economia
Mas-Colell recorda que la limitació per emetre deute li complica la gestió
El memorial de greuges del Departament d'Economia que recull l'estudi del govern no inclou només impagaments, sinó totes les cotilles que li dificulten la gestió. Una és l'emissió de deute a llarg termini. El pla de reequilibri econòmic i financer que va presentar el conseller d'Economia al govern del PSOE encara és en un calaix, pendent d'aprovació, i això, segons constata l'executiu, “impedeix l'emissió de deute a llarg termini sense l'autorització expressa de l'Estat”.
Les emissions de deute a curt termini –és a dir, amb un venciment inferior a l'any– surten més cares a la Generalitat, ja que ha de pagar més interessos. Els de Mas-Colell també recorden que pel fet que la Generalitat supera el límit fixat d'endeutament, troba “majors dificultats” amb el govern espanyol per renovar convenis. A més, critiquen que pel repartiment de la flexibilització del dèficit (de l'1,5% del PIB aquest any) Catalunya ha de fer un “sobreesforç” de reducció de la despesa de 400 milions addicionals.
En el capítol dels deutes, el departament recull els 759 milions corresponents a la liquidació del 2008 de la disposició addicional tercera de l'Estatut. José Luis Rodríguez Zapatero els havia d'ingressar a la Generalitat l'any passat, però va fer les maletes de La Moncloa sense haver complert el compromís, tot i que figurava en els seu propi pressupost. De fet, el govern català negocia amb l'espanyol un calendari de pagament. Admet que el retorn d'aquests diners sigui fraccionat, però Mas-Colell demana, primer, que els de Mariano Rajoy reconeguin la magnitud del deute i, segon, que una part arribi ja aquest 2012. Divendres el consell de ministres aprovarà el projecte de pressupost de l'Estat i es constatarà quin fruit hauran donat les negociacions.
Mas-Colell també defensa que ara s'ha de “concretar” el compromís de pagament de l'Estat i “calcular” l'import de la liquidació del 2009 de la mateixa addicional tercera. L'executiu d'Artur Mas estima que han de ser 219 milions i així ho ha inclòs en els comptes d'aquest any.
D'altra banda, Economia no abandona la reclamació dels 1.450 milions del fons de competitivitat. Es tracta d'una bestreta que el govern espanyol es va negar a avançar el 2011 a la Generalitat agafant-se a la lletra petita de l'acord de finançament, tancat pel tripartit i el govern del PSOE. En el document, però, l'executiu recorda que l'Estat sí que va transferir aquests fons el 2009 i el 2010.
El govern denuncia en l'informe que l'Estat no ha complert els compromisos que havia adquirit per al finançament d'institucions científiques singulars. Es tracta de les instal·lacions cientificotècniques i les infraestructures europees, que no tenen un full de ruta de prioritats. En concret, no s'ha creat el consorci CBATEG Mouse Clinic,
ni tampoc el Centre de Biologia Estructural.