Xiulada a les retallades

Col·lectius d'ensenyants, metges, infermeres, associacions veïnals, pares d'alumnes, organitzacions de consumidors, entitats culturals i socials, algunes joventuts de partits polítics, afiliats sindicals diversos... fins a més de dues-centes entitats van ser presents ahir als carrers del centre de Barcelona per frenar les retallades que l'executiu de CiU va anunciar que aplicaria per poder sortir de la crisi econòmica. De pancartes n'hi havia moltes, gairebé totes amb el dibuix d'unes tisores. Tothom lluïa –al pit, al barret, a l'esquena o tapant un ull de les ulleres al millor estil pirata– l'adhesiu de l'ocasió, amb les tisores corresponents i un Prou a les retallades! També munts de banderes, gorres i globus i, això sí, semblava que ningú es va descuidar a casa el xiulet. I és que si per alguna anècdota es recordarà la manifestació d'ahir serà, sense cap mena de dubte, per l'ensordidor soroll dels xiulets, que ofegaven fins i tot els crits contra el president de la Generalitat, Artur Mas.

El to de la mobilització va ser festiu i tan sols es va trencar uns minuts quan la capçalera de la manifestació arribava a la seu central de Correus. Allà, un grup antisistema, encaputxats, van desplegar una gran pancarta on es podia llegir “La banca, la patronal, els polítics, CCOO i UGT, a la merda!”. Els manifestants els van escridassar i van respondre amb crits de “Doneu la cara!”. Res més no va entorpir el clima festiu i de relaxada indignació.

Un dels col·lectius que més costa de veure en una mobilització és el de metges. Així ho va confirmar Josep Lluís Pi, pediatra i secretari d'Acció Sindical de Metges de Catalunya: “Realment hem d'estar molt indignats per ser avui aquí!”. Pi va confessar que esperava que la protesta toqués “la sensibilitat dels polítics i es fessin retallades més raonables de les que plantegen”. En aquest sentit, el secretari general de Metges de Catalunya, Antoni Gallego, va demanar que el govern “entengui que els pacients volen mantenir la qualitat i una xarxa assistencial modèlica, bona i barata, que no ha demostrat ineficiència”. Per ell, “s'han d'aprimar infraestructures que no s'utilitzen gaire, però no pas estalviar-se la contractació de metges en els hospitals”.

A aquestes reivindicacions es va sumar també Rosa Maria Fumades, responsable de la sanitat concertada del sindicat d'infermeria Satse. Treballadora d'un hospital de Badalona, explica que a la sanitat “ja fa temps que estem optimitzant recursos i estem totalment d'acord a racionalitzar la despesa però, això sí, sense perjudicar treballadors ni pacients”. Espera que els polítics “seguin i tinguin en compte el que pensem els professionals”. També demana que el govern s'ho repensi el col·lectiu de l'ensenyament. El president de la Federació de Pares d'Alumnes de Secundària, Pere Farrés, va afirmar que “pares i professors tenen por d'una pèrdua d'igualtat d'oportunitats”, ja que les retallades, per ell, suposen un risc per a la qualitat de l'ensenyament públic.

A pas lleuger i esquivant turistes japonesos amb la càmera a la mà o famílies de ciclistes despistats, la capçalera de la marxa va arribar al final de l'avinguda Marquès de l'Argentera, on comença el parc de la Ciutadella, tres quarts d'hora després d'haver-se iniciat. Es va llegir el manifest i es va anunciar que es tornaria a llegir cada 50.000 manifestants, “perquè ens anuncien que encara surt gent de la plaça de Catalunya!”. Potser no arribaven als 200.000 manifestants que van anunciar els organitzadors, però ben segur que n'eren més dels 30.000 que assegurava la Guàrdia Urbana. Fossin 30.000 o 200.000, de persistència no els en va faltar, ni per xiular ni per rebel·lar-se, com s'incitava a fer al manifest unitari.

A les sis de la tarda, a la plaça Letamendi de Barcelona, la Intersindical CSC també es va manifestar amb el lema Prou espoliacions i retallades dels governs espanyol i català. Es va protestar contra la reforma laboral, la de pensions i la de la negociació col·lectiva, “avalada pels sindicats majoritaris de l'Estat”.