Tanca l’última granja lletera de la Vall de Ribes
En Joan Corcoy i la Georgina Mestre porten tota una vida dedicada a la llet. Ara, però, ha arribat el moment de la jubilació i fa uns dies que a la granja de Ca l’Esteve ja no hi queden vaques. Així doncs, a la Vall de Ribes ja no queda cap granja lletera.
Corcoy explica que havien arribat a tenir una seixantena de vaques, però el fet que la indústria els deixés de recollir la llet, el baix preu, l’augment del cost de les matèries primeres o la manca de relleu generacional ha fet inviable la continuïtat. Alba Corcoy, la filla dels dos ramaders, ha explicat que “quan ells van dir que es volien jubilar, els vaig dir que endavant, perquè ara és el seu moment de viure, però jo no volia estar lligada amb el tema de les vaques”. Plantejar-se continuar amb l’explotació requeria almenys de dues persones. “Un de sol per portar les vaques i munyir-les és inviable”, ha esmentat la filla.
D’altra banda, fa 30 anys que, a banda de les vaques, es dediquen a l’elaboració, gairebé tota manual, de productes làctics com els iogurts de diferents gustos, els flams o el mató. També venen llet crua en bosses d’un litre, que llavors distribuïen pels comerços del Ripollès. Així doncs, l’Alba va decidir apostar per seguir aquest camí i, en definitiva, “triar una feina sense tant lligam”. Per l’elaboració dels productes ara necessita entre 500 i 700 litres a la setmana que compra a una de les tres explotacions lleteres que encara queden a la comarca. La jove explica que en certa manera li sap greu haver vist com les vaques desapareixien de la granja, però explica que també li fa il·lusió pels seus pares, “que ara podran gaudir de tot allò que no han gaudit en tots aquests anys”.
Canvi de paradigma
El tancament de Ca L’Esteve és un episodi més del progressiu canvi de paradigma que ha provocat la indústria de la llet en els darreres anys. La seva aposta per reduir els costos que impliquen la recollida i el transport de la llet han anat concentrant les granges a prop de les plantes d’envasat. D’aquesta manera, les petites explotacions, que formaven un ric mosaic en comarques com el Ripollès s’han vist abocades a la desaparició. Per en Joan Corcoy, l’administració hauria d’haver tingut “més consciència territorial” anys enrere per assegurar la sostenibilitat del territori. “Ara això seria de molta utilitat”, explica. I afegeix que, en definitiva, les petites explotacions el que estan fent és de “jardiners” del territori i de la natura.
Haver de tancar l’explotació a què havien dedicat els esforços tota la vida els va saber “una mica de greu”, explica Corcoy. “Però és un canvi amb el que hem de conviure”. Conclou dient que “és una instal·lació que ja ha fet el servei que havia de fer”.
