L'FMI recomana una gran “resposta política” a la UE per la debilitat econòmica
L'organisme creu que s'ha d'impulsar la demanda i accelerar les reformes estructurals
Avisa que encara són possibles alguns episodis d'incertesa
La direcció del Fons Monetari Internacional (FMI) va celebrar ahir els avenços que fa l'eurozona en favor de la recuperació, però també va reclamar una “àmplia resposta política” o “una empenta col·lectiva més potent” per afrontar la dèbil perspectiva econòmica que hi ha per al mig termini per causa de la “falta crònica de demanda”, el deteriorament dels balanços i la baixa productivitat.
L'FMI va apuntar que la recuperació es fonamenta en la disminució del preu del petroli i l'afebliment de l'euro en relació amb el dòlar i les “fortes” accions del BCE. Però encara en reclama més mesures, entre les quals un augment de la despesa pública.
L'organització avisa que la perspectiva per al mig termini segueix sent “moderada” i que s'està veient frenada per una insuficient demanda, una desocupació encara alta, uns balanços deteriorats –en relació amb els actius tòxics que persisteixen en algunes entitats financeres- i una continuada debilitat estructural.
L'FMI calcula que el conjunt dels països de l'euro creixerà aquest any un 1,5% i un 1,7% el que ve. Davant aquestes xifres, l'organització avisa que un potencial de creixement de només l'1% a mig termini és insuficient per reduir la desocupació a nivells acceptables.
Un element positiu és que la inflació es preveu que repunti una mica aquest any i el que ve, allunyant-se així el temor a la deflació.
L'FMIcreu que l'estímul monetari del BCE és adequat i que fins i tot hauria d'allargar-se fins després de setembre del 2016.
La direcció de l'FMI creu que, tot i que la situació ha millorat, l'eurozona encara és vulnerable. L'organització opina que la reacció dels mercats a la crisi de Grècia ha estat, en general, positiva, però que no es poden descartar més episodis “d'incertesa”..
“Un xoc a la confiança –avisa el cap de la missió de l'FMI a la zona euro, Mahmood Pradhan– sigui per un creixement menor de l'esperat o per una intensificació de les tensions geopolítiques, podria estancar la unió monetària”.
LA XIFRA
Més reformes laborals i moderació salarial
El Fons Monetari acostuma a repetir les mateixes fórmules davant la persistència del que aquesta organització considera problemes greus.
En el cas de l'estat espanyol ja porta alguns anys recomanant que s'acabi amb la dualitat del mercat laboral (és a dir, amb contractes o bé fixos o bé precaris i temporals) i que es mantingui la moderació salarial.
En opinió de l'FMI, aplicant aquesta política s'aconseguiria reduir l'atur estructural, que continua sent un dels més elevats d'Europa, després de Grècia.
L'FMI apunta que la reforma laboral del 2012 va ser una bona base, i que s'hi ha de perseverar per aconseguir els objectius.
L'FMI també recomana mesures per impulsar la productivitat de l'economia de les petites empreses i que aquestes tinguin més facilitats per aconseguir finançament. Es recomana, per últim, continuar apostant per la internacionalització.
