Economia
Aeroport de Barcelona
Un altre any de rècord
La instal·lació aeroportuària de la capital catalana avança cap a anotar els 4,5 milions de passatgers l'agost que ve, després de més de dos anys de continuats increments
Les línies aèries de nova generació com ara Vueling contribueixen de manera inequívoca al creixement exponencial del Prat
Fer-se més grans amb el viatger ‘business'
La transformació de les línies aèries de baix cost aspira a atreure al Prat el passatger de negocis
L'aeroport de Barcelona avança cap a un altre any de rècord i fins i tot pot arribar a superar l'agost que ve els més de 4,24 milions de passatgers que van passar per la instal·lació l'agost del 2014. Dels 27,4 milions de viatgers del 2009, l'any passat se'n van registrar més de 37,5 milions. Després va venir la crisi i, així i tot, el 2011 i el 2012 van ser força positius, sense cap pèrdua de viatgers fins a l'últim trimestre de l'any, una caiguda que es va allargar fins a l'abril del 2013. Des de llavors, les xifres han anat en augment fins a l'espectacular increment del 8,7% interanual l'agost del 2014 o el 8% de l'octubre del mateix any. En total, 25 mesos continuats –en espera de conèixer, dilluns vinent, les dades referides al juny passat, que faran pujar els mesos positius fins a 26– en què l'aeroport del Prat no ha fet més que créixer en nombre de passatgers.
Aquest creixement continuat i, per què no dir-ho, gairebé de somni, tenint en compte la recessió econòmica i la inexistent capacitat de gestió de la instal·lació per part de les administracions locals, és deguda en gran part a la feina del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA); a la directora de l'aeroport, Sònia Corrochano, i el seu equip, i, sens dubte, a les companyies aèries que han inclòs el Prat com a aeroport prioritari en la seva estratègia empresarial. Tanmateix, i sobretot des de la desaparició de Spanair, el 28 de gener del 2012, la crítica principal cap a l'aeroport de Barcelona es va centrar en el fet que s'estava convertint en una instal·lació bàsicament de línies de baix cost, model que no es considerava adient per a l'aeroport de la capital de Catalunya.
Si això va ser així durant uns anys, diverses circumstàncies van provocar un gir en el funcionament del sector aeri. “Ja feia temps que es preveien canvis en el sector de les low cost perquè algunes d'aquestes ja estaven esgotant el seu model de negoci”, explica Athina Sismanidou, professora de màrqueting i operacions a Eada Business School, a Barcelona, que hi afegeix que “per a aquestes companyies els passatgers de negocis són l'opció natural de creixement després d'haver-ho fet al màxim com a low cost pures”. I aquí, assegura, tenen molt a guanyar, perquè la crisi ha afectat especialment les gran línies aèries –com ara Lufthansa, British, Air France, Iberia o KLM–, que han hagut de fer mans i mànigues i acabar fent fusions o aliances, optar per abaratir preus o deixar el curt radi a companyies filials de baix cost per evitar perdre quota de mercat ràpidament.
Una nova generació en pista
D'altra banda, arran de la recessió, ha nascut un nou perfil del passatger de negocis –sobretot pimes i autònoms–, que controla la despesa i valora serveis afegits a un preu que consideri raonable. Les grans línies aèries, doncs, queden descartades i entren de ple en les seves opcions companyies com ara Vueling, EasyJet, Germanwings, Norwegian o Air Berlin. “Són les línies aèries de nova generació”, indica Sismanidou, allò que molts també anomenen híbrids, que ofereixen als passatgers molts dels serveis de les grans companyies: sortir o aterrar des d'un aeroport principal, sumar punts com a passatgers freqüents, utilització de sales VIP, seients amb més espai, tracte personalitzat, connexions amb altres companyies, etc. La diferència amb les grans és que el servei extra que es tria es paga i el que no es desitja, no té cap cost.
Vueling és l'exemple d'aquesta nova generació de línies aèries. Líder a l'aeroport del Prat, amb més de cinc milions de passatgers transportats del gener al maig d'aquest any –més de 13,7 milions, l'any passat–, la companyia catalana ofereix tot tipus d'avantatges als passatgers de negocis, els quals ja representen el 44% del total dels seus clients. La transformació d'aquesta companyia se suma a la decisió d'altres de nova generació que han sitaut els últims anys una de les seves bases al Prat, com ara Ryanair, Norwegian o, l'última, EasyJet, que la inaugurarà el febrer del 2016. Per Sismanidou, “allò que ha fet la crisi és consolidar les low cost”. I el Prat es fa gran amb elles.
