Sense passaport
L'exvicepresident del govern espanyol esquiva la presó però no podrà viatjar fora de la UE i haurà d'anar al jutjat periòdicament
El magistrat el torna a interrogar pel seu patrimoni multimilionari d'origen il·lícit
Sense passaport, però en llibertat. L'exhome fort del PP, Rodrigo Rato, ahir va declarar novament davant el jutge per donar explicacions sobre l'origen del seu patrimoni ocult, fruit, segons assenyalen els investigadors, del cobrament de suborns i d'una activitat empresarial que es va amagar a Hisenda quan l'antic dirigent popular presidia Bankia. En total, es calcula que a través de la societat Kradonara hauria pogut camuflar 6,5 milions d'euros, els quals es van enviar a paradisos fiscals.
Després de gairebé tres hores d'interrogatori –en qualitat d'imputat pels delictes de frau fiscal, blanqueig de capitals i corrupció entre particulars– Rato va sortir amb la prohibició de poder viatjar a països de fora de la UE i amb l'obligació de presentar-se un cop al mes al jutjat. El magistrat madrileny Antonio Serrano-Arnal va decidir aplicar aquestes mesures cautelars atès que la fiscalia anticorrupció no en va demanar de més contundents, malgrat que hores abans s'havia especulat amb la possibilitat que aquesta vegada es decretés l'empresonament de l'antic vicepresident econòmic durant els governs de José María Aznar.
El jutge el va tornar a citar ahir després que en una primera compareixença, al juliol passat, el també exdirector del Fons Monetari Internacional (FMI) es va negar a respondre les preguntes de les parts adduint que no sabia de què se l'acusava. Passat el temps i després que els investigadors hagin trobat noves proves i haguessin pres declaració al seu testaferro i a la seva antiga secretària, entre altres imputats, el magistrat disposava de proves suficients que havia blanquejat una gran quantitat de diners a l'exterior procedents de suborn i treballs no declarats.
Aquest nou cas que afecta Rato –juntament amb el d'ocultació del forat de Bankia i el mal ús de les targetes black que investiga l'Audiencia Nacional– es va destapar a l'abril després que al mes de febrer l'imputat s'hagués acollit a l'amnistia fiscal de l'executiu de Mariano Rajoy i que va posar en evidència un patrimoni multimilionari i un seguit de moviments societaris que alertar Hisenda per la sospita que poguessin tenir un origen il·legal.
Dany a la reputació
Aquesta nova investigació va ser el detonant de l'enfonsament definitiu de l'exalt directiu del PP, sobretot després que es va difondre la imatge de Rato entrant en un vehicle policial mentre un agent de vigilància duanera li empenyia el cap. L'estampa va ser letal per a Rato, el qual es queixava que s'havia provocat un gran “dany familiar” i a la seva reputació. Més tard el jutge també va decidir embargar-li tots els béns i, en darrera instància, la pensió vitalícia de l'FMI.
Rajoy: “No hem estat prou ràpids i diligents contra la corrupció”
M.O
El vicepresident del “miracle econòmic”, el primer dirigent espanyol que arriba a la cúspide del Fons Monetari Internacional, el gestor de la campaneta que va convertir una caixa autonòmica en un gran banc que cotitzava a borsa... En un tres i no res, el mirall de Rato es va trencar i entre els bocins s'hi apreciava el reflex d'un empresari voraç capaç de cruspir-se els estalvis de treballadors i pensionistes venent-los tòxiques preferents o que va deixar un forat a Bankia que va provocar un rescat multimilionari. El mateix, a més, que mentre li va durar el càrrec es va fondre una targeta black i va permetre que els seus col·laboradors i directius del banc s'enriquissin.
Actuació lenta
Rajoy admetia ahir que en els casos de corrupció que afecten el PP potser sí que s'ha actuat tard i de manera poc “diligent”. Potser tenen “raó” –afegia– en algunes crítiques que ha hagut d'escoltar per la falta de reflexos del partit en els escàndols de la Gürtel i Bárcenas i el de Rato. Tant és així que reconeixia que, electoralment, la corrupció els ha passat i els pot passar més factura que la gestió de la crisi, malgrat haver estat marcada per les grans retallades i una forta pressió fiscal.