Economia

DE MEMÒRIA

Alícia Arrufat (1940-2023)

Alícia Arrufat ha estat una llicenciada en ciències econòmiques singular

Alícia Arrufat ha estat una llicenciada en ciències econòmiques singular. Com també ho han estat dues companyes de promoció –la iniciada l’octubre del 1962, a Pedralbes– i grans amigues seves: Muriel Casals i Carme Massana. Totes tres, per cert, futures militants del PSUC i professores d’universitat (l’Alícia i la Carme, a la UB, i la Muriel, a la UAB).

L’Alícia havia entrat en l’escoltisme i havia estat noia guia. Estudià a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils de Barcelona mentre treballava a l’empresa familiar. El 1960, el seu treball acadèmic final de carrera fou un projecte de “fàbrica d’alumini”. Tot i que estava implicada a GILMA, empresa familiar de petit material elèctric, l’Alícia esdevingué professora del Departament de Teoria Econòmica de la UB, dirigit aleshores per Joan Hortalà. La teoria econòmica era –és– el nucli dur de l’economia com a ciència. Una assignatura gens fàcil per a ningú.

En els mateixos anys, l’Alícia entrà al Servei d’Estudis de Banca Catalana, dirigit per Artur Sauri del Río. D’aquest important centre de recerca, en van sortir molts estudis. Un dels més destacats el coordinà ella. En concret, Les causes de l’exportació catalana (Barcelona, 1976, “amb l’assessorament d’Ernest Lluch i la col·laboració de Joan Gaspar et al.”). Lluch ja era una figura intel·lectual amb múltiples interessos. Per exemple, amb Eugeni Giral (futur gran amic de l’Alícia) havia estudiat els canvis econòmics del sud català. Joan Gaspar era economista i fill d’una galeria del carrer Consell de Cent de Barcelona.

Les causes de l’exportació catalana tenen un doble interès. D’una banda, descobreix que des dels anys seixanta –i, com a mínim, fins al 1973– les exportacions catalanes es diversifiquen molt, creixen considerablement i arriben molt més lluny. Catalunya comença a exportar molt, i arreu. Qui ho descobreix, ho estudia i ho presenta és el servei d’estudis d’un banc fundat el 1960 amb vocació de banc nacional.

D’altra banda, aquest llibre explica les causes d’aquest inesperat creixement de les exportacions catalanes. En el llibre es presentaven les teories realistes del comerç internacional. La idea és que bona part de les exportacions es basen en el treball superqualificat. Catalunya ja no exportava únicament allò que tenia més a mà (potassa, vins, avellanes, taps de suro), sinó uns productes que eren resultat d’un treball intensiu especialitzat, i, sovint, originats en innovacions. Només un exemple: l’automòbil Seat 600E, un dels microcotxes més grans, fabricat a la Zona Franca del port de Barcelona, fou, el 1970, el cotxe més venut aquell any a Holanda i a Finlàndia.

El 1981, Alícia Arrufat publicà un treball també seminal, Dinàmica exportadora de les petites i mitjanes empreses catalanes. En aquest llibre s’analitza el comportament exterior del model d’empresa que és la base de l’economia catalana: el model de la petita i mitjana empresa. Es descobreix que, a més d’algunes de les grans –com Seat–, també exporten moltes de les petites.

D’altra banda, Alícia Arrufat va traduir un llibre clàssic –del 1911– de Frederik Winslow Taylor. El titulà Management científico. Es publicà el 1970 amb un pròleg del professor Antoni Serra Ramoneda, en una col·lecció dirigida per Ernest Lluch de l’editorial Oikos-Tau de Vilassar. El 1986, el reedità Orbis. Alícia Arrufat, economista, traductora, professora, empresària, activista i viatgera.

A la Casa Orlandai

A la Sala Foix de la Casa Orlandai, centre cívic del districte de Sarrià-Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona, s’ha celebrat un acte dedicat a homenatjar dos veïns i activistes del barri, Alícia Arrufat i Ferran Fullà, morts l’abril del 2023. L’Alícia, amb una certa passió per Mèxic; el Ferran, per la Xina. L’economista i polític Antoni Montserrat hi ha llegit –en veu alta– una breu biografia d’Alícia Arrufat. En la seva intervenció, Gerardo Pisarello hi ha introduït, com de passada, la qüestió de les classes mitjanes. El lloc –la Casa Orlandai de Sarrià– és adient per plantejar-se aquesta qüestió. I segur que Alícia Arrufat en podria dir alguna cosa interessant.

1976

Exportació

Alícia Arrufat analitza –en un llibre del Servei d’Estudis de Banca Catalana– les causes del sorprenent ràpid creixement de les exportacions de moltes empreses catalanes o establertes a Catalunya. El treball qualificat intensiu i la innovació són decisius.

2023

Silenci

Tot i la seva afició a les trobades i als dinars, Alícia demana per a després de la seva mort –el 6 d’abril del 2023– cap paraula, cap acte, silenci. Però hi ha gent, i amics, que no hi estan d’acord. Que pensen –que pensem– que l’oblit no és saludable.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Vint-i-una empreses gironines opten als premis Etalentum

GIRONA
unió europea

El TJUE tomba el tram autonòmic de l’impost d’hidrocarburs

barcelona

Les comarques gironines rebran 360 milions d’euros de fons europeus

sant joan les fonts

El sector del suro confia en les darreres pluges per salvar la collita

Girona
Economia

L’IPC repunta tres dècimes al maig fins al 3,6% per l’electricitat i els carburants

barcelona
economia

Els apartaments turístics generen un impacte anual de 3.000 milions d’euros a Catalunya

GIRONA

Cedeixen per a activitat industrial vinculada a la mobilitat un terreny a Can Roqueta

Sabadell

L’Alt i Baix Empordà superen el milió de pernoctacions anuals en HUTS

GIRONA
GIRONA

El centre tecnològic Eurecat ingressa 62 milions d’euros el 2023

GIRONA