“Les autoritats fan els ulls grossos”

La llei laboral xinesa no s'aplica de manera gaire estricta a moltes fàbriques. Un dels principals problemes és que és molt difícil per als treballadors organitzar un sindicat, i per tant no tenen manera de formar una oposició organitzada per lluitar per millores laborals.

És una agrupació d'estructura vertical, i en molts casos el supervisor sindical és també el cap dels treballadors, o el responsable de recursos humans de la companyia. Aquesta organització, per tant, dificulta que les queixes dels treballadors puguin ser ateses. Tot i això, sí que és un bon instrument a l'hora de fer propaganda de les millores legals que aprova el govern.

Poden dirigir-se a l'oficina de treball local, o portar el cas als tribunals. Són vies que poden resoldre alguns problemes, però no tots. L'Asia Monitor Resource Center ha detectat que els procediments són molt complicats a l'hora de demanar una compensació, i que hi ha casos que tarden anys a resoldre's.

Sens dubte. De fet, ja hem vist com les revoltes i les manifestacions dels treballadors són cada cop més freqüents.

Segurament les jornades laborals excessives, que poden arribar a ser de dotze hores diàries. Malgrat que el màxim d'hores de feina està regulat per la llei, a la pràctica moltes fàbriques sobrepassen el temps establert. A més, a causa dels salaris baixos, moltes persones accedeixen a treballar més per aconseguir uns ingressos extra.

L'administració local sovint té interès a promoure la inversió a la seva zona, i hi ha vegades que fa els ulls grossos respecte a determinades violacions dels drets laborals per acontentar els empresaris. Els oficials poden establir les seves regulacions, i dificultar així als treballadors la lluita pels drets garantits per la llei xinesa.

Els immigrants que es traslladen de les zones rurals cap a les grans ciutats són els més vulnerables, ja que sovint treballen sense contracte i, per tant, no estan protegits per la llei. Quan volen rebre una compensació per un accident laboral, per exemple, sovint els és denegada. La llei hauria d'incloure aquests casos, per evitar la indefensió com la que viuen els treballadors de l'economia submergida.

També hem detectat molts problemes a la construcció, on els treballadors només cobren el salari un o dos cops l'any. Un altre grup especialment dèbil és el dels estudiants que, mentre assisteixen a una escola tècnica, fan pràctiques a les fàbriques. Tenen exactament les mateixes condicions que la resta de treballadors i cobren molt menys. L'empresa Foxconn va fer servir aquest mètode per fer treballar alumnes d'entre catorze i setze anys.