Economia

Catalunya lidera la baixada de sous amb un 1,8% menys

En el conjunt de l'Estat espanyol, la disminució va ser l'any passat del 0,2%

El cost laboral, que inclou les cotitzacions socials i indemnitzacions, també baixa molt més al Principat, fins a un 2,2%

La recuperació de la qual tant s'enorgulleixen el govern i la patronal està lluny de notar-se en els salaris, que de nou han tornat a baixar. No només això, sinó que Catalunya lidera la davallada i, mentre que al conjunt de l'Estat els sous han baixat, de mitjana, un 0,2%, la desfeta arriba al Principat a l'1,8%. Tot i això, continua tenint un dels nivells salarials més alts de l'Estat (23.849 euros bruts l'any), just per sota de Madrid (27.171) i el País Basc (26.842).

En el conjunt de l'Estat espanyol, i segons les dades publicades ahir per l'Instituto Nacional de Estadística, els salaris es van situar l'any passat de mitjana en els 22.606 euros bruts l'any, la qual cosa significa un retrocés similar al del 2013, del 0,2%, o el que és el mateix, gairebé 50 euros menys que al 2013. I 170 menys que al 2011, que és quan els sous van començar a baixar.

El sou dels empleats catalans és els més castigat però se li acosten els de la Rioja, amb un descens de l'1,4%; el País Valencià, amb una caiguda de l'1,2%, i el País Basc, amb retrocessos de l'1%. En canvi, destaca la bona evolució dels treballadors de Cantàbria, ja que han vist com les seves nòmines avançaven el 2014 a ritme del 3%. Són algunes de les dades de l'enquesta de l'INE, que indica que també el cost laboral (que inclou no només el sou sinó altres variables com ara les cotitzacions socials i les indemnitzacions per acomiadament) també continuen a la baixa, per tercer any consecutiu. En el conjunt de l'Estat han baixat un 0,6%, fins als 30.653 euros per any. De nou, Catalunya és la comunitat on més ha baixat aquesta partida: fins a un 2,2%.

Grans diferències

Els salaris més alts es registren en el sector industrial –més de 27.000 euros– i de fet en aquest cas han pujat un 1,5%. Per professions, les persones que es dediquen al mercat energètic continuen tenint la sort de cobrar el doble que la mitjana, gairebé 58.000 euros bruts l'any, mentre que a l'altre extrem de l'escala hi ha els treballadors del sector de l'hostaleria, que cobren poc més de 13.350 euros bruts de mitjana.

Una dada important que també reflecteix els sacrificis que en aquesta crisi estan fent els treballadors és que sis de cada cent persones que estan regulades per un conveni col·lectiu van veure l'any passat com se'ls modificaven les condicions pactades, un canvi que ha facilitat molt la reforma laboral. En la majoria de casos, el que es va fer és retallar el sou, tot i que també es poden modificar la jornada o les hores de feina o la seva distribució.

Segons l'enquesta de l'INE publicada ahir, els costos laborals es registren als centres de treball que tenen convenis d'empresa i també als que no es regulen per cap conveni. De totes les companyies enquestades per fer aquest informe, gairebé el 95% tenien recollides les seves condicions en un conveni col·lectiu, en la majoria de casos (el 68%) d'àmbit inferior a l'estatal.

Perquè els treballadors es beneficiïn de la lleu millora econòmica que deixen veure dades com ara les del PIB, sindicats i patronals van aprovar el mes de juny –amb sis mesos de retard– el tercer acord marc per a la negociació col·lectiva, que recomana alces salarials de fins a l'1% per aquest any i de fins a l'1,5% pel 2015. Va costar molt tancar el pacte perquè els representants dels treballadors creien que ja era l'hora que la millora es traslladés als sous, mentre que la patronal es mostrava molt cautelosa.

3,1
per cent
han pujat els salaris a Cantàbria, la comunitat on han evolucionat millor el 2014.
1,4
per cent
han caigut els sous al País Valencià, que segueix de prop la davallada registrada a Catalunya.
6
per cent
dels treballadors regits per un conveni col·lectiu van veure modificades les condicions.

Els sindicats volen alces de l'1,5% per als funcionaris

Els sindicats creuen que ha arribat el moment de no només retornar als funcionaris les pagues extres suprimides sinó d'apujar els sous. Així ho van exigir ahir al ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, els secretaris generals de CCOO i la UGT, Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez. Els representants dels treballadors van recordar que l'acord marc tancat entre sindicats i patronal fixa pel 2016 un augment dels salaris al sector privat de, màxim, un l'1,5% i és aquesta l'alça que volen que també beneficiï els empleats públics.

Segons Fernández Toxo i Méndez, la conversa mantinguda ahir amb el ministre Montoro, indica que el pressupost general de l'Estat per l'any que ve podria incloure una pujada de sou dels funcionaris de l'1%, però no en tenen prou. Recorden que han perdut 9,2 punts de poder adquisitiu en els quatre anys que acumulen de congelació salarial.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ECONOMIA

El termini per reclamar despeses hipotecàries comença en anul·lar-se la clàusula abusiva

BARCELONA
GIRONA

El Govern aprova ajuts a la pagesia per valor d’11,4 milions d’euros

GIRONA
GIRONA

La CGT de Correus denuncia falta de personal en una desena de barris

GIRONA
economia

El Banc Sabadell guanya 308 milions el primer trimestre, un 50% més que l’any passat

barcelona

Unió de Pagesos considera un “pedaç” el decret pel control de fauna cinegètica

girona
Unió Europea

TikTok suspèn el programa de punts de la versió ‘Lite’

Barcelona

Èxit de participació del XXV Fòrum Industrial

girona
economia

Menys burocràcia en els plans d’estalvi d’aigua per ramaders i agricultors

barcelona
Estats Units

Aproven la llei que podria suposar la prohibició de TikTok als EUA

Barcelona