L'atur de la zona euro cau a mínims de fa tres anys i mig
La taxa de desocupació del 10,9% millora sis dècimes en un any en què més d'un milió de persones han trobat feina
L'Estat espanyol, després de Grècia, el pitjor alumne, duplica la mitjana
És el millor termòmetre de la recuperació: la sagnia de l'atur comença a cicatritzar, almenys al nord dels Pirineus. Eurostat, l'oficina estadística comunitària, va sorprendre ahir amb una bona notícia, en comptes de les habituals galledes d'aigua freda. Per primer cop en tres anys, la taxa de desocupats de la zona euro ha caigut fins al 10,9%, el nivell més baix des del febrer del 2012. L'Estat espanyol, però, es manté com el pitjor alumne del club, amb permís de Grècia. Potser l'economia espanyola creix el doble que la zona euro (gairebé el triple que França, quatre cops més que Itàlia i supera fins i tot la locomotora alemanya), però el seu atur també dobla la mitjana: és d'un 22,2%, molt lluny del tercer pitjor registre, Xipre, amb un 16,3%.
Vint-i-tres milions d'europeus continuen sense trobar feina, 17,5 dels quals a la zona euro. Però, tot i l'anèmica recuperació, la creació d'ocupació s'estaria accelerant: aquesta taxa del 10,9% (són dades del juliol passat) representa una millora de dues dècimes en un mes i de sis en l'últim any. En altres paraules: 213.000 persones han aconseguit un lloc de treball en el darrer mes a la zona euro i 1.116.000 en l'últim any. En el conjunt de la UE, l'atur ha caigut fins al 9,5%.
Esperançador, també, és l'atur juvenil, que s'ha anat reduint fins al 21,9% i està a punt de caure per sota de la barrera dels tres milions de persones. A l'Estat espanyol, però, encara afecta pràcticament un de cada dos menors de 25 anys (48,6%), un registre que només és pitjor a Grècia (51,8%).
La millora, però, és molt desigual. De fet, l'atur s'ha agreujat en tres països, tot i que encara són a anys llum de l'Estat espanyol: França (10,4%), Finlàndia (9,7%) i Àustria (5,8%). A Bèlgica (8,5%) i Romania (6,8%), la taxa s'ha mantingut estable, mentre que en les altres 23 economies la situació ha millorat.
Alemanya, al capdavant
Alemanya manté el lideratge (amb només el 4,7% de desocupats), seguida de la República Txeca i Malta (5,1%), la Gran Bretanya (5,6%) i Luxemburg (5,7%). A la cua del rànquing, amb Grècia, l'Estat espanyol i Xipre, també superen la mitjana Croàcia (15,1%), Portugal (12,1%), Itàlia (12%) i Eslovàquia (11,7%). Les reduccions més importants de la taxa de desocupats s'han produït a Bulgària, l'Estat espanyol, Grècia, Portugal, Irlanda i Croàcia. També l'atur masculí ha baixat al juliol dues dècimes a la zona euro (10,7%) i tres a l'Estat (20,7%). I la femenina, una dècima tant en el conjunt de la zona euro (9,4%) com a l'Estat (24%).
La Comissió Europea no es creu l'optimisme electoral de Mariano Rajoy i augura, segons les seves darreres previsions econòmiques, que l'atur espanyol es mantindrà encara en el 20,5% l'any que ve. L'OCDE, el club dels països més desenvolupats del món, preveu un 20,3% d'atur espanyol el 2016.
Reunió imminent
L'estadística d'Eurostat arriba just abans que el consell de govern del BCE es reuneixi demà i just després que s'hagi confirmat que la inflació a la zona euro es manté en el 0,2%, molt lluny de l'objectiu d'apropar-se al 2% que té Mario Draghi. Tot i la millora, l'atur europeu encara dobla el dels Estats Units, que ja és de només el 5,3%, després d'haver millorat gairebé un punt l'últim any (6,2% el juliol del 2014).
LES XIFRES
Rajoy proposa avançar en la mobilitat laboral
El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va proposar ahir que la UE posi l'accent en les mesures per avançar en la mobilitat laboral, engegui nous indicadors comunitaris i també “comenci a parlar d'unió fiscal”. Rajoy va fer aquestes afirmacions durant la cimera empresarial entre Alemanya i l'Estat espanyol que empresaris de tots dos membres de la UE van clausurar ahir a Berlín amb la presència de la cancellera alemanya, Angela Merkel. Rajoy va insistir en la necessitat d'una més gran “sincronia” entre els estats de l'euro perquè la unió monetària funcioni. Això, pel president espanyol, implica “avançar gradualment” en un mercat interior “més integrat” en àmbits com ara l'energia, la banca minorista, l'agenda digital i l'esmentada mobilitat laboral. Rajoy va defensar les reformes efectuades pel seu govern davant la cancellera, en una línia paral·lela a la de la ministra d'Ocupació, Fátima Báñez, que va assegurar al Senat que la reforma laboral està beneficiant els comptes de la Seguretat Social, perquè “ha permès recuperar 1,2 milions de llocs de treball que cotitzen”.
