La Borsa
Més valors
Economia

Cobrint tot tipus de closques des del 1886

La casa de les boines de Terrassa és de les poques botigues de gorres especialitzada del país que queden gràcies a la perseverança de quatre generacions de la família Casanovas-Rocabert.

Tot i que hi estem especialitzats, no podríem viure només de la venda de barrets

La casa de les boines és una institució a Terrassa, però també al Vallès Occidental i a les comarques veïnes. És de les poques botigues especialitzades en la venda de tot tipus de barrets que s'ha pogut mantenir a Catalunya gràcies a la seva àmplia varietat i qualitat. L'experiència de quatre generacions de la família Rocabert Casanovas ha permès sobreviure al tancament de diverses barreteries que hi havia a la ciutat i arreu del país, una de les últimes de les quals va ser l'establiment El Rei de les Gorres, del barri de Sants de Barcelona, fundada el 1907, i que va tancar les portes fa cap a tres anys. Actualment, com explica Maria Casanovas –actual propietària— i el seu marit, Marc Carbonell, només queden un parell de barreteries a Barcelona, una a Girona, una altra a Lleida i algunes de petites en altres poblacions com ara Vilafranca.

El pare de la Maria, Antoni Casanovas, va ser qui es va començar a documentar sobre l'origen de la botiga. Una acta notarial permet posar una data a l'inici del negoci, el 1886, tot i que fins i tot podria ser anterior. El document consta d'uns capítols matrimonials en què Rosa Susana Roca prestava 2.500 pessetes al seu gendre, Joan Rocabert, com a dot de la seva filla, Camila Casanovas, per tirar endavant el negoci de fabricació de gorres. Però com a negoci registrat, la primera constància és al padró del contribuent del 1907 com a Tienda de gorras a nom de Joan Rocabert, ja situat al número 3 del cèntric carrer Església, on actualment hi ha la botiga.

Amb la mort de Joan Rocabert, i sense tenir fills, s'hi va incorporar el seu nebot, Josep Casanovas, per ajudar la seva tieta Camila. L'any 1912 hi van fer reformes i van batejar la botiga amb el nom de La Esperantista. Com explica la Maria, el seu avi era una aficionat i enamorat d'aquest idioma creat pel doctor Ludwik Lejzer Zamenhof amb la intenció que fos una llengua universal de comunicació. Fins i tot el mateix Zamenhof va enviar-li una posta d'agraïment.

El nom actual de La Casa de les Boines el va posar la tercera generació, el pare de la Maria, Antoni Casanovas, aprofitant també unes obres de millora a la botiga que va fer el juny del 1967. De fet, aquest ja era el nom amb què popularment es coneixia l'establiment abans entre els terrassencs.

VARIETAT.

L'èxit del negoci s'explica, precisament, per la seva trajectòria històrica. Els beneficis de l'especialització en la venda de barrets es veuen “al cap dels anys”, segons explica Carbonell, La presència d'establiments que venen barrets com a complements els fa una competència relativa perquè “ni tenen la mateixa qualitat, ni tan estoc o varietat com nosaltres”. Per aquest motiu els barrets i gorres poden oscil·lar entre els 56 i els 110 euros. De fet la botiga és petita en comparació amb el magatzem, ja que una clau és poder-ne oferir totes les talles.

Amb tot, tant la Maria com el Marc reconeixen que actualment no podrien viure només de la venda de barrets i, per aquest motiu, també ofereixen altres complements d'home com ara bastons, guants, cinturons, paraigües, ventalls, faixes de castellers, barretines i també alguna quincalla de bijuteria. Però el que està tenint molta sortida últimament són la compra de banderes, sobretot les estelades, ja no només coincidint amb l'última manifestació multitudinària de l'11 de setembre, sinó que és un “degotall diari de gent que en demana”. L'obertura d'un bloc a internet i un perfil a la xarxa de Facebook els permet anunciar l'arribada de cada remesa nova i també explicar tot tipus de curiositats relacionades amb el món dels barrets.

A Catalunya hi ha menys tradició de portar barret, boines o gorres que altres indrets com Galícia, Astúries, el País Basc, un fet que s'explica perquè hi tenen climes més extremats. Carbonell creu que el barret va deixar d'estar de moda quan es va acabar el franquisme, ja que “s'associava a persones afins al règim”.

Des de fa uns o set anys el mercat s'ha ampliat. A banda de les persones més grans, també tenen clients joves que volen seguir algunes tendències marcades per cantants, actors i famosos –recorden una gran demanada de gorres com les de la cantant Chenoa arran del programa Operación Triunfo, però el mercat nou és el client de mitjana edat, amb una calvície incipient, que són conscients que “un 40% de l'escalfor marxa pel cap”.

La casa de les boines treballa amb una vintena de proveïdors que els proporcionen els barrets fabricats sobretot a Itàlia, Alemanya, l'Estat francès i els Estats Units. Cada any intenten introduir una marca nova, tot i que els tipus de barret no acostumen a canviar fins al cap de cinc o deu anys.

La esperantista

La primera documentació sobre el negoci de gorres data del 1886 i el 1912, després d'una primera reforma, la botiga, regentada per Camila Casanovas, va portar el nom de La Esperantista.

canvi de nom

Amb Antoni Casanovas de propietari, el 1967 es van fer obres de reforma i es va canviar el nom de la botiga del carrer Església pel de La Casa de les Boines, aprofitant que era com popularment es coneixia.

generacions

Fins a quatre generacions han tirat endavant el negoci. Entre les moltes curiositats, hi ha la venda de les gorres de Fay, típiques de Terrassa i que és la que porta el capgròs Maneló del municipi.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.