Gran angular

El Govern Econòmic Europeu

Gravin aquest títol en el seu cervell perquè en sentiran a parlar molt; per què? doncs perquè és el que començarà a funcionar d'aquí a un parell de mesos un cop s'hagin posat d'acord qui ha de posar-se d'acord i una vegada s'hagin resolt els serrells que encara estan pendents per al definitiu acord. D'això es parlarà a la cimera del dia 9, ja, però les decisions ja estan preses. En què consisteixen?

Els models s'esgoten, ja saben: la Gran Depressió va ser la manifestació d'un d'aquests esgotaments. Ara s'ha esgotat el que fins fa quatre dies va ser el nostre: es va acabar la capacitat d'endeutament d'empreses, estats, famílies, ajuntaments, entitats financeres i governs regionals; aquí, sí, i a tot arreu. Ara toca l'escassesa, administrar el poc, i per a això cal que tothom segueixi les normes; d'aquí aquest Govern Econòmic Europeu.

Però per això cal vendre la idea a fi i efecte que sigui acceptada per les ciutadanies. Primer, el terror: “L'euro està en perill i si l'euro fracassa es trencarà Europa.” Penso que és pur teatre: l'euro no està en perill perquè a tot el món li interessa que l'euro segueixi. Després, la tisana: “Hem viscut per sobre de les nostres possibilitats i hem d'adaptar-nos al que tenim; per exemple, ja no s'és feliç tenint un cotxàs, sinó passejant afablement.”

Perdrem autonomia, sobirania, capacitat de decisió ‘pel bé de tots'. Es fixaran normes quant al dèficit, i càstigs per a qui no compleixi. I se salvarà (durant un temps) el rostre democràtic de l'assumpte: els membres d'aquest govern seran els caps d'estat i de govern que (de moment) són triats pel poble. I es perdrà tot això, i gairebé tots serem més pobres, pel bé del grup, pel bé de tots. Perquè ‘els mercats' que tenen els recursos saben que cal anar d'altra banda i han decidit que cal anar d'altra banda: perquè per on anàvem ja és un camí esgotat. I sí, ho és, però que et diguin obertament el que has de fer suposa un canvi tan gran respecte a com s'han estat fent fins ara les coses…

Catalunya? Un dels extrems que suposa aquest nou model és la fi del cafè per a tothom. S'obre la porta a la geometria variable, a la multivelocitat. Això afavoreix Catalunya; el seu crònic dèficit fiscal interregional penso que se solucionarà, però apareixerà el diable a casa: totes les zones de Catalunya tenen idèntiques possibilitats?, totes tenen igual capacitat de generar PIB?, totes poden estar en la primera velocitat? Mmmmmm.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Compradors d’or, paranoics o assenyats?

Barcelona

El negoci de les caixes fortes reneix

barcelona
Ruben Sans
President de l’Associació de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC)

“L’empresari segueix veient-se com una figura negativa”

Barcelona
DE MEMÒRIA

Línies d’ultramar (1906)

PROFESSOR DE POLÍTICA ECONÒMICA DE LA UB (1967-2016)
Tecnologia

La Mobile World Capital vol lluir “el llegat” que deixa el MWC

Barcelona

El mercat posa a prova la joiera responsable

barcelona
Contra xifrada
Jordi Garriga Riu

L’actiu de la natura

Floox ja té al mercat el seu carregador ràpid compacte

L’Hospitalet de Llobregat
Informació especial

Zentinel MDS, l’‘start-up’ que ajuda a digitalitzar la maquinària antiga