Catalunya Caixa marca el 2014 com l'any final de la crisi
El PIB català va caure un 7% en termes reals entre el 2007 i el 2013
Les comarques centrals lideren el creixement, gràcies als serveis i a la indústria
La crisi ha acabat. Ho va fer en algun moment de l'any passat, segons posa de manifest l'Anuari Econòmic Comarcal fet públic ahir per Catalunya Caixa, entitat que ara ja opera dins del grup BBVA. L'anuari considera que l'empenta del sector serveis i la recuperació del consum van posar fi als anys de travessa del desert iniciada el 2008 i que la crisi es pot donar per morta,“almenys –agrega– des del punt de vista de l'activitat”.
A més de constatar un creixement del PIB de l'1,5% per al Principat el 2014 i de recordar que entre el 2007 i el 2013 el PIB català acumulava una caiguda de set punts percentuals, l'estudi comenta que la bona evolució de l'any passat matisa el saldo negatiu des de l'inici de la crisi i el deixa en un 5,5%. Aquesta evolució es deu, sobretot, a la recuperació de la demanda interna, i més particularment del consum privat i de la inversió, “en la qual fins i tot la construcció va alentir la seva caiguda”. L'anuari, que ha estat a càrrec del catedràtic d'economia aplicada de la UAB Josep Oliver, col·laborador habitual dels estudis de Catalunya Caixa, explica que la recuperació està basada en una “marcada millora de la confiança a les llars i les empreses.
Així, mentre que el 2013 la demanda interna havia mostrat una contracció substancial (3,3%), el 2014 va registrar la primera pujada des de l'inici de la crisi, i amb un ritme significatiu, un 2,6%. En contrapartida, el saldo global dels intercanvis de béns i serveis, tant amb el món com amb la resta de l'Estat, va escurçar la seva contribució al PIB, des del 2,3 punts percentuals del 2013 fins a deixar-ho en una aportació negativa de 0,8 punts.
Segons el territori
Les dades aplegades en l'anuari detallen també per eixos territorials i per comarques l'evolució del valor afegit brut (VAB), és a dir, el valor generat per la producció de cada zona, o, més ben dit, el que seria el PIB abans d'aplicar els impostos indirectes que graven la producció.
En aquest sentit, es revela que l'any passat el VAB de les comarques centrals, que va arribar a un 2,3%, va ser el més dinàmic de Catalunya, per davant tant del de les comarques de muntanya (2,1%) com les de l'àrea metropolitana de Barcelona, on el VAB va créixer un 1,7%. Un percentatge pràcticament igual a aquest últim es va registrar a les comarques de Girona i Lleida, mentre que al Camp de Tarragona la taxa va quedar en un 1,1%. Només va mostrar una davallada, en aquest cas considerable, el valor afegit brut de les Terres de l'Ebre, que va retrocedir un 2,8% al llarg del 2014.
El creixement de la Catalunya central s'explica, segons la documentació difosa ahir per l'entitat financera, pel bon capteniment “tant dels serveis com de la indústria”, que representen respectivament el 56% i el 34,3% del valor afegit brut d'aquella àrea. Pel que fa a les comarques de muntanya, les segones en el rànquing, hi destaca el creixement del 4,3% de la indústria, seguit de l'1,6% de la construcció i l'1,4% dels serveis. Quant al sector primari, en aquella àrea va retrocedir un 2,8%.
Barcelona marca el ritme
Menció especial mereix l'àrea metropolitana de Barcelona, pel pes que pondera en el valor afegit brut del conjunt del país (més del 71%). El creixement del seu VAB es va deure en bona part als serveis (1,9%), reforçats per la indústria, que va incrementar el seu valor afegit brut en un 1,7%, mentre que tant la construcció com el sector primari van aportar dades negatives en els seus VAB, un 2,2% i un 4,9% respectivament.
L'anuari conclou que el sector que més ha contribuït al creixement català de l'any passat va ser el terciari, és a dir, els serveis, ja que va generar gairebé tres quartes parts de l'activitat i va avançar un 1,8%, que contrasta amb la caiguda de l'1% anotada el 2013. La pujada reflecteix la bona marxa de les activitats lligades a la demanda turística i de les llars, com ara el comerç, el transport i l'hostaleria, que van avançar un 2,9% de mitjana.
Un sector que lluita
El text esmenta també el creixement “moderat” de la indústria, d'un 1,5%. I dins d'aquest àmbit, detalla que aquest epígraf inclou també el sector energètic, però que l'acceleració de l'activitat s'ha deixat sentir més en l'àmbit estrictament manufacturer (2,2%). Dins d'aquest, les branques més expansives han estat la fabricació de material de transport, així com el sector químic i l'alimentari.
Dins de sector primari, l'agricultura va ser l'única rúbrica de les que el componen que va créixer, un 1%, mentre que els capítols de la ramaderia, pesca i el forestal es van reduir. Finalment, l'apartat econòmic que encara serveix de baròmetre de l'evolució de la crisi, la construcció, va presentar una caiguda, malgrat la recuperació de l'activitat en general. L'anuari puntualitza, però, que el descens va ser de l'1,6%, una taxa que, tot i ser significativa, contrasta amb els descensos previs, com ara la davallada del 8,1% que havia experimentat tan sols un any abans. Explicat amb més detall, s'hi detecta una moderada pujada de la rehabilitació (0,9%) i la caiguda sostinguda de l'obra pública, que encara retrocedeix un 14,4%. Tant l'obra civil com l'obra civil empresarial presenten, segons l'anuari, “indicis d'estabilització després de les intenses contraccions del 2013”.
Finalment, per comarques, l'anuari indica que la que més va créixer el 2014 va ser l'Alta Ribagorça (3,9 %), gràcies a la forta producció hidroelèctrica d'energia. A l'altra banda de l'espectre econòmic català, la comarca amb més problemes va ser la Ribera d'Ebre, on el VAB va recular un 7,2 %, també per motius energètics: concretament per la inferior producció d'energia d'origen nuclear.
En general, el sud del país és la zona que va presentar més dificultats l'any 2014, ja que concentra les quatre comarques amb davallades en el VAB: l'Alt Penedès, el Tarragonès, la Terra Alta i l'esmentada Ribera d'Ebre. En canvi, les 24 comarques que van créixer per sobre de l'1,5% de la mitjana catalana es concentren al nord-est del Principat, des del Garraf fins a la Cerdanya i el Baix Empordà, i abracen el gruix de les comarques metropolitanes de Barcelona i de l'eix gironí.
LES XIFRES
La creació d'ocupació cau a l'Estat
L'economia espanyola es va desaccelerar en el tercer trimestre, ja que tan sols va créixer un 0,7%, contra l'1% registrat en el tram anterior. Alhora, la creació d'ocupació va disminuir “notablement”, segons va indicar ahir l'observatori econòmic que elabora el servei d'estudis del BBVA (BBVA Research). Segons els experts, la desacceleració de la demanda es podria explicar en part per l'exhauriment de l'impuls de factors com ara el tipus de canvi io la política fiscal, i també per l'entorn exterior “menys favorable”, condicionat per la moderació del creixement global, especialment a la Xina, i els retards en la normalització de la política monetària als EUA. El BBVA creu que el PIB espanyol avançarà un 3,2% aquest any i un 2,7% el 2016, previsions més pessimistes que les del govern de l'Estat. Finalment, les dades de l'entitat corroboren la desacceleració en la demanda pública en un context “lleument expansiu” de la política fiscal, que posa en dubte el compliment dels objectius de dèficit.
