La Borsa
Més valors
Economia

L'any en xifres

Les dades oficials i oficioses ofereixen un trist balanç de l'economia estatal

Els ciutadans en general i els més joves i més vells en particular són els més perjudicats per les retallades i les males perspectives

El 2012 serà recordat, per molts, com l'any de la pèrdua de l'últim bri d'innocència sobre la possibilitat d'una recuperació relativament ràpida de la crisi. Pràcticament cap de les xifres que habitualment s'observen per avaluar l'evolució d'un any aporta alegries: un PIB que retrocedirà al voltant d'un punt i mig o poc menys, després de la trista recaiguda en la recessió per culpa de les fortes retallades i l'augment de la pressió tributària. Els esforços pressupostaris que, en acabat, recauen sobre l'esquena del ciutadà –que assisteix astorat a les monumentals ajudes a una banca pèssimament gestionada–, no serveixen per eixugar els desequilibris en els comptes, que, un altre any, incompliran l'objectiu de dèficit per culpa de la voluminosa factura financera de l'Estat. A més, ni es matriculen cotxes ni es venen pisos i, de fet, les notícies immobiliàries parlen més de desnonaments que de compravendes.

En aquests temps de retallades i encariments dels serveis, sigui per la via de les tarifes, sigui per la via tributària, dos col·lectius destaquen entre els més castigats. D'una banda, els jubilats i els pensionistes en general, que no han vist actualitzades les seves percepcions, com hauria calgut esperar, d'acord amb l'IPC anual, i, de l'altra, els joves. Aquests últims capitalitzen les llistes dels desocupats amb la meitat dels seus efectius, en una evolució alarmant durant la qual assistim al renaixement d'un tipus de ciutadà que semblava perdut en la memòria: el jove emigrant de retorn incert.

652.091 inscrits a les oficines de Treball

Un estudi de Manpower acaba de constatar que ja estem davant de la crisi laboral més mortífera de la història recent de l'Estat espanyol. En cinc anys s'han destruït els mateixos llocs de treball, un 15 per cent del total, que en els onze anys de l'anterior recessió, la que va anar del 1974 al 1985. No hi ha cap indicador del mercat laboral que convidi a l'optimisme, però la dada més contundent són les 652.091 persones inscrites a les oficines de Treball, gairebé cinc milions (4.907.817) en el conjunt de l'Estat. I el pitjor és que tots els pronòstics auguren que en aquest terreny el pitjor encara ha d'arribar. Les estadístiques oficials, s'ha de recordar, no inclouen els desocupats que estan fent cursos de formació, així que la realitat és encara més dura. Tots els organismes internacionals auguren un 2013 dur, per començar a remuntar a partir del 2014, si tot va bé.

Després del miratge de l'estiu, Catalunya ja acumula quatre mesos de repunt de l'atur. De fet, a l'octubre ja s'havia neutralitzat el tímid efecte positiu dels llocs de treball temporals creats per atendre el turisme. Al novembre, la caiguda va continuar i va sumar gairebé 6.000 desocupats més. Comparat amb el mateix mes del 2011, la desocupació va créixer un 5,9 per cent. O sigui, es van convertir en usuàries del SOC més de 36.400 persones. Una de les dades més alarmants és que la majoria d'aquestes es convertiran en aturats de llarga durada: al cap d'un any encara no hauran trobat feina. Segons l'última Enquesta de Població Activa (EPA) corresponent al tercer trimestre de l'any, els desocupats que estan en aquesta situació sumen més de la meitat del total, ja que són un 52,2 per cent.

Hi ha més números que ajuden a analitzar el drama. A Catalunya hi ha avui 245.000 llars amb tots els seus membres a l'atur, gairebé un 9 per cent del total. Un 25,02 per cent de taxa d'atur registrada en l'última Enquesta de Població Activa per al conjunt de l'Estat marca un màxim històric. A Catalunya, la taxa se situa en un 22,56 per cent, que, amb 840.400 aturats, també supera qualsevol sèrie estadística.

