Una producció cada cop més exterior
La dependència comercial de Catalunya vers l'Estat està decreixent, segons un informe
La inèrcia, responsable
Mentre el 1987, un 75,8% del 40% del PIB català global tenia com a destí el mercat espanyol, el 2011, aquest percentatge ha passat a ser d'un 48,8%. La dependència del comerç català vers la resta de l'Estat decreix gràcies, sobretot, a la internacionalizació i les exportacions de les empreses catalanes. Aquesta és una de les conclusions de l'informe Impacte econòmic d'una reducció dels fluxos comercials entre Catalunya i la resta de l'Estat, de Xavier Cuadras i Modest Guinjoan, presentat ahir per Guinjoan, doctor en Economia, director del Departament d'Economia i Empresa de Pimec i col·laborador d'aquest diari, en el Col·legi d'Economistes de Catalunya, a Barcelona.
L'informe consta de diversos anàlisi i comparatives entre el 2005 i el 2011, i de les conseqüències de possibles boicots comercials. Amb l'estudi, els autors volen “contribuir a una discussió fonamentada sobre els costos i els beneficis econòmics de la independència de Catalunya”, ja que “la importància del mercat espanyol per a l'economia catalana ha estat tradicionalment un dels arguments econòmics dels qui s'oposen a la independència”.
Per Xavier Cuadras, professor d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra, “allò que frena el comerç no són les fronteres , sinó les polítiques proteccionistes, les diferents monedes o sistemes legals i la llengua i els trets culturals. Aquest no és el cas de la relació comercial entre Catalunya i Espanya”. A més, apunta, “la inèrcia actual no es pot fer desaparèixer de la nit al dia”. Tampoc no s'han de témer els boicots, perquè són un “factor polític i extra empresarial” i, per tant, “limitats en el temps”.