Els grecs diuen...

La situació grega ha avançat i retrocedit diverses vegades en les últimes setmanes. No veiem beneficis evidents de prendre decisions d'inversió prèvies al resultat del referèndum mentre els mercats clarament no han descomptat el pitjor escenari. El que sí que sembla clar és que el millor escenari seria la victòria del sí, acompanyada d'un govern d'unitat nacional posterior amb l'objectiu d'assegurar un acord amb els creditors, idealment abans del venciment del deute amb el BCE, el 20 de juliol (3.490 milions d'euros). En aquest escenari, el resultat del referèndum propiciaria, a parer nostre, un suport explícit de l'Eurogrup a la recerca d'un acord i es podria esperar el manteniment i fins i tot l'increment de les línies d'emergència per part del BCE.

Encara que inicialment només es podria esperar un rebot que ens portés als nivells previs a la convocatòria del referèndum (3.621 Eurostoxx 50 i 11.372 Íbex 35), a mitjà termini hauria de servir per aparcar els dubtes grecs (almenys fins a l'any que ve) i centrar-se en la millora cíclica (que esperem que es confirmi en el segon semestre del 2015) i dels resultats favorables per als actius europeus i especialment per a Espanya (l'Íbex puja un 5,6% aquest any, en contraposició amb el 10,4% de l'Eurostoxx).

No obstant això, el drama grec ens ha ensenyat ja diverses vegades que res és el que sembla i encara hi ha complicacions fins i tot en la millor opció: variaran gaire les condicions dels creditors després d'expirar l'anterior programa de rescat? Hauria de dimitir Tsipras per formar un govern d'unitat nacional o convocaria aquestes noves eleccions dilatant tot el procés? Si Tsipras continua, els creditors voldran tornar a seure a negociar amb ell?

El pitjor escenari seria la victòria del no, ja que, encara que el mercat començaria a descomptar amb més probabilitat una sortida de Grècia de l'euro (amb caigudes en renda variable que oscil·larien entre el 5% i el 10%, amb els bancs i els perifèrics especialment castigats, i fortes ampliacions en les primes de risc), el procés es podria allargar molt i generaria més incertesa. Tsipras se sentiria legitimat per reprendre les negociacions amb els creditors, que no tindrien gaire interès a fer-ho. El BCE tindria complicat justificar una ampliació de la liquiditat, sense la qual Grècia es veuria abocada a emetre una segona moneda no oficial en forma de pagarés mentre es manté nominalment en l'euro.

Mentrestant, i deixant de banda la crisi grega, els resultats empresarials han de continuar millorant. A Europa haurien de donar sorpreses positives, tot i que les expectatives són més exigents que a l'inici de la campanya del primer trimestre: millora de perspectives en els beneficis del segon trimestre en Eurostoxx 50, amb un 34% de companyies optimistes respecte al 17% del primer trimestre. A més, s'acceleren les revisions a l'alça de beneficis per a aquest any i el que ve.