Economia

Tractors cap a París

El cap de la patronal de fruites i verdures, Bruno Vila, es queixa al Saló de l’Agricultura de la falta de consideració als pagesos

El responsable nord-català dels Joves Agricultors, Pierre Hilary, reclama una simplificació per uns preus més justos

“Hem hagut de mostrar el problema de distorsió de la competència, degut en part a la reglamentació francesa”

Bruno Vila sorgeix de l’interior de la gran illa d’estands dedicats a les fruites i les verdures, i on hi ha instal·lada una gran Torre Eiffel farcida d’aquests productes com a símbol. És el president de la Federació Departamental dels Sindicats de Productors Agrícoles (FDSEA) dels Pirineus Orientals, o sigui la Catalunya del Nord, i alhora el màxim responsable de les fruites i verdures de la principal patronal del sector, FNSEA. Parlem amb ell dissabte passat, dia de la inauguració del Saló de l’Agricultura de París, mentre el president francès, Emmanuel Macron, encara es baralla en un altre pavelló amb els agricultors díscols que han intentat rebentar la seva presència i han donat les imatges més convulses mai vistes en els 60 anys de la fira. Un símptoma de la revolta agrícola que puja des de zones com la nord-catalana.

“El que ha generat aquesta tensió en l’obertura del saló, amb el president sacsejat, és el fet que no s’ha pres les coses com se les havia de prendre; necessitem solucions i el president i els seus consellers han volgut fer un xou mediàtic”, es lamenta aquest empresari de tomàquets, cogombres, maduixes i fruita dolça que dirigeix la cooperativa Les Paysans de Rougeline des de Sant Cebrià de Rosselló. “La nostra voluntat no és portar perjudici a la fira”, puntualitza Vila sobre els centenars de pagesos que, des de les vuit del matí fins a les vuit del vespre, continuaran increpant Macron a mesura que vagi avançant pels pavellons de la Porta de Versalles, escortat pels antidisturbis. Més a la dreta de la patronal FNSEA, els membres de la Coordinació Rural, amb els seus distintius barrets grocs, són els més bel·ligerants contra el cap de l’estat.

“Mantenim un moviment sindical des de fa gairebé dos mesos i és perquè la gent es troba al límit de les seves forces”, resumeix l’empresari hortícola. “Els agricultors estan malament econòmicament, no se’n surten i tenen la impressió de no ser considerats.” A l’Estat francès, els bloquejos a les carreteres i centres administratius i logístics van esclatar a mitjan febrer i s’han anat aixecant a mesura que el govern deixava llast però l’espurna continua viva.

A la Catalunya del Nord, a més, el malestar per uns preus que es consideren injustos i la importació de productes que venen de tercers països i no compleixen les mateixes normes sanitàries s’afegeix a l’extrema sequera que afecta el territori. És el que li ocorre al viticultor Pierre Hilary, president dels Joves Agricultors del departament, filial de l’FNSEA, amb qui parlem per telèfon. “Estic podant parcel·les i ja no hi ha més flux de saba perquè, a la vinya, no hi ha irrigació”, es queixa aquest pagès que té finques a Talteüll, Estagell i Montner, a la plana del Rosselló.

“Només entre el 4 i el 5% de les vinyes s’aprofiten de la irrigació i la resta depèn simplement de la pluviometria i amb un sistema radicular bastant vell, que va a buscar l’aigua en profunditat. Desgraciadament, ja no queden reserves”, alerta Hilary d’una vall de l’Aglí on només ell i un altre viticultor tenen menys de 40 anys.

El primer ministre francès, Gabriel Attal, acaba d’anunciar una ajuda de fins a 80 milions d’euros per a les vinyes del sud, inclòs el departament veí de l’Aude, en una situació igual d’urgent. Una mesura que s’engloba en un grapat de decisions per tractar d’apaivagar la ira dels pagesos, i que va començar amb la suspensió de la progressiva pujada de la taxa del gasoil agrícola.

