Insvatech munta plantes pilot de recerca puntera
Té l’encàrrec per fer dues instal·lacions experimentals: de biotecnologia i de combustible sostenible per a l’aviació
L’empresa vallesana aspira a fer treballs de més valor afegit en les dues divisions: la de projectes integrals i la de caldereria
La companyia s’ha traslladat de les Franqueses del Vallès a Martorelles per duplicar la capacitat productiva
Insvatech té en cartera dos projectes destacats: les plantes pilot de dos centres de recerca –una de biotecnologia del CSIC i una de SAF (sigla en anglès de “combustible sostenible per a l’aviació”) d’una institució suïssa d’investigació–. Els dos encàrrecs marquen un punt d’inflexió per a l’empresa de Martorelles, que té el repte estratègic d’aspirar a treballs cada cop més ambiciosos i internacionals. En aquest sentit, també ha assumit la comanda d’un fabricant de màquines per a l’esterilització de bosses de sèrum per a l’Àfrica.
Per fer front a aquest salt de nivell, la companyia s’ha traslladat a unes noves instal·lacions que permeten més que duplicar la superfície destinada a producció: dels 1.500 m² de la nau que fins ara ocupaven a les Franqueses del Vallès, als 3.500 m² de la planta de Martorelles, un espai amb passat llegendari perquè s’hi van fabricar motos de la marca Derbi. Les noves dependències, que han suposat una inversió de 350.000 euros, van ser inaugurades pel conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Roger Torrent, el 19 de febrer passat. El trasllat coincideix amb el 30è aniversari de la companyia, que va néixer el 1994 per iniciativa d’un grup de soldadors i muntadors. En aquell moment, el negoci de muntatge d’instal·lacions (originàriament, per a processos de la indústria química i que després s’ampliaria a farmàcia i biotecnologia) s’anomenava Instvalles i el de caldereria, Procal. Ara són dues divisions d’Insvatech.
Necessitat i oportunitat
La reorganització de l’empresa i l’orientació estratègica de la companyia té lloc el 2022, quan la firma és traspassada a Josep Sabaté. “Els fundadors estaven jubilats o a punt de jubilar-se sense solució de continuïtat i jo vaig veure l’oportunitat de fer realitat el somni de comandar un projecte empresarial propi”, explica l’actual director general. Fins aleshores, Sabaté havia estat el cap d’enginyeria d’una empresa i, per raons laborals, va conèixer Insvatech i s’hi va incorporar amb un 30% de la propietat, amb el compromís d’arribar al 50%. L’altra meitat quedarà en mans d’accionistes minoritaris.
També el 2022 s’aprova un pla estratègic amb un horitzó de cinc anys que es marca com a objectius assolir els 20 milions de facturació (el 2023 va tancar amb 9 milions) i créixer en internacionalització fins al 25% (l’any passat representava el 5%). Les fites es podrien assolir abans del termini fixat, atès que la previsió de tancament per al 2024 és de 14 milions d’euros en vendes, un 55% més, i una quota d’exportacions del 20%, 15 punts percentuals més.
Proposta de valor
La palanca d’aquest creixement és sofisticar la proposta de valor d’Insvatech. En el negoci de muntatge, implica especialitzar-se en projectes “clau en el pany” (és a dir, oferir solucions integrals a necessitats productives: des del disseny de la instal·lació fins a la posada a punt), projectes, a més a més, d’una grandària superior i cada cop més internacionals: “Només si apostem pel valor diferencial podem sortir fora”, subratlla Sabaté.
Pel que fa a la divisió de caldereria, el repte és de característiques similars. Procal va començar transformant xapa metàl·lica en petits dipòsits i amb el pas del temps va anar assumint reptes cada cop més importants fins a rebre encàrrecs de reactors, columnes de destil·lació, tancs, sitges i intercanviadors de calor. Actualment, Insvatech, de manera addicional, es vol especialitzar en la creació de màquines, és a dir, d’unitats operatives autònomes, com ara sistemes de càrrega de sòlids, unitats de neteja d’instal·lacions, bioreactors i sistemes d’elevació Bin.
L’evolució d’Insvatech és coherent amb la que han experimentat els sectors que té com a clients: firmes farmacèutiques, laboratoris de biotecnologia i químiques. Catalunya ha passat de tenir una indústria especialitzada en la producció de principis actius –aquelles substàncies que ofereixen determinades prestacions– a avançar cap a les marques que comercialitzen productes acabats. Aquesta transformació alimenta la necessitat de noves instal·lacions industrials i màquines més sofisticades.
Però és que la societat també demana cada cop més productes de farmàcia. Sabaté explica que el Japó, bressol dels aliments funcionals, aquells que incorporen components actius que aporten algun benefici per a la salut, té un consum per càpita de substàncies de farmàcia molt superior a Occident: “Anem en aquesta direcció, per la qual cosa el marge de creixement és molt gran”, preveu.
