Les mesures preses a la Xina no aturen la caiguda dels mercats

Ni les mesures monetàries aplicades per la Xina ni la publicació de dades favorables de la indústria dels Estats Units van poder frenar totalment la davallada dels mercats europeus, que després d'un dia de rebrot, ahir van tornar a cedir posicions, tot i que amb moderació. El Banc Popular de la Xina va injectar al voltant de 40.000 milions d'euros al mercat interbancari i al sistema financer del país entre ahir i abans-d'ahir, però la mesura no va animar tots els inversors asiàtics per igual. Mentre al Japó, Austràlia, Corea del Sud, Filipines, Indonèsia i Taiwan els índex borsaris tancaven la jornada en verd, els de casa –Xangai, Shenzhen i Hong Kong– tornaven a caure en pèrdues. Tot i això, la intervenció monetària sí que va moderar una nova davallada històrica de les borses europees, just l'endemà d'haver-se recuperat de l'últim dilluns negre, amb beneficis al voltant del 5% de mitjana.

No només l'economia xinesa està provocant incertesa en els mercats. Les pujades i baixades dels preus de les matèries primeres també van neguitejar els inversors, que van optar per incrementar les compres en deute, provocant que el bo alemany baixés vuit centèsimes, fins al 0,67%. La depreciació de l'euro i l'anunci de l'augment inesperat del 2% de les comandes de bens duradors als Estats Units el juliol passat –els experts havien predit un descens del 0,4%– van estimular l'avenç dels futurs d'aquell país i contagiaven d'optimisme moderat les places europees.

Però Wall Street es va començar a desinflar a mig matí –horari dels EUA– i a moderar uns guanys que havien creat expectatives entre els inversors. El pessimisme es va tornar a escampar pels mercats europeus com un reguer de pólvora, influenciats pel germà gran de l'altra banda de l'Atlàntic, i cap plaça va cloure la sessió en verd. A la fi, molta volatilitat i sensació de que les mesures de la Xina són només un pedaç.