“La morositat m'ha fet tancar”

Per a les grans xifres, Manuel González encara pensa en pessetes. “50 milions de les antigues pessetes, em deuen, però el meu gestor m'ha dit que me n'oblidi perquè tot i que està denunciat, ningú se'n pot responsabilitzar, darrere els constructors no hi havia res, ni immobles, ni maquinària, ni cap altra cosa per embargar”. González és un dels més de 100.000 autònoms que al 2012 van deixar de ser-ho. Es va donar de baixa a final d'any, ofegat per la morositat, primer, de les empreses, i després, de l'administració, tot i que diferencia: “L'administració paga tard però acaba pagant.”

En el món de la construcció, on treballava, el principal problema ha estat el sector privat. “Al 2009, d'un dia per l'altre, tot es va parar i vam començar a veure constructores que feien fallida, empreses que desapareixien...” D'aquí vénen els 300.000 milions d'euros que li deuen per feina feta mai cobrada i que estan inclosos en diverses demandes que González dóna per perdudes. De moment, l'absència d'aquests diners l'han obligat a tancar un negoci que al 1998 va muntar amb un soci i que als millors temps va donar feina a deu persones. I això que aquest emprenedor de 50 anys assegura que és “molt estalviador” i que per això va poder subsistir després de la primera patacada. “Anàvem fent gràcies al que havia guardat dels anys de bonança i als encàrrecs del Plan E”, relata. “El recorda? Dos municipis ens van encarregar feines de rehabilitació, fins i tot vam canviar el paviment de tot un parc.”

L'empresa Reformas Manuel González va trigar 9 mesos a cobrar les feines del pla de Zapatero, però l'exautònom diu: “almenys l'administració acaba pagant”.

Això sí, “tu compres el material, fas l'obra, presentes la factura i entre que es valida i passa per la intervenció passen mesos i mesos”. De fet, Joan Alarcon, president d'Autònoms de la Pimec, denuncia que l'administració, sobretot els ajuntaments, estan allargant el tràmits mitjançant els quals validen la feina feta pel professional –requisit imprescindible per poder cobrar– perquè el retard no surti a les estadístiques oficials de morositat, ja prou alarmants. Anar passant els papers d'un departament a un altre o que l'interventor no trobi un forat per signar els papers són algunes de les argúcies. Ho sostenen molts representants dels autònoms, tot i que costa de trobar persones que ho vulguin explicar en primera persona. “No volen donar la cara per cansament o per por”, diuen les associacions.

Tot i que prefereix no sortir a la foto, Manuel González sí que s'ha prestat a parlar del seu cas. Perquè tem que a la seva edat el mercat laboral ja no el vulgui i perquè vol reclamar a l'administració que “posi les coses fàcils a la gent que vol treballar”. “Jo he pagat impostos i he creat ocupació, i ara em veig en una situació molt complicada.” Tot i això, dóna gràcies perquè podria ser pitjor. La seva dona treballa i ha pogut saldar els deutes. “El local era de lloguer però tinc molts amics que van comprar maquinària i ho han perdut tot”. “A mi em van assessorar bé i ho vaig saber deixar a temps”.