Afegit a tot això s'hi sumen problemes pressupostaris. Catalunya encara no ha rebut els 191 milions d'euros que el govern de l'Estat li hauria de transferir perquè pugui desenvolupar les seves polítiques actives de formació, les que serveixen per formar i inserir laboralment els desocupats. Les convocatòries estan fetes i les accions començaran a fer-se el mes de gener, però més d'un miler d'entitats, que hauran de cobrar quan acabin la feina, depenen d'aquesta partida.

41.333 milions en ajudes a la banca

Pluja de milions arribats des de Brussel·les per salvar la banca espanyola. 41.333 milions d'euros és, fins al moment, la injecció de recursos públics que s'ha realitzat en bona part del sistema financer espanyol per enfortir-lo. La major part d'aquesta xifra, 39.468 milions, se l'emporten els quatre bancs nacionalitzats: Bankia, Catalunya Banc, Nova Galicia Banco i Banc de València, aquest últim ja en l'òrbita de La Caixa. Altres grups, com ara Ceiss, Caja 3, Liberbank o BMN, han vist com l'Estat entrava en el seu capital amb una participació més o menys gran. El sistema financer espanyol afrontarà el 2013 els últims passos de la seva reestructuració, un procés que ha provocat una important concentració que ha comportat passar d'una cinquantena d'entitats a poc més d'una dotzena.

314 euros anuals menys per pensionista

La decisió del govern espanyol de no actualitzar les pensions en funció de la inflació ha estat una altra bufetada per al milió llarg de jubilats catalans que, a més, han de suportar un cost de la vida sensiblement superior, més de set dècimes de diferència, al d'altres zones de l'Estat. El desdit de Rajoy, l'enèsim del seu mandat en matèria econòmica, castiga cruament el ja precari poder adquisitiu d'aquest col·lectiu, que sumant jubilats i altres perceptors arriba als 1,6 milions de ciutadans de Catalunya. Un recurs contra el text fa cua al Tribunal Constitucional, però, de moment, l'impacte, verificat pels sindicats, serà de mitjana d'uns 314 euros anuals menys, sense els quals, a més, caldrà afrontar la bateria de pujades de preus i de serveis que ja s'han anunciat.

7per cent vorejarà un dèficit públic disparat

Els experts internacionals i locals coincideixen a situar el dèficit públic espanyol d'aquest any al voltant del 7%, o fins i tot algunes dècimes més. La dada, que es podria elevar fins i tot un punt percentual si es tenen en compte els ajuts a la banca, sembla clar que no complirà ni de lluny l'objectiu del 6,3% estipulat per Brussel·les.

1,4 per cent de caiguda d'un PIB en recessió

La inexorabilitat de les xifres s'imposa, un cop més, en un producte interior brut espanyol que no troba la manera de remuntar, amb un consum intern torturat per la rastellera de reformes i retallades i la recent pujada de l'IVA. A més, els experts auguren que, amb vista al 2013, caldrà esperonar les exportacions a països tercers, ja que les vendes a Europa, que fins ara evitaven un enfonsament encara més greu, estan en perill per les minses perspectives de creixement dels nostres socis.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El president de Nissan i Renault, detingut al Japó per frau fiscal

barcelona

El pla per impulsar el sector de l’avellana aposta per millorar-ne la producció, el consum i la promoció

reus

Concentració de mossos davant d’Interior per reclamar millores

barcelona

Girona, punt neuràlgic de la millor gastronomia del món

Girona

El govern francès no recula i manté l’alça als carburants

parís

Els pagesos de l’Albera, farts de patir els danys de les vaques descontrolades

Espolla

Els Sastres d’Olot acollirà aviat els primers artesans

Olot
economia

Clos serà rellevat al capdavant del Gremi d’Hotels de Barcelona

economia

Covestro inverteix a Barcelona 5,5 milions per ampliar-hi la producció