El desè estat més ric

Catalunya no és al top ten de les regions més riques de la Unió Europea, segons l'últim rànquing d'Eurostat. Ni tan sols apareix entre les vint primeres, tot i que el seu PIB per càpita supera d'onze punts la mitjana comunitària, segons l'oficina estadística europea. La guanyen Baden-Württemberg i la Llombardia, les seves sòcies del club pujolià dels Quatre Motors per a Europa, però també les comunitats autònomes de Madrid, el País Basc i Navarra i les regions del nord-est d'Escòcia (el petroli d'Aberdeen!) o de Flandes, entre moltes altres. Però què passa si comparem l'economia catalana amb els 28 estats membres i no amb les seves regions? Catalunya seria el desè estat més ric, després de Luxemburg, els Països Baixos, Irlanda, Àustria, Suècia, Dinamarca, Alemanya, Bèlgica i Finlàndia.

Fins i tot superaria quatre de les cinc primeres economies europees, segons els càlculs de l'Eurostat, amb dades del 2013: el Regne Unit i França (que són un 9% i un 7%, respectivament, més riques que la mitjana comunitària) i Itàlia i Espanya (amb un PIB per càpita que és un 1% i un 6% inferior). La crisi, però, passa factura i en els últims cinc anys Catalunya ha perdut tres posicions en la classificació: el 2010 era un 21% més rica que la mitjana i ocupava el setè lloc en el rànquing dels estats, fins i tot al davant d'Alemanya i Finlàndia.

Amb un PIB per càpita de 29.400 euros, Catalunya empata en riquesa amb la Baixa Saxònia, el segon land alemany més gran, al nord-oest, amb capital a Hannover i vuit milions d'habitants. O amb Renània-Palatinat. Però vuit lands la superen: les ciutats estat d'Hamburg (95 punts per sobre de la mitjana europea) i Bremen (59), Baviera i Hessen (42), Baden-Württemberg (39), Rin del Nord Westfàlia (21), Sarre (16) i Berlín (13). El PIB per càpita català també és exacte al del Vèneto italià, que té cinc milions d'habitants i ciutats com Venècia, la capital, Verona, o Pàdua. Catalunya també empata amb Gelderland, a l'est dels Països Baixos. I amb Hampshire i l'illa de Wight, al sud d'Anglaterra, que té ciutats com Southampton o Portsmouth i és el bressol de la Royal Navy i la Royal Air Force. O amb el Syddanmark danès, fronterer amb Alemanya.

L'Estat espanyol ocupa la tretzena posició en el rànquing europeu, amb un PIB per càpita que és sis punts inferior a la mitjana, segons aquest informe d'Eurostat. Tres dècades després del seu ingrés a la UE, Espanya encara arrossega tretze comunitats autònomes que són més pobres que la mitjana: Extremadura es manté a la cua (té una riquesa 35 punts inferior a la mitjana!), seguida d'Andalusia i Melilla (30 punts per sota), Castella-la-Manxa (24), Ceuta i Múrcia (23), Canàries (19), el País Valencià (18), Galícia (17), Astúries (16), Cantàbria (14), Castella i Lleó (11) i les Balears (1). Tot i aquests mals resultats, cap comunitat espanyola no està entre les vint regions més pobres de la UE, una llista negra que monopolitzen Romania, Bulgària, Hongria i Polònia. Amb només una excepció: el departament francès d'ultramar de Mayotte, a l'arxipèlag de les Comores, a l'oceà Índic, que té un PIB per càpita de 7.300 euros, és a dir, un 73% inferior a la mitjana.

Londres encapçala un any més la classificació de les regions més riques, amb 86.400 euros per càpita o, el que és el mateix, una riquesa que supera en 225 punts la mitjana (tot i que és una dada una mica distorsionada perquè només inclou l'Inner London, els dotze municipis del centre de la capital britànica, amb una població de tres milions de persones). Luxemburg conserva la segona posició, amb 68.500 euros per càpita (tot i que només té mig milió d'habitants, com l'Hospitalet de Llobregat i Badalona juntes). I Brussel·les és tercera, amb un milió d'habitants i 55.100 euros de PIB per càpita. Però el que només són ciutats amb regions i països sencers, amb zones menys poblades, rurals o de muntanya, sense activitat econòmica, fa de mal comparar. Bratislava i Praga són les ciutats més riques de l'Est d'Europa, en sisena i novena posició i 49.000 i 46.000 euros anuals per càpita.