BCN World, una jugada mestra

En la història de Port Aventura no hi ha un pam de net, però si es vol entendre com funciona la Catalunya econòmica és altament instructiva. El parc d'atraccions va ser una bona iniciativa de Jordi Pujol, que es va aliar amb dos autèntics diables per tirar-lo endavant. Primer, amb Javier de la Rosa i, quan va saltar l'escàndol KIO, amb La Caixa, que ho va presentar com una ajuda a un projecte de país.

Una peculiaritat del projecte era l'enorme reserva de terrenys per a una futura ampliació del parc, que es van expropiar com a rústics. Amb els anys l'ampliació no es concretava i es van requalificar els terrenys. El 1999 diversos antics propietaris van portar la Generalitat als tribunals per aquesta maniobra i van guanyar. Tot i això, el 2006 la Generalitat va tornar a requalificar els terrenys, sempre per posar-hi més metres edificables, però la crisi va bloquejar la idea.

El 2009 La Caixa es va vendre el parc i es va quedar els terrenys. El problema era trobar la manera de vendre al públic una formigonada de fins a 600.000 metres quadrats. En aquest sentit, el projecte de Barcelona World s'està revelant com la seda per vestir la mona de l'operació d'especulació immobiliària més gran de Catalunya.

La Generalitat s'està desvivint per assegurar aquest negoci, intentant requalificar ara els terrenys per tercer cop aprofitant l'agost, canviant les lleis del joc abans que es posi la primera pedra de cap casino i firmant una opció de compra dels terrenys. En Bañuelos ha desaparegut, molts casinos ja no hi són, però segurament el pelotazo el faran i a qualsevol preu. Aquest preu el pagarem tots, amb un monument a la ludopatia o al formigó i amb el reguitzell de demandes que li cauran a la Generalitat per aquest bunyol jurídic.