Estalvis volatilitzats

Perdre-ho tot, de la nit al dia. Això és el que ha passat a milers d'italians que havien dipositat els estalvis en una de les quatre entitats bancàries –Banca Etruria, CariFerrara, CariChieti i Banca Marche– que han estat rescatades mitjançant un decret per l'executiu de Matteo Renzi, amb un cost de 3.600 milions d'euros. El govern italià ha salvat del desastre les entitats, però no els milers de persones a qui aquests bancs havien venut, sovint amb enganys, accions financeres inadequades: les obligacions subordinades. L'escàndol, si bé de dimensions més reduïdes, té semblances amb el cas de les preferents de l'Estat espanyol. El perfil dels que han perdut tots els estalvis és, en bona part, el de persones treballadores sense cap mena de coneixement financer, en cap cas inversors, sinó petits estalviadors. Habitants de poblacions mitjanes i petites, on la relació amb el director del banc és de familiaritat i confiança.

Persones que van a l'oficina bancària de tota la vida amb la llibreta d'estalvis en una mà i la bossa del supermercat en l'altra. “Escolta, tinc aquest raconet; què m'aconselles que en faci? Alguna cosa segura, eh?” És el que va dir la Roberta, treballadora d'una empresa de neteja, al director de la sucursal de Banca Etruria del seu poble, al centre-nord d'Itàlia. El coneixia bé: al poble només hi ha aquest banc. El director li va aconsellar les obligacions subordinades i li va assegurar que li feia un tracte de favor venent-les-hi. “No em va avisar mai dels riscos que corria”, explica la Roberta. Eren prop de 20.000 euros, els estalvis de tota una vida.

Banca Etruria, com les altres tres entitats que es defineixen com de territori, va fer fallida. I no va ser d'un dia per l'altre, naturalment. Feia temps que la situació era crítica. Però l'ordre dels dirigents als seus empleats era no transmetre aquesta realitat als clients. I vendre com més obligacions subordinades millor. “Fins al dia abans de fer fallida, el meu banc intentava col·locar les subordinades a tothom que podia!”, exclama en Cosimo, un pagès que, desconeixedor dels riscos, n'havia comprat a Banca Marche per valor de 8.500 euros. El contracte per adquirir obligacions subordinades consta de seixanta pàgines, escrites amb un llenguatge inintel·ligible per al gran públic. Es tracta d'un producte de renda fixa a llarg termini, d'alt risc i baixa liquiditat. El risc de les obligacions subordinades està lligat a la solvència de l'entitat. No estan cobertes pel fons de garantia, i és un deute de pitjor qualitat que els bons i els pagarés.

Què significa això? Doncs que si l'entitat fa fallida, els que recuperen els diners són els titulars de comptes i dipòsits, bons, pagarés i deute ordinari en general, però no els que tinguin obligacions subordinades. Només queden darrere seu els propietaris de preferents i accions. En cap cas és un producte per a petits estalviadors. És per això que la Comissió Europea, a través del comissari de Serveis Financers, Jonathan Hill, va acusar aquests bancs d'haver venut “productes inadequats que han tingut conseqüències greus per a algunes persones”.

Hill va fer aquestes declaracions a mitjan desembre, després que Luigi D'Angelo, un jubilat de 68 anys que va perdre tots els estalvis (110.000 euros) per haver-los posat en subordinades de la Banca Etruria, se suïcidés enmig de la desesperació. L'empleat bancari que va fer firmar el contracte amb enganys a D'Angelo, Marcello Benedetti, va declarar al diari La Repubblica que duu “la seva mort a la consciència”, i que “l'ordre de mentir arribava dels directius del banc”. “Ens amenaçaven d'acomiadar-nos si no encolomàvem les subordinades”, assegura l'ara exempleat. El cas de Banca Etruria és el que ha despertat més polèmica. No només pel suïcidi de Luigi, sinó perquè el pare de la ministra de les Reformes, Maria Elena Boschi, mà dreta de Renzi, va ser del 2011 al 2015 en el consell d'administració del banc. Quan la filla va esdevenir ministra, el pare va passar a ser vicepresident de l'entitat. Ella, com tota la família, n'és accionista.

No són pocs els que a Itàlia demanen la dimissió de la ministra per un conflicte d'interessos. La Banca d'Itàlia, abans del rescat, havia multat Boschi pare per “falta de controls” i per “violacions en matèria de transparència”. Boschi filla, però, no pensa dimitir, perquè el seu pare “és un home decent”, diu. Renzi, per la seva banda, diu que s'estudiarà cas per cas per distingir qui ha estat víctima d'una estafa i qui va fer una mala inversió”.