El mateix viticultor posa en perspectiva el buidatge de camions els últims mesos quan travessaven la frontera. “El problema a França respecte a d’altres països és que aquí s’afegeix reglamentació a la reglamentació que ja hi ha europea”, critica Hilary. “Se’ns imposen unes obligacions i, al darrere, això té un cost.” Aquest responsable sindical hi ajunta una fiscalitat més alta i un mínim salarial també més elevat. “Ens trobem amb uns productes forçosament més cars, que han de competir amb els estrangers.”

Bloqueig conjunt de fronteres

“Ens hem vist forçats a mostrar el problema de distorsió de la competència, que és degut en part a la reglamentació francesa”, insisteix per la seva part Vila des del Saló de l’Agricultura. L’horticultor assenyala, per exemple, els productes que venen del Marroc, com ara els tomàquets. “Als productes que no es produeixen de la mateixa manera, no se’ls hauria de permetre l’accés als mercats europeus”, afirma Vila sobre la reglamentació de pesticides –en part ara suspesa pel govern–, tot propugnant que la lluita es faci en l’àmbit europeu, amb una aliança dels països del sud, més sensibilitzats que els del nord, sobre aquest tema. Potser un primer pas és el bloqueig conjunt de passos fronterers aquest mateix dimarts entre pagesos nord-catalans del sector de la ramaderia i pagesos sud-catalans.

Aigua del Roine i embassaments

Vicenç Batalla

Un tema controvertit que torna després de dos anys de sequera a la Catalunya del Nord és el de la construcció de més embassaments i el transvasament del Roine. Fa sis mesos, es va posar en marxa una missió interministerial francesa liderada pel titular de Transició Ecològica, Christophe Béchu, juntament amb el responsable d’Agricultura, Marc Fresneau, que ha de donar a conèixer els seus resultats a mitjan març. Els pagesos nord-catalans l’esperen amb candeletes per saber quines solucions se’ls aporten per aconseguir noves vies d’aigua.

“Necessitem que ens portin aigua de més lluny per regar el nostre departament i fa falta aigua del Roine que arribi aquí, fins i tot a Barcelona”, ens va assegurar el president de la patronal agrícola dels Pirineus Orientals, Bruno Vila, durant el saló a París. “Fa 25 anys, els agricultors d’aquestes comarques ho van rebutjar perquè era l’inici de la competència amb les fruites i verdures catalanes i espanyoles”, recorda per la seva part el president dels Joves Agricultors nord-catalans, Pierre Hilary, que conclou que va ser “un error” perquè “tampoc ha impedit la competència”. En el seu moment, també es va abandonar aquest transvasament pel seu cost i dificultat. “Si les coses es fan bé, l’aigua del Roine pot arribar d’aquí a cinc anys; si som dolents, en pot tardar vint”, calcula Vila. “I, durant aquests cinc anys, s’han de trobar solucions emmagatzemant aigua al territori. Tenim la sort de ser al costat dels Pirineus”, precisa aquest horticultor que explica que des de fa tretze anys hi ha tretze projectes d’embassaments aturats per qüestions mediambientals. Una altra solució, a més de millorar els sistemes de reg, és la reutilització de les aigües del clavegueram amb depuradores, sobretot en un territori tan turístic. “Oposar l’ecologia a l’agricultora és un mal combat”, considera en el seu cas el viticultor Hilary.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Tribuna

Memòria històrica

@sninobecerra / Catedràtic emèrit de l’IQS School of Management (URL)

Mantenir l’òrbita

Barcelona
Mariona Serra
Presidenta de l’Associació d’empreses biotecnològiques (CataloniaBio &Healthtech)

“El sistema de salut català és poc permeable a la innovació”

Barcelona

AIS preveu créixer més ràpid amb la integració al grup PFS

Barcelona
S’inicia la campanya de la declaració  de la renda 2023
Informació especial

S’inicia la campanya de la declaració de la renda 2023

Cap del departament fiscal de l’assessoria Lleal Tulsà
DE MEMÒRIA

Alícia Arrufat (1940-2023)

PROFESSOR DE POLÍTICA ECONÒMICA DE LA UB (1967-2016)

Constel·lació en creixement

Barcelona
Informació especial

Símbiosy dona una sortida als residus i els converteix en negoci

El turisme esportiu s’incrementa un 27,4% el 2023

lloret de mar