La Borsa
Més valors
Economia

preguntes indignades (VI)

Imma Tubella i Esther Subías responen als interrogants sobre la responsabilitat de les TIC en la crisi

“Les TIC afavoreixen que hi hagi més transparència i els rumors es magnifiquen”

Les tecnologies de la informació i la comunicació han jugat un paper magnificador de l'efecte “si als Estats Units esternuden, aquí agafem una pneumònia”. La revolució digital ha portat instruments que possibiliten fer més feina amb menys recursos però que exigeixen tenir formació per saber exprimir-los

Si vostè, lector, està convençut que sense dominar les noves tecnologies és impossible fer rutllar qualsevol negoci i, fins i tot, és fa difícil complir amb prestesa la majoria de tràmits i gestions que la societat requereix, aquí hi trobarà dues expertes que li donen la raó. Si, en canvi, és dels que pensa que reobrir el debat de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) és entonar la cançó enfadosa sàpiga només que cada cop són més els qui defensen que d'aquí a poc temps (i aquí no és el mateix “poc temps” que s'usa quan es parla de línies de tren d'alta velocitat o d'obres a les carreteres) qui no domini de manera àgil internet i les eines que la xarxa posa a l'abast serà igual que si no sabés llegir ni escriure.

La rectora de la Universitat Oberta de Catalunya, Imma Tubella, i la responsable de l'oficina tècnica de dinamització de la Xarxa Punt TIC de la Generalitat, Esther Subías, parlen del paper que han jugat les TIC en l'adveniment de la crisi i de les eines que donen per provar de sortir-ne.

Les noves tecnologies són en part responsables de la globalització de la crisi?

A les dues protagonistes se'ls posa de manifest que amb la pregunta es pretén aclarir si els canals oberts gràcies a les noves formes de comunicació i pels quals vola la informació han tingut res a veure amb les causes de la crisi i, en el cas que sí, si l'han poguda expandir i agreujar-ne els efectes.

La rectora Tubella és la primera a respondre i no nega que “les TIC afavoreixen que hi hagi més transparència i això té efectes bons i dolents, perquè no només corre la informació sinó que els rumors també es magnifiquen i tenen efectes contaminants”. Diu que hi ha jugadors de més pes en la partida de la crisi perquè “en qualsevol cas, això no deixa de ser una anècdota perquè estem en una crisi financera que va esclatar als Estats Units, però també estem parlant d'una crisi social i cultural. I aquí és quan entren a jugar de veritat internet i les noves tecnologies. Les hem infravalorat com a elements transformadors de la societat, com si fos una cosa que no va amb nosaltres. La part financera és una part important de la crisi, però n'és només una part, hi ha aspectes socials i culturals de la crisi que no els hem tingut en compte”.

Esther Subías usa el torn de paraula per mantenir un discurs que exculpa les noves tecnologies de possibles efectes perniciosos per l'economia i diu que “la crisi no té tant a veure amb l'accés que la ciutadania té a la tecnologia sinó que és una cosa molt més profunda. Té més a veure amb factors econòmics i polítics que no pas amb la ciutadania”. Explica que, en tot cas, “el canvi que han produït és que la ciutadania té accés a una font d'informació mundial, Ha canviat el paradigma informatiu, la gent tria com s'informa, tria quina vol que sigui la seva àrea d'influència”. Pensa que “l'efecte provocat té més a veure amb la presa de consciència de la crisi. La gent està més informada, és més intel·ligent i s'està cultivant l'emancipació de l'individu”.

Les noves eines de comunicació són vàlides i prou fiables per captar el pols de la ciutadania?

L'èxit que un tema aconsegueixi en xarxes com Facebook o Twitter o en plataformes com Youtube o Spotify sovint serveix per justificar que l'afer és actualitat. A les dues expertes els preguntem si, més enllà de canalitzar modes i de destapar tendències, aquestes eines són vàlides per captar l'opinió de la ciutadania en relació amb un tema. Concretament se'ls planteja si un govern, abans d'impulsar una llei, pot donar fiabilitat al que es digui en aquests canals per tal de saber si el ciutadà hi està d'acord o no i, si busquem un altre exemple, si una empresa pot usar el que capti en aquests canals com un criteri fiable per saber si triomfarà un producte nou.

Imma Tubella raona que “no sé si són o no són gaire fiables però segur que ho són més que determinades enquestes o mostres telefòniques que tant s'usen en el camp del màrqueting”. La rectora pensa que potser cal polir les eines abans de donar-hi la categoria de mesuradors d'opinió: “potser hem de repensar les metodologies i segurament cal trobar equilibris en els sistemes de mesures perquè una cosa no la podem oblidar: encara n'estem aprenent i n'aprenem de manera autodidacta.” Conclou dient que “són un mesurador més fiable perquè pots arribar a milions de persones i no pas a 300 o 400”.

Esther Subías diu que “l'únic dubte és saber si arribem a un percentatge representatiu de la societat, perquè no oblidem que molta gent encara no ha entrat en el món TIC”. Subías desmunta tòpics quan diu “no és cert que la gent estigui usant de manera generalitzada telèfons intel·ligents (Smartphones)o els Nokia 770 Internet Tablet per estar pendents del que es cou a internet i encara ho és menys que les eines s'usin per estar informat. Hi ha molt d'oci, molt de joc”.

