Hi ha un boicot silent?

Després de presentar els resultats sobre l'impacte econòmic que podria tenir un boicot sobre els productes catalans (recollit per El Punt Avui l'1 de juliol l'estudi que es pot trobar a Barcelonaconomia.com/boicot/pdf), he rebut comentaris d'empresaris. Entre aquests un m'ha sorprès, i molt. Per situar el lector, en el marc del procés català no hi ha hagut cap crida específica a fer el boicot com va passar el 2004-2005, en plena discussió del nou estatut i que va donar lloc a l'anomenat boicot al cava (que sigui dit de passada, va tenir un impacte negligible sobre les vendes a nivell agregat, com han trobat Cuadras i Raya). Malgrat no haver-hi crida, alguns empresaris em diuen que, de facto, de boicot n'hi ha i que fa anys que dura, sense fer soroll. Els hotelers de Salou se'n queixen sense embuts.

I de fet, alguna cosa hi deu haver de cert quan un empresari retirat que estiueja a Andalusia m'explica que a un dels restaurants que va el propietari ja no té vins catalans perquè la clientela no els vol. “Imagina't –remata–, l'aigua amb gas que es produeix a Caldes de Malavella.” Un altre empresari, comerciant d'instruments musicals, m'explica que ha fet un client per internet a Sevilla que volia una guitarra d'una marca catalana prestigiada, que ara ja no podia trobar. Però el testimoni més singular relatiu al boicot correspon a dos empresaris, un del sector de l'automòbil i l'altre del químic, que exporten la major part de la producció fora d'Espanya. Han deixat de fer prospeccions comercials a les Espanyes perquè els clients potencials no paraven de parlar-los malament del procés i es feien molt pesats, que si passarà això i que si passarà allò. Els dos empresaris han deixat les prospeccions respectives i centren els esforços a altres mercats europeus, perquè, diuen, de clients així, no en volen.