Estafes bancàries i alternatives

En altres moments, es parlava de com els governs actuaven al dictat dels bancs i les entitats financeres. En aquest, però, la simulació ha deixat d'existir ja que la presència directa de la banca i les finances a la política, és més que manifesta, puix estem patint els dictats dels centres de poder financer tots els dies.

Estem al albir de les seues decisions i dictats. DE fet, molts polítics, quan el seu mandat caduca no tenen cap obstacle per formar part de la direcció d'una important entitat mercantil, o cas de Blair en fer-se'n assessor. Aquest és el premi a l' obediència. El Fons Monetari Internacional el Banc Europeu, allò que diuen”els mercats”, decideixen que toca fer i els governs no fan altra cosa que seguir el seus mandats. Que podem fer-hi?

No manquen les protestes, l' indignació, necessària òbviament, coneguem, també, que hi ha propostes de canvis de paradigma, de sistema. No cal dir que tot això forma part del compromís, de la urgència de donar alternatives, de l'oportunitat de recuperar la capacitat de combat i lluita, de situar el discurs de les esquerres. Es tracta de resistir i de donar opcions justes i creïbles.

De tot açò parlàrem en un debat que convocat per Valencians pel Canvi, va congregar a experts en el tema i a alguns ciutadans . Tot i això, hi ha també, d'altres possibles iniciatives que van en el mateix camí i que naixen de la societat civil, son coses que podem fer des de les persones, tant les que han estat afectades per les estafes del sistema, com per altres, que tenim consciencia de que cal apostar per un canvi. Associar-se per lluitar amb la legalitat a l'abast, es una forma útil, com s'ha vist al cas dels desnonaments, de forma que ha estat un tribunal europeu el que ha vetat les clàusules abusives.

Noves entitats de crèdit o bancàries xicotetes podrien existir si deixàrem els estalvis en elles, sempre i quan hi hagués transparència i les inversions es feren en projectes solidaris, no basant-se en l' explotació de mà d' obra barata, com és la dels menors , per exemple.

Podem dipositar els nostres estalvis en altre entitats honestes malgrat que els interessos siguen menys baixos. Pensem, doncs, en les experiències de banca ètica, de les propostes de l'economia del be comú, o de donar i exigir informació sobre el tema als centres d' ensenyament.

Allò que, al meu parer, es nou i positiu està en veure què s'estan generant, des d' instàncies professionals i ciutadanes, esforços per donar alternatives des de la base, la qual cosa implica passar de la protesta, justa com he apuntat, al terreny d'allò quotidià d' allò que uns i altres podem fer davant d'un poder antidemocràtic i devastador. Es tracta de sumar, de caminar cap a més democràcia, cap a més llibertat.