Territori inexplorat

No té cap importància. És tan sols una economia petita, que no arriba al 2% del PIB europeu, en una cantonada del continent, que ja fa més de cinc anys que va haver de demanar un rescat perquè tothom era conscient que les finances públiques no eren viables després d'anys d'excessos financers. La situació no és estranya. Grexit és una paraula que qualsevol dia algú posarà en un diccionari, que possiblement molts mercats ja han descomptat en les seves previsions. L'impacte serà terrible per a una economia poc diversificada i una població que ja fa massa temps que està sotmesa a tot un seguit de mesures de càstig i purga sota l'etiqueta genèrica d'austeritat. El govern grec, decidit des de fa uns mesos a plantar cara al Goliat que l'oprimeix, però sense massa oportunitats de recuperar per si sol a curt i mitjà termini la normalitat necessària per començar de nou, sap que els sacrificis imprescindibles seran molt més grans del que pot explicar a la ciutadania, i que la seva única força és la de la desesperació. Què ens estranya, doncs? Què fa d'aquesta crònica d'un desenllaç anunciat una situació que trasbalsi tant els mercats, els organismes internacionals, els països de la UE i de l'eurozona?

 La qüestió que converteix la (enèsima) crisi de Grècia en un moment històric important és que, per primera vegada en cinquanta anys, Europa fa un pas enrere de conseqüències incalculables, i entra (potser definitivament) en territori inexplorat. No estem davant d'un cas econòmic, sinó d'una situació crítica en termes polítics, que no és tant un país petit mesurant les seves desiguals forces contra els malèvols poders fàctics, sinó una lluita d'Europa amb ella mateixa per descobrir, un cop més, si aquella vella idea del continent abanderat de l'economia social de mercat és encara un projecte viu i viable.