Mimar el funcionari en vigílies electorals

Des que el 2010 el socialista José Luis Rodríguez Zapatero els va rebaixar el sou un 5%, els 2,5 milions d'empleats públics a l'Estat han encadenat un quinquenni amb la nòmina congelada. Pocs mesos abans de les eleccions, Rajoy els evoca ara com a protagonistes dels sacrificis i els restitueix amb un augment salarial de l'1% el 2016. Al mateix temps, els funcionaris començaran a rebre la devolució de la paga extra de Nadal que va ser suprimida el 2012 per Rajoy: un 25% es pagarà ja aquest any (l'altre 25% ja va ser restituït a principis d'any) i el 50% restant s'abonarà el 2016. “La millora de l'economia permet revertir a poc a poc els esforços que han fet els empleats públics”, va argumentar Rajoy deslligant la seva picada d'ullet de qualsevol proximitat electoral.

Restituir als funcionaris part del poder adquisitiu perdut té un impacte immediat: el capítol de despeses de personal creix un 5%, dels 16.046 als 16.389 milions. La partida de sous públics suposa gairebé el 9% de tot el pressupost. Rajoy aprova una oferta pública d'ocupació “acceptable” i una taxa de reposició (la de les vacants que es cobriran) de serveis essencials (sanitat, educació, forces i cossos de seguretat...) del 100% i, per a la resta de serveis, del 50%.

La partida de pensions s'endú 39 euros de cada 100. L'augment del 0,25% de les pensions suposa l'increment mínim legal. Les mares treballadores amb dos o més fills que es jubilin rebran un increment: del 5% amb dos fills, del 10% amb tres fills i del 15% en cas de tenir quatre o més fills. L'Estat té ara 17 milions de cotitzadors per sufragar la pensió de 9,3 milions de pensionistes i, segons Rajoy, necessita arribar a 20 milions en actiu per assegurar l'equilibri del sistema.

Les comunitats no viuran una reforma del model de finançament però el 2016 rebran una injecció de 7.462 milions. Amb l'estalvi de 2.900 milions en interessos, la fita és ara assolir el 0,3% de dèficit.

Malgrat el discurs oficial de la recuperació, l'Estat afronta el 2016 el repte d'un nou ajust de 15.000 milions si vol reconduir el dèficit total des del 4,2% a la fita del 2,8%. El fet de registrar un creixement del PIB del 3,3% aquest any i del 3% el 2016, però, fa que el gros de l'ajust no hagi de venir de les retallades.