Atenes i el cosí francès

El president francès, François Hollande, continua insistint que l'acord entre Grècia i Brussel·les és possible. És la posició que ha mantingut l'ocupant de l'Elisi en cada fase de la negociació, fins i tot en les més crues, i aquesta setmana la va tornar a emfatitzar quan va assegurar que França no és partidària del “vet” ni de la “brutalitat”, sinó de buscar la negociació i “la raó”. El discurs d'Hollande és una contraposició gens dissimulada a l'actitud granítica d'altres líders europeus, en especial de la cancellera alemanya Angela Merkel, que consideren que la convocatòria del referèndum per part del primer ministre grec, Alexis Tsipras, trencava tota via de diàleg. La posició francesa, en canvi, confia en el valor de la negociació, sense ultimàtums ni desafiaments –i minimitzant-los quan s'han produït, sobretot entre els ministeris de Finances de Berlín i d'Atenes–. Durant tota la crisi grega, la segona potència de la zona euro ha mantingut una posició comprensiva amb el govern de Tsipras i el poble grec. Ja al febrer, quan es van trobar per primera vegada, Hollande va remarcar que París ajudaria el país hel·lè a trobar una solució pactada per assegurar-ne la permanència a la zona euro.

El paper de contrapunt francès, convertit en els darrers dies en poc menys que el defensor d'Atenes davant de l'Eurogrup, parteix de dos arguments diferenciats que es complementen. Es tracta, en primer lloc, de la relació especial que uneix Atenes i París des de la fi de la II Guerra Mundial, sobretot a través de tres personatges: Charles de Gaulle, fundador de la V República i president entre el 1958 i el 1969; Valéry Giscard d'Estaing, cap de l'Estat francès entre el 1974 i el 1981, i Konstandinos Karamanlís, primer ministre grec en dues etapes (1958-1963 i 1974-1980) i president del 1980 al 1995.

Karamanlís, conservador com De Gaulle, hi tenia una bona relació, que es va intensificar quan, el 1963, es va haver d'exiliar a París. Des de la capital francesa, va ser un dels principals opositors a la dictadura militar que va viure Grècia entre el 1967 i el 1974, i sobretot va entaular una amistat personal amb Giscard. Karamanlís va tornar a Atenes –en el jet privat de Giscard– el 1974, arran de la crida dels coronels d'impulsar una nova etapa a Grècia, i com a primer ministre va convertir les bones relacions travades a París en acords polítics, econòmics i diplomàtics. El més important, el suport francès durant les negociacions per a l'entrada de Grècia a la Comunitat Econòmica Europea, tan discutida darrerament, que aleshores va tenir en Giscard un insistent defensor. La poderosa posició del cosí francès en el si de la CEE va acabar amb la signatura de l'acord d'accés grec el 1979, ratificat el 1981.

L'altre element per ajudar a entendre el paper francès en les negociacions entre Atenes i Brussel·les també té a veure, com amb Giscard, amb qüestions personals d'un ocupant de l'Elisi, en aquest cas l'actual. Hollande és un líder que es mira la política des del prisma de la recerca constant d'acords. Una posició temperada que sovint li ha costat crítiques per ambigu o indecís, per tou, però que neix de la creença íntima del president que tota qüestió es pot arribar a resoldre des del consens i la unió.

La posició francesa en favor del diàleg, i en definitiva de la compassió amb Atenes, es va escenificar especialment després de l'anunci de referèndum de Tsipras. Aleshores, des de Brussel·les i Berlín es va optar pel discurs de la por amb els grecs: van considerar que es tractava d'una consulta per sortir de la Unió Europea, si no es va instar el cap de l'executiu grec a cancel·lar-la directament. La posició francesa, en canvi, va ser de respecte i hi va posar nul·les objeccions. “És la democràcia i el dret dels grecs a decidir què desitgen per al seu futur. És la seva decisió sobirana”, va recalcar Hollande diumenge, en un discurs que ha acompanyat el primer ministre, Manuel Valls. El comissari europeu de Finances, l'exministre d'Hollande Pierre Moscovici, també ha apostat públicament per continuar treballant en una avinença, i ha contradit així fins i tot la posició més rígida del cap de l'executiu comunitari, Jean-Claude Juncker. “Com a francès i com a europeu, estic a favor que Grècia continuï a l'euro; hem de continuar buscant un acord”, repetia encara ahir Hollande, com si d'un mantra es tractés.