Empreses
Noves finances
Inversions fetes a mida per a capitals modestos
Argenta és una Eafi que es presenta com l'alternativa de flexibilitat i proximitat als productes bancaris estandarditzats
Com a assessors, recorren als avantatges tecnològics i al fàcil accés als mercats menys encotillats que l'espanyol per oferir qualitat competitiva als seus clients
Interior, vespre. Algú de classe mitjana truca a un professional que l'aconsella sobre com invertir els seus diners. L'escena no ens resulta xocant en una pantalla cinematogràfica, però sí quan la intentem generalitzar en el nostre context immediat. Es tracta d'una activitat encara poc coneguda aquí, però que en altres països és una realitat d'allò més quotidiana. Són empreses d'assessorament financer independent, o les anomenades Eafi, que aconsellen de manera personalitzada sobre instruments financers.
A Catalunya, un dels referents és Argenta Patrimonios, creada a principi de la dècada per Albert Grau i Joan Manuel Casanovas, com l'alternativa no tan sols de proximitat i confiança, sinó amb la clara intenció d'acostar-se al que Casanovas defineix com “la realitat del país”, rebent com a clients empreses i particulars que, per les seves circumstàncies i el seu capital, no necessàriament gaire gran, no entrarien en el públic objectiu (target)
preferent de la banca.
“Ens adrecem a la clàssica pime catalana, un empresari que factura al voltant d'un milió d'euros l'any, o bé al professional liberal, i també al client jove, que ens ha trobat a la xarxa o pel boca-orella i que descarta cedir el control de la rendibilitat dels seus diners a una franquícia bancària”, comenta Casanovas. D'aquesta manera, el capital de la vuitantena de clients d'Argenta oscil·la entre uns discrets 150.000 euros i uns més respectables 6 milions, per bé que la mitjana és d'uns 400.000 euros. El gros de la parròquia la tenen a Catalunya, però un 25% prové de fora del Principat i un 10%, de fronteres enllà, fet que els fa mirar cap al futur pensant en zones amb potencial com l'Amèrica Llatina.
L'Eafi és una opció que es comença a estendre, tot i que no als nivells de la resta d'Europa, per exemple. Si a Catalunya n'hi ha 25 i al conjunt de l'Estat unes 180, a l'Estat francès n'hi ha 4.000, i al Regne Unit, 33.000. “Es tracta d'actuar com una botiga multimarca, amb múltiples opcions per a l'inversor”, explica Albert Grau, que subratlla que aquí la concentració de la banca dels últims anys ha fet que les entitats s'hagin “industrialitzat”, i actuïn com un magatzem que només ofereix productes propis. A Argenta no estalvien crítiques al funcionament del sector financer. Tot i que el màrqueting s'ha modernitzat per millorar-ne la imatge, “es tracta d'estructures cada cop més grans que actuen molt per inèrcia”, amb inconvenients com la rotació dels assessors, que no estableixen vincles de proximitat amb el client per maximitzar el marge. “Fins i tot estan deixant el client a fora, operant al caixer, o directament a distància, per mitjà de dispositius electrònics i telemàtics”, diu Grau. Ell i Casanovas alerten, a més, que la concentració bancària continuarà, i que “els deu grans bancs d'ara poden esdevenir-ne cinc en pocs anys”, cosa que augura un nivell de competència encara inferior al d'ara.
Esperança de futur
Els dos responsables d'Argenta veuen, no obstant això, brins d'esperança per als qui vulguin gestionar els seus diners fora de “l'encotillament” actual. D'una banda, el fet que les noves tecnologies donen accés a plataformes de més enllà de les fronteres, que tampoc exigeixen grans fortunes per operar amb rendibilitat i que ofereixen “una amalgama de productes interessants i àgils”. En segon lloc, l'expansió i lenta però inexorable de les Eafi, “que funcionem amb vocació de sastre a mida”, indica Casanovas. Referint-se a Argenta, Grau proclama: “Volem que el client senti que ens preocupem per ell i que evolucionarem en paral·lel a les seves necessitats, amb unes condicions molt competitives gràcies a la nostra forta capacitat negociadora amb els proveïdors.”
Tots aquests vectors: tecnologia, globalització i aparició d'actors nous, resulten especialment interessants, perquè, argüeixen, “els productes d'inversió estandarditzats que ofereix la banca, després dels successius escàndols que han esquitxat el sector, de les subprimes a les preferents, ja preveuen que la responsabilitat del risc recaigui totalment sobre l'inversor, gràcies a una lletra petita que continua sent inintel·ligible”. Tot plegat els fa afirmar que, si la crisi que encara cueja l'hem pagat entre tots, bancs i contribuents, “la pròxima ja es prepara perquè la paguin només aquests últims”.