La borsa xinesa cau al nivell més baix en vuit anys
Les mesures intervencionistes no frenen les pèrdues registrades al mercat de Xangai
Els inversors perden la confiança en les accions del govern per aturar la sagnia
A principis de juliol, enmig d'una intensa crisi als mercats xinesos, Pequín va permetre a 1.400 empreses del país aturar la seva activitat a les borses, va prohibir als principals accionistes la venda de participacions i va injectar a l'economia més de 430 milions d'euros. Ahir, tres setmanes després de la intervenció governamental, les borses xineses es van tornar a desplomar fins al nivell més baix en vuit anys.
El parquet de Xangai va caure un 8,5%, la caiguda més gran des del febrer del 2007, amb 75 accions registrant pèrdues per cada acció a l'alça. Fins i tot les accions del gegant petrolier PetroChina, considerat un dels principals destinataris dels fons governamentals de suport al mercat, van descendir un 9,6%. Els parquets de Xangai i Shenzhen van interrompre la cotització de les accions de més de 1.500 companyies en superar el 10% de pèrdues, el percentatge límit diari de caigudes i pujades establert en els dos mercats.
Xangai no registrava una caiguda tan pronunciada des del 27 de febrer del 2007, quan el govern de Pequín va frenar l'ús de préstecs per comprar accions i la borsa es va desplomar un 8,8%. El 18 de febrer del 1997, el parquet de Xangai va caure un 8,9% enmig dels problemes de salut de l'aleshores líder xinès, Deng Xiaoping, que va acabar morint l'endemà. La diferència més gran és que el 2007 la Xina representava l'11% del PIB global en poder adquisitiu, mentre que avui en representa el 17%, sense comptar l'augment exponencial del nombre d'individus que avui tenen accions a les borses xineses.
Les caigudes registrades a Xangai i a Shenzhen van tenir un efecte dòmino a la resta del continent. A Hong Kong, l'índex Hang Seng va tancar amb un descens del 3,1%, la pèrdua més important en tres setmanes; el japonès Nikkei 225 va caure un 1%, i el Kospi sud-coreà, un 0,4%. Tot plegat afegeix un nou capítol a l'espiral de pujades i baixades experimentada per les borses xineses els darrers mesos. De novembre a juny, els mercats van viure una festa alcista amb pujades de fins al 150%, fins que el mercat es va desplomar un 30% i va provocar el pànic dels inversors i les autoritats fins al punt que les pèrdues monetàries van ser de 3,6 bilions d'euros en valor de mercat.
El banc central xinès va rebaixar els índexs d'interès, les agències de corredories van alçar fons d'estabilització i els reguladors van aixecar limitacions en pensions i asseguradores invertint en borsa. Els mercats es van estabilitzar gràcies a la liquiditat pública i van notar una millora que, ahir, va tornar a quedar en no res. Pels analistes, aquestes mesures suposen un pedaç temporal a una economia que, en realitat, necessita afrontar problemes més profunds. La falta de confiança en les intervencions del govern hauria fet caure els preus. Alhora, altres analistes creuen, precisament, que la possibilitat que tard o d'hora Pequín deixi de donar suport al mercat espanta els inversors.
LA DATA
L'FMI insta a frenar les intervencions
El Fons Monetari Internacional (FMI) ha instat la Xina a frenar les mesures intervencionistes que aquestes darreres setmanes ha dut a terme per tal de frenar una caiguda històrica a la borses. Segons l'organisme internacional, les intervencions són oportunes per evitar desordres més importants, però els preus s'haurien de poder fixar a través de les dinàmiques dels mercats. Segons el mitjà econòmic Bloomberg, que ha tingut accés a una font anònima propera a les converses entre l'FMI i la Xina, Pequín hauria assegurat a l'ens internacional que les mesures intervencionistes són temporals.
L'FMI no vincula les preocupacions derivades de les mesures governamentals destinades a frenar la caiguda als mercats amb la possibilitat de donar suport al iuan com a moneda de reserva, una decisió que ha de prendre aquest any. L'ens internacional manté converses amb les autoritats xineses per si afegeix o no el iuan a la llista de monedes de reserva, que ja inclou el dòlar, l'euro, la lliura i el ien japonès. Les negociacions van començar a petició de la Xina i alguns analistes consideren que les intervencions de Pequín al mercat podrien debilitar les seves possibilitats d'accedir al selecte grup de monedes. Els experts consideren que, en un futur proper, Pequín donarà més flexibilitat al iuan, mantenint, però, cert control sobre l'índex de canvi.