L'FMI manté la previsió del PIB espanyol en el 3,1%
L'atur continua sent l'autèntic taló d'Aquil·les de l'economia de l'Estat i amb prou feines baixarà del 20% l'any que ve
Revisa a la baixa el creixement mundial per la feblesa dels emergents
Sense variació respecte a les anàlisis del juliol. El Fons Monetari Internacional (FMI) va anunciar ahir l'última previsió de creixement de l'economia espanyola per aquest any, i la va mantenir en el 3,1%. Tampoc hi ha variació en el càlcul del PIB per l'any que ve: 2,5%. Les dues dades tornen a situar l'Estat espanyol al capdavant del creixement econòmic de la zona euro.
Fa menys d'una setmana, el ministre d'Economia espanyol, Luis de Guindos, assegurava que el creixement de l'Estat arribaria al 3,3% aquest any i al 3% el que ve. Si bé la xifra amb l'FMI divergeix en poques dècimes, la tendència demostra que l'economia espanyola està tenint un comportament correcte aquest 2015, millor que els seus socis comunitaris.
L'organisme internacional dirigit per Christine Lagarde també va anunciar les seves previsions per a la inflació i l'atur dels pròxims dos anys a l'Estat espanyol. Segons les seves estimacions, els preus acabaran en negatiu aquest 2015 (0,3%) i tornaran a pujar molt dèbilment l'any vinent (0,9%). L'atur, per la seva banda, continua sent la gran llosa per a l'economia espanyola, que al desembre registrarà una taxa d'atur del 21,8% i, al final de l'exercici que ve, amb prou feines rebaixarà la barrera psicològica del 20%.
A la zona euro les coses continuen igual, amb un creixement “moderat i desigual”. Segons les previsions, acabarà aquest any amb una alça del PIB de l'1,5% per remuntar una dècima (1,6%) el 2016. Una perspectiva de millora gràcies al baix preu dels combustibles i les polítiques monetàries del Banc Central Europeu. Des de l'FMI es va fer un advertiment als països europeus més potents, especialment Alemanya: “Podrien fer més per impulsar el creixement.”
Tot i que el conjunt de les economies globals continua creixent, ho fa a un ritme molt menor del que s'esperava, un fet que ha obligat l'FMI a rebaixar les seves previsions un parell de dècimes respecte al juliol: del 3,3% a l'actual 3,1% per aquest any. És la xifra més baixa dels darrers sis anys.
L'organisme monetari dóna diverses pistes del perquè, i la major part de la culpa la tenen les economies de països emergents. “Serà el cinquè any consecutiu en què el creixement dels emergents sigui declinant,” va dir des de Lima, seu de la Assemblea anual de l'FMI, el nou economista en cap de l'organisme, Maurice Obstfeld. El retrocés del preu de les matèries primeres i la volatilitat dels mercats (augmentada “desenfrenadament” per la Xina aquest agost), juntament amb els canvis en el sistema financer que comportarà la imminent pujada dels tipus d'interès nord-americans, fan que les perspectives per als emergents siguin “poc encoratjadores” i decreixi el capital inversor cap a aquests països.
No obstant això, la previsió és que l'exercici que ve el creixement mundial torni a pujar fins al 3,6%, en gran mesura per la confiança en què l'augment lleu però sòlid de les potències econòmiques, especialment els Estats Units, trobin el pròxim any l'estabilitat buscada des de la crisi del 2008.
L'economia nord-americana continua la recuperació i acabarà el 2015 amb una alça del PIB del 2,6%, xifra similar al Regne Unit (2,5%). Serien els menys afectats pels dubtes en l'economia xinesa després dels moviments de la moneda xinesa de l'estiu.
Les pitjors perspectives són per a Rússia, que experimentarà una caiguda del 3,8% aquest any per culpa de les sancions per la guerra a Ucraïna, i especialment el Brasil, que està enmig d'una espiral de desconfiança que ha obligat l'FMI a rebaixar un punt i mig la previsió que feia fa només tres mesos. Així, el PIB del Brasil retrocedirà un 3% en aquest exercici i encara caurà un 1% l'any que ve.
LA XIFRA
Intens debat sobre el pressupost espanyol
El debat sobre els comptes de l'Estat espanyol va ser intens ahir a Brussel·les. La Comissió Europea va decidir ajornar la seva opinió sobre el pressupost de l'Estat per l'any que ve, una anàlisi que, de fet, estava previst que
fes pública ahir mateix. “El procés de la presa de decisions sobre aquest assumpte continua en marxa després de la discussió d'avui; esperem concloure-la en els pròxims dies”, va dir ahir la portaveu d'Afers Econòmics, Annika Breidthardt.
Dilluns passat, el comissari Pierre Moscovici havia dubtat de la capacitat de l'economia espanyola d'assolir els objectius de dèficit previstos per aquest exercici i el que ve. Una posició que va ser posada en dubte per diverses fonts des de Brussel·les.
Així, el ministre alemany d'Economia, Wolfgang Schäuble, va considerar ahir “bons i sòlids” els arguments del govern espanyol per defensar que complirà els objectius de reducció del dèficit el 2015 i el 2016. De fet, l'ajornament de l'opinió sobre el pressupost espanyol no deixa de ser una desautorització a Moscovici i els seus dubtes. I entrant en aquest debat, el president espanyol, Mariano Rajoy, va dir ahir que el dèficit se situarà l'any que ve per sota del 3% i, per tant, complirà el 2,8% reclamat des de Brussel·les.