L'atur, la baula feble de la represa
Cinc experts debaten sobre la intensitat de la recuperació i els punts negres que arrossega l'economia catalana Coincideixen a afirmar que el deficient mercat laboral requereix actuacions urgents i profundes
-
Els participants en el debat ‘Converses amb el Banc Sabadell', a l'exterior dels estudis d'El Punt Avui Televisió, a Sant Just Desvern JOSEP LOSADA. -
D'esquerra a dreta, Joaquim Coello, Sofía Rodríguez, Alfred Pastor, Lluís Martínez (director adjunt d'El Punt Avui i moderador del debat), José García Montalvo i Elisenda Paluzie, en un plató d'El Punt Avui Televisió JOSEP LOSADA.
A llarg termini, reclamen canvis estructurals per ser més productius
“Les estretors dels últims anys continuaran”, afirma Pastor
Constaten millores, però preocupa l'entorn internacional
Les millores en educació i recerca esdevenen clau per al futur
El setembre del 2013, ara fa poc més de dos anys, El Punt Avui va reunir sis economistes per analitzar l'evolució i la consolidació de la recuperació econòmica. La conclusió principal d'aquella trobada va ser que l'economia havia tocat fons, i que el camí cap a la normalitat seria llarg i costós. Dos anys després, i malgrat les incerteses que encara ens envolten, bona part d'aquells economistes es van retrobar per corroborar en el transcurs del debat Converses amb el Banc Sabadell, que s'emetrà demà a El Punt Avui Televisió, que la represa és una realitat, encara que arrossega un punt negre: una taxa d'atur insosteniblement elevada.
“El nombre de divorcis i d'accidents d'automòbil està creixent, igual que el trànsit de les autopistes i la setmanada que reben els nens... Tots els indicadors estan millorant i això denota que hi ha més activitat”, va fer notar José García Montalvo, catedràtic d'economia de la UPF. “El PIB està creixent al 3% i els desequilibris com ara l'endeutament i el dèficit públic s'estan corregint, però hi ha ombres, com un entorn internacional amb incerteses i un potencial de creixement baix a llarg termini”, va assenyalar Sofía Rodríguez, economista en cap del Banc Sabadell. Per l'enginyer Joaquim Coello, les dades macroeconòmiques són bones, però el ciutadà no percep aquesta recuperació, entre altres motius, per la precarietat del mercat laboral: “S'han de fer reformes per intentar reduir la distància entre els que tenen més i els que tenen menys.”
Amb una taxa d'atur que actualment se situa en el 19% i que va superar el 24% el 2013, en el moment més agut de la crisi econòmica, l'ocupació i el mercat laboral van ser dos dels punts centrals de la xerrada. “El problema de l'ocupació en aquest país no el resoldrem creant molts llocs de treball, sinó ocupació de qualitat, perquè quan en generem molts són ocupats per gent de fora, perquè els d'aquí no els volem”, va explicar Alfred Pastor, professor de l'Iese. Per Elisenda Paluzie, degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la UB, el gran problema és que la caiguda va ser molt forta: “Venim de molt avall i de sous molt baixos, caldran molts anys d'anar molt bé per retornar a taxes més suportables.” “La taxa d'atur és insostenible, especialment entre el jovent, que arriba al 50%. És clar que el mercat laboral no funciona bé quan en èpoques bones la taxa d'atur és del 12% i en èpoques dolentes s'enfila fins al 24%”, va dir Montalvo.
Arribats a aquest punt, els sis experts van mirar de buscar solucions per a la xacra de l'atur, tant des del punt de vista del curt termini com del llarg, a més de proposar reformes estructurals que facilitin un canvi de model econòmic cap a sectors de més productivitat. El fracàs escolar, la formació professional, el paper de la universitat, la recerca, la mobilitat geogràfica dels treballadors i un model econòmic basat en el sector immobiliari i el turisme van acaparar el protagonisme en el debat.
Formació professional
“Hi ha molt mite amb la sobrequalificació dels joves a Catalunya perquè, al final, el nombre d'universitaris aquí és similar al d'altres places europees”, va afirmar Paluzie, i hi va afegir: “On sí que anem al darrere és en el fracàs escolar, perquè els estudis intermedis no aconsegueixen atraure alumnes que acaben deixant l'escola.” La falta de prestigi que malauradament encara arrossega la formació professional va ser destacada per Coello i Montalvo com un problema que s'haurà d'afrontar en els pròxims anys.
