L'FMI insisteix que el deute de Grècia és “insostenible”
Christine Lagarde creu que serà necessària alguna “reestructuració” i Tsipras confia que això es concreti al novembre
Les últimes convulsions han contribuït a enfonsar l'economia grega
A Grècia li queden poc més de dues setmanes per aclarir el panorama econòmic. El govern d'Alexis Tsipras vol un pacte el 18 d'agost, perquè el dia hi 20 arriben nous venciments.
Per això no és rar que hi hagi una successió de declaracions. La més cridanera va ser, ahir mateix, la de Christine Lagarde, màxima responsable del Fons Monetari Internacional (FMI), per qui els creditors hauran d'avenir-se a una reducció del deute grec. Alemanya veu aquesta possibilitat amb un recel extrem.
“Hem analitzat el deute [grec] com a insostenible. Perquè Grècia tingui èxit i perquè qualsevol programa [de rescat] funcioni, hi hauria d'haver una significativa reestructuració.”
Les paraules de Christine Lagarde són prou ambigües, ja que hi ha dues maneres de reestructurar un deute sobirà: o donant per incobrable una part, que és el que Alemanya rebutja, o allargant els terminis de pagament, una possibilitat que el govern alemany sí que admet.
Però Lagarde hi va afegir que la hipotètica reestructuració del deute ha d'anar acompanyada d'“objectius fiscals assenyats”, de “profundes reformes estructurals” que eliminin barreres internes (en una clara al·lusió a les privatitzacions) i d'un programa de suport financer “suficient i creïble”.
Sobre aquest punt, el primer ministre grec, Alexis Tsipras, va manifestar que confiava a aconseguir una important disminució del volum del deute al novembre . El deute públic de Grècia equival ara al 170% del PIB i, segons els càlculs de l'FMI, podria arribar al 200%.
Això s'explica perquè l'economia grega viu una crisi intensificada pels episodis de les últimes setmanes. Segons l'Oficina de Pressupostos del Parlament grec, el PIB caurà aquest any entre un 2% i un 4%, en comptes de créixer un 0,5%, com es preveia inicialment, en part a causa dels controls de capital imposats fa un mes.
Actualment, el control de capitals continua plenament en vigor. Els grecs continuen sense poder retirar més de 420 euros a la setmana dels caixers dels diferents bancs hel·lens.
La borsa també va quedar tancada a l'inici de l'última crisi. El BCE ja n'ha autoritzat l'obertura, però el govern encara no ha emès el decret que ho ha de fer possible.
Pitjor escenari
Segons l'Oficina, l'economia continuarà caient en els pròxims mesos i les restriccions bancàries tardaran algun temps a aixecar-se. Així doncs, el superàvit primari (resultats abans de pagar els deutes) no serà de l'1%, com es va prometre, sinó que hi haurà un dèficit primari de l'1%. És a dir, que hi haurà unes pèrdues de 3.600 milions en relació amb les previsions inicials.
Actualment, l'FMI, amb el Banc Central Europeu i la Comissió Europea (troica), està discutint amb les autoritats gregues un tercer rescat financer de tres anys de durada i que podria ser de fins a 86.000 milions. Per tant, les dades ofertes per l'Oficina de Pressupostos tindrà una gran influència en les negociacions, ja que presenten un escenari força diferent del que es creia en un principi.
Però l'Oficina també avisa que una sortida de l'euro i un retorn a la dracma, que en algun moment es va creure que seria una solució, seria molt pitjor, ja que hi apareixeria un cercle viciós de devaluació de fins al 50% i una inflació del 35%. Tot això comportaria que el PIB grec caigués fins a un 8%.
Evasió fiscal
Una de les reformes estructurals que reclamen els negociadors afecta el sistema fiscal, que a Grècia és molt deficient. El ministre adjunt de Finances grec, Trifon Alexiadis, va anunciar ahir mateix l'inici d'una campanya permanent contra l'evasió fiscal, malgrat les carències de personal i tecnologia que hi ha als departaments d'Hisenda.
La prioritat aquest estiu, va dir Alexiadis, seran les destinacions turístiques. El cap de setmana passat ja s'hi van controlar 1.600 empreses, un 23% de les quals es va comprovar que evadien impostos. També va anunciar que es farà que totes les caixes registradores de les botigues es connectin a Hisenda, una possibilitat prevista en una llei aprovada el 2010 però que mai no s'ha arribat a aplicar.
L'exministre grec de Finances, Iannis Varufakis, va qualificar les negociacions en curs de la troica amb les autoritats gregues de “guerra financera” en la qual Grècia ha estat derrotada no amb vehicles blindats, sinó amb els bancs.
“Era una guerra financera. Avui vostès no necessiten vehicles blindats per derrotar algú. Tenen els seus bancs”, explica Varufakis en una entrevista que publica avui la revista alemanya Stern.
LES FRASES
Tsipras defensa un pacte “dolorós” i necessari
El primer ministre grec, Alexis Tsipras, va defensar ahir un acord amb la zona euro per aconseguir el tercer rescat, ja que l'alternativa hauria suposat la fallida immediata del país. Tsipras va admetre que aquest “dolorós” compromís, segurament el portarà a haver de convocar eleccions avançades.
En una entrevista a la radio Sto Kokkino, de Syriza, Tsipras va manifestar: “Si hagués fet el que em manava el cor durant aquella negociació de 17 hores [el 12 de juliol]”, haurien tingut lloc una sèrie d'esdeveniments que haurien portat a la pèrdua de tots els dipòsits bancaris”, va assegurar Tsipras en l'entrevista.
El primer ministre va precisar que primer haurien tancat les sucursals dels bancs a l'estranger i després el BCE hauria deixat d'acceptar les garanties dels bancs grecs per donar els crèdits d'emergència. Això, va dir Tsipras, hauria portat a la fallida de tots els bancs i a la pèrdua dels dipòsits.
Tsipras va admetre que els pactes amb què ha hagut de transigir l'abocaran segurament a unes eleccions avançades. A Grècia ja es dóna per fet que seran a la tardor.
