Lloret repescarà el pla d'usos comercial tombat el 2013
L'alcalde diu que s'haurà de replantejar, en el marc de la jornada Repensa Lloret per definir el futur de la ciutat
L'Ajuntament de Lloret de Mar no ha guardat al calaix la idea de fer un pla d'usos comercials, i tornarà a treballar per aprovar-ne un durant aquest mandat. No serà necessàriament el mateix que ja es va intentar aprovar el 2013, i que es va haver de retirar per l'oposició frontal del sector empresarial i dels partits de l'oposició, segons va avançar ahir l'alcalde, Jaume Dulsat, tot i que va reconèixer que és una eina del tot necessària.
El debat sobre el pla d'usos es va plantejar arran d'una de les ponències de Repensa Lloret, la jornada participativa d'innovació sobre el model de ciutat organitzada per l'Ajuntament amb la finalitat de reflexionar sobre cap on ha d'anar el model de ciutat de Lloret de Mar i quins són els principals reptes de futur que afronta la població. Jaume Angerri, exdirector general de Comerç de la Generalitat de Catalunya, va plantejar entre els reptes de Lloret la concentració del comerç al voltant del carrer Sant Pere, l'oci nocturn a Just Marlès i la futura prolongació de la C-32. Des del públic, una empresària es va plantejar que el 50% del comerç lloretenc “ven el mateix”, i va preguntar si l'Ajuntament pot regular “la proliferació” d'alguns sectors de comerç. Angerri va respondre que ja ho regula molts ajuntaments, i que més enllà dels plans d'usos, la legislació no ajuda a evitar el que va definir com la “basarització” del model comercial, que acaba provocant que la meitat de l'oferta comercial sigui “exactament igual”, fet que no passa només a Lloret, sinó en moltes ciutats del món.
El regidor de Comerç, Jordi Orobitg, va recordar també des del públic que en el mandat anterior es va intentar fer un pla d'usos, encaminat a evitar la concentració de determinats tipus de comerços en algunes zones, però que el criteri “patrimonialista” va pesar més. Orobitg va dir que treballar per lluitar contra la “basarització” és la línia a seguir, per buscar l'especialització del comerç. Més enllà del comerç, la jornada va servir per obrir la reflexió de com volen els lloretencs que sigui la seva ciutat, fent un exercici d' atreviment per dibuixar Lloret d'aquí a 15 o 20 anys, reflexions que han de servir per marcar actuacions en el futur.
LA XIFRA
Futurisme i reptes ambiciosos
La jornada Repensa Lloret la va obrir José Antonio Donaire, professor de turisme a la UdG i exdirector d'Insetur, que va fer un exercici de “futurisme” per parlar de com evolucionarà el turisme en els pròxims anys, en què augmentaran molt els visitants de països que no són ara els emissors clàssics, com ara el Pròxim Orient i l'Àfrica. Després de Jaume Angerri, Toni Puig, professor d'Esade, va fer una ponència engrescadora i atrevida en què va animar els lloretencs a marcar-se reptes ambiciosos. La jornada es va completar amb la xerrada sobre la revolució digital a càrrec de Genís Roca, president de Roca & Salvatella, i les ponències sobre innovació hotelera, a càrrec de Fernando Gallardo (crític hoteler); ciutat i urbanisme intel·ligent, a càrrec de Carles Llop, director del departament d'Urbanisme i Ordenació del Territori, de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (UPC), i sobre els barris i ciutats com a actors de canvi, amb Daniel Tarragó (Neòpolis).
