Mercaders per la pau

Un esborronador minut de silenci va obrir ahir la novena edició de la Setmana de Líders Econòmics de la Mediterrània, que des d'ahir i fins demà acolliran les solemnes voltes de la Casa Llotja de Mar de la Cambra de Comerç de Barcelona. Els assistents, convocats per parlar d'economia, cooperació i desenvolupament, homenatjaven així les víctimes que el terrorisme ha deixat en diversos països de la regió i, especialment, les del recent episodi a Tunísia. Miquel Valls, president de la Cambra barcelonina, va obrir el torn de paraules lamentant que, vint anys després de la Declaració de Barcelona, el resultat “no està a l'altura del que s'esperava”. “El desordre que regna en alguns països ha comportat que la Mediterrània no sigui present com a actor econòmic en un món globalitzat”. Per Valls, “hi ha solucions” en aquesta “etapa clau” de la zona: reactivar el procés iniciat amb la Declaració de Barcelona, firmada durant la Conferència Euromediterrània del novembre del 1995. En el document, els líders polítics i econòmics es comprometien a impulsar la col·laboració en els àmbits social, cultural i humà paral·lelament a la creació d'una zona de prosperitat compartida a partir de la col·laboració econòmica i financera. Es tractava d'establir una zona de lliure comerç, eliminant barreres i fomentant la cooperació financera entre els països de la Mediterrània.

La realitat, dues dècades més tard, és ben diferent. Mohamed Laïd Benamor, president de la Cambra algeriana, es declarava “nostàlgic” d'aquella època, després de la qual la regió “ha perdut la innocència i ha guanyat lucidesa”. El president de l'Associació de Cambres de la Mediterrània (ASCAME), Mohamed Choucair, va pujar a la tribuna fent una crida a la justícia social declarant “il·legal” l'atur i defensant les feines “decents”, una xarxa de protecció social contra la pobresa i l'exclusió i solucions satisfactòries de futur per als joves com a instruments imprescindibles per fer retrocedir els conflictes de la zona, on la meitat dels gairebé 800 milions de persones que habiten la quarantena llarga de països té menys de 25 anys.

I és que el comerç i la bona marxa de l'economia, com es va afirmar insistentment durant la presentació, són potencials de pau i de concòrdia, fins al punt que el conductor de l'acte, Anwar Zibaoui, secretari general d'ASCAME, va definir els líders mediterranis actuals i històrics com a “mercaders per la pau”.

Però no tan sols de romanticisme viu el Mare Nostrum, com va subratllar el secretari general de la Unió per la Mediterrània, Fathallah Sijilmassi, sinó que “cal passar a l'acció”. L'industrial libanès Fouad Makhzoumi, president i conseller delegat de Future Pipes Group, que s'ha fet un nom a Europa amb productes com ara materials bàsics i maquinària, va fer una revolucionària al·locució que va arrencar l'aplaudiment més espontani de l'auditori: “Donem-los feina i estabilitat i així no es decantaran pel terrorisme”, va declamar. Makhzoumi va alertar que “no s'està educant els europeus a tractar amb l'Islam”. Ell mateix es va definir com a musulmà i orgullós de la seva cultura, però va trobar imprescindible la separació de la religió de l'Estat per protegir aquest últim “dels polítics que utilitzen la religió per controlar les persones”. Finalment, va assenyalar el sempitern conflicte entre Israel i Palestina i va instar a solucionar-lo urgentment, “perquè si no s'usarà per continuar els enfrontaments en altres llocs”.

A més d'una emotiva intervenció de la ministra de desenvolupament tunisiana, Lamia Zribi, que va retreure la falta de compromís europeu amb les polítiques de convergència econòmica amb la regió, Senèn Florensa, president executiu de l'Institut Europeu de la Mediterrània, va defensar sobreposar-se a la tristesa i confiar que “la violència no prevaldrà”. Va tancar la inauguració el ministre espanyol d'Indústria, José M. Soria, que va dedicar el gros del seu parlament a defensar les reformes i polítiques del seu govern com a font de recuperació econòmica. Respecte a la conflictivitat a la regió, va assegurar que “el terror de Daesh no té a veure amb un o altre país ni amb la religió”, sinó que el perpetren persones que “ataquen la nostra llibertat”.