Si valorem la incidència de les TIC a la societat, Subías té una dada demolidora: “El 25% dels professionals autònom consideren que les noves tecnologies no tenen res a veure amb la seva feina”.

A quins sectors amenaça el canvi tecnològic?

L'esclat tecnològic ha suposat una patacada a la posició de domini que ostentaven els mitjans de comunicació, la indústria del cinema i la música i el ram de la publicitat. ¿Hi ha altres sectors que hagin de témer?

Esther Subías raona que “tota la indústria de la cultura ho pot tenir complicat. Tot queda a l'abast, d uns costos molt ajustats. El professorat ha de saber jugar un altre paper amb l'arribada dels ordinadors a les aules, i hi ha col·lectius com els cossos policials o els polítics que han vist com se'ls observa permanentment”. Imma Tubella és del parer que “els mestres i professors s'han d'adaptar perquè ja no són els dipositaris únics del saber” i descarta limitar a un radi concret els efectes de les TIC: “jo crec que l'impacte és general. Mira què ha passat amb el turisme i les agències de viatges”.

Està prou madura, tecnologicament, la societat per caure rendida a les TIC?

I si resulta que tots plegats volem córrer massa? I si estem donant una importància màxima a una tecnologia que a mitjan termini segur que la tindrà però que de moment encara no l'ha assolit? Les expertes contesten.

Tubella afirma que “aquest és un moment de canvi, i no només aquí. Jo m'he trobat a Ghana un noi enviant SMS amb el telèfon com un boig i, en canvi, em preguntava com funcionava un ascensor”. La rectora es remunta a un estudi fet per la UOC l'any 2002 i que constatava que “qui estava fent ús de les noves tecnologies a Catalunya eren els immigrants. Ells eren els qui anaven al locutoris i usaven les càmeres web per mostrar les criatures a la família als seus països d'origen”. Aquest detall el posa d'exemple per afirmar que “amb la tecnologia, sempre va així, la fas servir si et dóna algun valor afegit”.

Alerta que “el canvi és imparable i que ens hem d'educar. La UOC no s'havia posat mai en cursos ni matèries pròpies d'escoles de negocis però hem vist que la pime catalana (que és entre el 80 i 90% del teixit industrial del país) és un sector que té les eines informàtiques però no saben o no volen fer-les servir. Ara creiem que hem de donar-los formació”.

Esther Subías pensa que “hi ha un factor generacional molt important. Amb la franja de més de de 50 anys hi ha molta feina a fer”. Però manifesta que, amb independència de l'edat, no s'hi val a relaxar-se “també és una qüestió d'usos i de creença. Molts empresaris no hi veuen utilitat, a estar ben situats a internet, a saber treballar amb una pàgina web, a fer servir la signatura electrònica. Els futurs emprenedors faran servir la tecnologia amb un ús totalment intensiu, per explorar el mercat a escala global. La competència ja no és aquell qui tens més a prop i, si no tens una visió global de la situació, difícilment tiraràs endavant”.

El mòbil pot facilitar l'acostament a les TIC?

Al 71% de llars catalanes hi ha connexió a internet i la penetració del telèfon mòbil és del 92%. ¿L'afinitat que la societat ha trobat amb el telèfon, afegit al fet que els telèfons són multiús, pot facilitar el canvi cultural i fer més accessibles les TIC?

Abans de donar l'opinió, Esther Subías ja avisa que “ens demanes que fem de futuròlegs” però sí que diu que “els telèfons ho estan fent tan fàcil que potser sí”. La responsable de la xarxa Punt TIC avisa que “sigui amb telèfon o no, el canvi cultural anirà associat a més formació” i desgrana la funció que ha anat tenint la xarxa punt TIC a l'hora de redreçar una pauta formativa que no era prou útil: “cal canviar de paradigma, ensenyar competències digitals i no eines digitals. No t'ensenyem a fer servir el teu telèfon mòbil sinó que sàpigues usar qualsevol eina que et pugui arribar a les mans”. Com a exemple “fer servir el DNI digital per poder fer la declaració de renta des de casa”.

A la mateixa pregunta, Imma Tubella respon que “aquí no ho sé, si el telèfon jugarà aquest paper, però et puc assegurar, perquè ho he vist, que a països subdesenvolupats segur que sí perquè la cobertura del telèfon arriba a molts llocs on la xarxa no és operativa”. També creu que el que és irrenunciable és “la formació i l'acompanyament, que la gent no es trobi davant una pantalla sense saber què fer o com actuar”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
economia

Covestro inverteix a Barcelona 5,5 milions per ampliar-hi la producció

Castelló es dota d’un nou ens autònom per al turisme

Castelló d’empúries

Tot a punt per a la setena edició del Fòrum Gastronòmic

girona
comerç

Encesa dels llums

economia

Endesa instal·larà més de 108.000 punts per a cotxes elèctrics

ECONOMIA

El grup de moda TCN presenta concurs de creditors

economia

L’AMB obre expedient a Aigües de Barcelona

economia

Relleu al capdavant del Gremi d’Hotels

economia

TCN presenta concurs de creditors