“L'estructura de la nostra economia ha de canviar molt i, per començar, cal denunciar que en el futur pagarem molt cares les retallades que en aquests últims anys hem aplicat a la recerca i la innovació”, va subratllar Coello. L'enginyer, però, va reconèixer que en els últims anys s'ha produït una millora, potser com a conseqüència de la forta destrucció d'ocupació i de la necessitat de tirar endavant: “Avui dia hi ha molta més gent que emprèn i que posa en marxa un negoci que no pas abans de la crisi.”
No obstant això, tots els participants en el debat van coincidir que els canvis en l'educació i la recerca són a llarg termini, i que al país li cal una teràpia de xoc per mirar de reduir la taxa d'atur, especialment elevat en alguns col·lectius. Polítiques actives d'ocupació i, un cop més, el model del món immobiliari i el turisme com a taula de salvació van centrar la part final de la tertúlia.
El cambrer suís
“Jo, pel que fa a l'estructura productiva de l'economia, sóc optimista, perquè la construcció té ara menys pes en l'economia que abans de la crisi i, de fet, s'ha estabilitzat amb un pes en el PIB per sota de la mitjana europea”, va indicar Sofía Rodríguez. Quant al turisme, l'economista en cap del Banc Sabadell va subratllar que és un dels principals actius del país, sense oblidar altres sectors.
“També hi ha altres activitats –hi va afegir– com ara el transport, l'agroalimentació, l'automòbil i la química en què estem creixent de manera important i, avui dia, tenim una economia més diversificada del que sembla.”
Alfred Pastor, de l'Iese, va fer una interessant aportació en aquest punt del debat: “És caricaturesc dir que som una economia basada en el totxo i el turisme, perquè és clar que està molt més diversificada que fa deu anys. Ara bé, el que necessitem és un turisme de qualitat que permeti a un cambrer guanyar 2.400 euros al mes i no els 800 euros que ara cobra un cambrer espanyol.” “El que necessitem –hi va afegir– són llocs de treball que generin bons sous, perquè el cambrer suís que cobra 2.400 euros al mes accepta el lloc de treball, mentre que l'espanyol no vol aquest tipus de feina.”
Malgrat això, Montalvo no tindria ara miraments i va opinar que ara hem de potenciar el que millor sabem fer per crear ocupació, encara que sí que calen reformes més profundes per canviar el model a llarg termini. Un argument que va rebre l'aprovació de Pastor: “Ara és millor un lloc de treball dolent que res, d'acord. A llarg termini, però, cal fer esforços per canviar el mercat laboral cap a un de més productiu.”
La gestió política, doncs, va cobrar aquí un protagonisme ineludible. “Al final els problemes de l'ocupació no es resolen a curt termini. Calen polítiques a llarg termini i els polítics no miren més enllà de quatre anys, en espera de la reelecció”, va assenyalar Coello. “Però no són els polítics –va respondre Pastor– els que han d'arreglar les coses, sinó els ciutadans, que s'han d'esforçar per fer-ho o, en tot cas, perquè els polítics ho facin bé.” Per Montalvo, s'ha de produir un canvi de mentalitat entre la societat: “Jo pago els meus impostos i exigeixo que les coses es facin bé.”
En definitiva, els economistes reunits per El Punt Avui Televisió confien que hi haurà un futur millor per a l'economia catalana i que probablement ja ha passat el pitjor de la crisi, però van remarcar que el camí per assolir un benestar perceptible i generalitzat per a tota la ciutadania encara serà llarg. “Les estretors dels últims anys probablement continuaran: no estem cada dia més tristos, això és cert, però l'alegria no tornarà ben bé”, va sintetitzar Alfred Pastor, que va concloure: “En els pròxims anys, l'economia es mourà per sota del seu potencial.”
Política i deute
Montalvo va posar sobre la taula dos aspectes que, al seu parer, estan frenant l'economia i que s'haurien de superar per aconseguir que s'enlairi amb més força. Per una banda, el catedràtic de la UPF va mencionar els processos electorals i la situació política en general, que creen incertesa. I, per l'altra, el gran endeutament que encara arrossega el sector privat i el públic com a conseqüència de la crisi: “Les famílies s'estan desendeutant de manera més o menys ràpida, però no els estats, als quals els està costant més perquè precisament han actuat com a suport a les famílies.”
I és que la clau de tot plegat és saber si l'actual ritme de creixement de l'economia es podrà mantenir en el temps per evitar una recaiguda i facilitar que la millora arribi a tota la ciutadania.
