6.010 pisos buits per execució hipotecària
Salt, Girona, Figueres i Palafrugell encapçalen el rànquing de poblacions gironines amb més habitatges buits en mans de les entitats bancàries
Les dades canvien perquè hi continua havent execucions hipotecàries
A les comarques gironines hi ha més de sis mil habitatges que estan buits i que pertanyen a entitats bancàries o a la Sareb, després que els ocupants hagin estat objecte d'una execució hipotecària; és a dir, que com que no en poden pagar la hipoteca, n'han estat desnonats. Alguns d'aquests habitatges, però, no acaben d'estar buits perquè tot i que ja se n'ha dictat l'execució hipotecària, les famílies o encara no n'han estat desnonades o bé han estat ocupats. Aquesta –6.010– és la quantitat que actualment consta en el registre d'habitatges buits i d'habitatges ocupats sense títol habilitant que recull l'Agència Catalana de l'Habitatge a partir del decret llei del 24 de març del 2015 de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d'execució hipotecària.
La població gironina que encapçala el rànquing de pisos buits procedents d'una execució hipotecària és Salt on, segons aquesta llista, n'hi ha 826. Hi segueix Girona, amb 578; Figueres, amb 326; i Palafrugell, amb 315. Són unes dades darrere les quals hi ha famílies que han estat objecte desnonaments al llarg d'aquests anys de crisi. Com a dada, per exemple, hi ha els 994 llançaments o desnonaments practicats pels jutjats gironins durant el primer semestre del 2015 a la demarcació, segons el Consell General del Poder Judicial. El 2014 i segons dades de l'Instituto Nacional de Estadística (INE), a la demarcació de Girona hi va haver un total de 2.107 execucions hipotecàries.
Com a conseqüència dels problemes socials generats durant aquests anys amb les execucions hipotecàries per una banda i al mateix temps l'augment del parc d'habitatges de les entitats financeres, les administracions han hagut de dissenyar polítiques d'habitatge, entre les quals, aquest decret llei d'àmbit català o d'altres a escala municipal.
El regidor de Serveis Socials de l'Ajuntament de Girona, Eduard Berloso, explica de quina manera malgrat tota la política engegada perquè els bancs cedeixin els seus habitatges buits al consistori perquè aquest els destini a lloguer social –política que inclou multes econòmiques– de moment només han rebut un quinzena d'immobles. “Actualment necessitaríem uns cent trenta pisos; trenta dels quals, amb màxima urgència”, hi afegeix. Berloso, a més, recorda que la mesura sancionadora de bancs és molt lenta.
A Salt, on el total de pisos buits procedents d'execucions hipotecàries és de les més altes de Catalunya, la política municipal en habitatge és un dels temes “més candents i dels més complexos”, reconeix el regidor d'Habitatge, Ferran Burch, que insisteix que la prioritat és dotar-se del màxim parc d'habitatges per donar resposta a la demanda dels veïns. Burch també destaca que es treballa conjuntament amb l'Agència Catalana de l'Habitatge, que també proporciona part d'aquest parc immobiliari. En aquest sentit, per exemple, encara s'està pendent de rebre els 26 pisos que la Generalitat va comprar l'estiu passat a Bankia en aquest municipi per destinar-los a lloguer social, ja que molts d'aquests encara s'han de rehabilitar. De fet, en molts casos la rehabilitació condiciona l'endarreriment del procés. “Estem intentant quadrar dades per saber exactament com està la situació a Salt”, hi afegeix Burch.
Quadrar dades és un problema a tots els municipis grans en relació amb l'habitatge perquè, a més dels pisos buits procedents d'execució hipotecària, en molts municipis també es comptabilitzen els que provenen de particulars. Aquest és el cas de Figueres, per exemple, on l'equip de govern vol refer el cens d'habitatges buits –un miler que inclou els 326 procedents d'execucions hipotecàries– per imposar una taxa de 400 euros als propietaris dels habitatges buits després de desistir en l'estratègia de multar els bancs.
LES FRASES
LES XIFRES
La PAH difon un mapa dels pisos buits de la Sareb
U.C
Amb l'objectiu de visualitzar públicament i senyalitzar els habitatges buits que té la Sareb, a final d'octubre –coincidint amb el Barcelona Meeting Point– la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) va presentar la campanya La Sareb es nuestra. La iniciativa potencia l'Obra Social de la PAH i inclou la publicació d'un mapa de les cases buides (vegeu la fotografia) que el banc dolent té arreu del territori estatal, provinguin o no provinguin d'una execució hipotecària. La PAH calcula que la Sareb té més de cent mil habitatges buits a l'Estat i en aquesta pàgina web en marquen més de 33.000 gràcies a la informació de les immobiliàries que en gestionen els actius.
Les dades, però, com assenyala la portaveu de la PAH de Blanes, Emma Torres, són molt difícils de tenir de manera exacta perquè, entre altres coses, diàriament hi ha alguna execució hipotecària i perquè els bancs també “amaguen” pisos en el sentit, per exemple, que poden trobar argúcies legals per no haver de comunicar alguns pisos. “Si han de comunicar els que fa dos anys que estan buits, doncs, per exemple, llogant un d'aquests pisos durant un mes, ja s'estalvien d'haver-lo d'incloure en la llista”, hi afegeix Torres, que recorda que la Sareb ha denunciat la PAH per incitar a l'ocupació. “Les entitats bancàries el que volen és deixar passar el temps i, quan puguin, tornar a la bombolla immobiliària”, afirma la portaveu d'aquesta plataforma a Blanes. Per tant, si bé a la llista de pisos buits procedents d'execució hipotecària hi consta, per exemple, que a Blanes n'hi ha 215 –la població amb més pisos de la Selva i la sisena en el rànquing de la demarcació–, Torres afirma que la xifra de pisos buits a la població és superior. Això és extrapolable a totes les poblacions.