Roses vol combatre el ‘top manta' amb seguretat privada
El passeig de Santa Margarida podria servir de prova pilot
La nova llei de seguretat privada preveu l'actuació de vigilants privats en espais públics
Els agents privats estarien sempre a les ordres de les forces públiques
Vigilants d'empreses de seguretat privada patrullant pel passeig de Santa Margarida per lluitar contra la presència dels venedors il·legals; aquesta imatge podria fer-se realitat si la conselleria d'Interior respongués favorablement a la petició feta per l'Ajuntament de Roses. Oposat –com cada estiu– a l'arribada massiva dels venedors del top manta, l'Ajuntament estudia les possibilitats que ha obert la nova llei de seguretat privada: “Segons aquesta llei, es permetria la intervenció de seguretat privada en recintes oberts i espais públics”, explica l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, que en aquest mandat també assumeix la regidoria de Seguretat. Els tràmits ja es van iniciar al març i l'alcaldessa es va reunir a Barcelona amb els responsables d'Interior per determinar si jurídicament la problemàtica del top manta i el passeig de Santa Margarida encaixen en el que permet la nova llei: per fer una prova, la proposta de l'Ajuntament preveu la presència de quatre agents de seguretat privada al passeig, que sempre actuarien en col·laboració amb els cossos de les forces públiques i sota les seves ordres. Els centres comercials i les zones d'afluència turística, amb una problemàtica específica com la del top manta a Santa Margarida, podrien encaixar amb els propòsits de la nova llei. Aquests nous agents s'incorporarien als dispositius que ja estan duent a terme la Guàrdia Civil, els Mossos d'Esquadra i la Policia Local, i l'empresa de seguretat s'hauria de seleccionar mitjançant un concurs públic.
“Entre la documentació suplementària que ens han demanat, les eleccions municipals i la formació del nou govern, només hem pogut tramitar la petició al mes de juny”, diu l'alcaldessa, amb la qual cosa dubta que quedi temps per començar la prova aquest estiu –també seria una prova pilot en l'àmbit de Catalunya–, i quedaria pel 2016.
Mindan va explicar aquesta tramitació en el ple d'aquest dilluns passat, responent a l'oposició, que va preguntar què està fent el govern local per lluitar contra el top manta. L'alcaldessa hi va afegir que aquest any –des del juny–, per millorar l'eficiència dels controls, s'ha dividit el passeig en tres trams, que es reparteixen i es van alternant entre els tres cossos (Mossos d'Esquadra, Guàrdia Civil i Policia Local). En cada un d'aquests trams, hi patrullen dos agents entre les set de la tarda i les deu de la nit; després, es retiren els agents dels Mossos i la Guàrdia Civil, i continuen els de la Policia Local.
D'altra banda, Mindan nega que, com va dir en el ple el regidor del PP, Ángel Tarrero, enguany els venedors del top manta hagin arribat més aviat i en més gran nombre. “No és cert que siguin més que l'any passat, tot i que no podem descartar un increment a l'agost. En tot cas, hi estem al damunt, busquem solucions i no estem de braços plegats”, insisteix.
LES FRASES
Col·laborar sense substituir les forces públiques, segons Interior
Esteve Carrera
La nova llei de seguretat privada va entrar en vigor el juny del 2014 i substitueix una llei que datava del 1992. Entre les novetats que introdueix aquest text hi ha la possibilitat que els vigilants privats puguin patrullar i actuar per polígons industrials, zones comercials, espais públics o urbanitzacions. De la mateixa manera que ja es poden veure vigilants privats en supermercats, s'obre la porta a veure'n també en espais públics.
Reforç d'efectius
La llei ja ha aixecat crítiques entre els sindicats de les forces de seguretat públiques, que hi veuen un intent de privatització d'un servei públic i reclamen que es controli la selecció de personal. Albert Ballesta, director dels serveis territorials d'Interior a Girona, recalca, però, que la intervenció de seguretat privada queda sotmesa a un marc molt estricte: “No es tracta de substituir les forces públiques i no és una cosa que es pot estendre de qualsevol manera: la novetat és que, en certs àmbits, el Departament d'Interior pot autoritzar la col·laboració d'empreses privades, sempre sota la supervisió dels Mossos”, diu Ballesta.
El director d'Interior confirma que es tracta d'una novetat que es vol provar a Roses si el Departament d'Interior ho acaba autoritzant. En aquest sentit, Ballesta, tot i admetre que la temporada d'estiu ja està força avançada, no descarta que encara s'estigui potser a temps de fer una prova aquest estiu, ni que sigui a final d'agost. Assegura, però, que no es veuran agents de seguretat privada patrullant a l'interior de Roses perquè no és aquest l'objectiu. Pel director, en el cas de Roses aquesta nova possibilitat podria permetre “sumar efectius”.
Les normatives i les limitacions pressupostàries dificulten la contractació de personal tant als ajuntaments com a les administracions, i el recurs al sector privat pot ser una nova eina de treball per a ajuntaments com el de Roses, que cada estiu ha d'afrontar l'arribada dels venedors il·legals.
Comerciants indignats que reclamen solucions
“Si la policia oficial no pot fer res contra el top manta, encara menys ho farà una policia privada, perquè no els podran fer res; els que es dediquen a això coneixen més bé les lleis que nosaltres”, diu Ricardo Moraes, des de l'Associació de Comerciants de Santa Margarida, qüestionant la proposta de l'Ajuntament de Roses. Moraes es mostra molt crític per la situació i l'absència de millores, segons ell, en el sector turístic de la marina de Santa Margarida i més concretament pel que fa a la lluita contra els venedors il·legals.
Sense entrar a valorar en concret la proposta de la seguretat privada, Miquel Gotanegra, president de Roses Comerç i de l'Estació Nàutica, també reclama a l'Ajuntament que s'actuï amb contundència: “És molt preocupant, cada dia va a més; hi ha els top manta, la venda de begudes, els massatges a la platja... Al final perds la paciència”, afirma Gotanegra. El president de Roses Comerç admet que la solució no és fàcil i diu que en parla amb l'alcaldessa, però insisteix que la situació és “molt preocupant” i que cal exigir als responsables polítics –també als de l'Ajuntament– i a l'administració que posin els recursos necessaris per lluitar contra aquestes pràctiques il·legals. “Hi ha poblacions on això no passa; aquí, al seu moment, fa set o vuit anys, es va obrir l'aixeta, hi va haver un efecte crida i ara tenim un problema molt greu. Però toca als polítics encarar-s'hi”, insisteix Gotanegra.
