquí de Lleida tanquen una bona temporada

lleida