La Girona impossible del 2010

El desembre del 2003 la Cambra de Comerç i Indústria de Girona va publicar un llibre amb el títol Girona 2010. Recollia els estudis que s'havien desenvolupat «davant del repte de l'economia global». Era un treball interessant que incidia en les mancances i les oportunitats d'aquesta demarcació. Conscients que no podia quedar en lletra morta, s'anunciava «un seguiment actiu de les seves conclusions i recomanacions» mitjançant la convocatòria cada cert temps del Fòrum Girona 2010, perquè hi hagués un «marc permanent sobre el futur econòmic». Ens acostem a l'any 2010. No tenim notícia de les convocatòries d'aquest fòrum. Potser no ens n'hem assabentat –no ho descartem–, però en tot cas no ha tingut notorietat. La situació entre el 2003 i 2009 ha canviat fins al punt que aquell fòrum –ple de bones intencions– ja no és comparable.

La Cambra acaba de distribuir la Memòria d'activitats 2008, amb 132 pàgines en paper de bon gramatge, abundància de color i el complement de dos DVD. Con és tradicional, la figura del president hi apareix per totes bandes: hi hem comptat unes vint-i-vuit fotografies amb la seva efígie! Del Fòrum, no em sabut trobar-ne ni rastre. També assenyala el pressupost d'aquell ens per 2008: 4.322.000 euros, amb els quals va tenir un resultat positiu de 869.000 euros. Això és administrar bé i tenir de sobra! Cal recordar que els ingressos procedeixen majoritàriament de les quotes obligatòries que paguen les empreses i els professionals. Ja hi ha marge per donar bons serveis i –efectivament– s'hi veu una intensitat notòria pel que fa a les activitats desplegades.

És tan plaent la maquetació d'aquesta memòria que el deteriorament de les empreses, agreujat sensiblement el 2008, no hi troba lloc. Sembla que no se n'hagin adonat. Viuen en el millor dels mons? És ben segur que coneixen la magnitud dels problemes a hores d'ara. Però la memòria no reflecteix res de les dificultats de les empreses gironines. La Cambra no pot mirar cap a un altre costat. És hora de muntar un veritable gabinet de crisi que es comprometi a intervenir activament per tal d'ajudar les empreses, en les preses de decisions sobre temes importants –com ara la fusió de caixes–, per reclamar de manera enèrgica i autèntica l'atenció que necessiten els emprenedors. Ja no n'hi ha prou amb paraules i discursos formals. Potser ha arribat l'hora de fer-se sentir i posar-se al costat de la gent que viu la crisi, en les seves diverses manifestacions, frec a frec. Ara les necessitats són urgents. I el qui n'ha de promoure l'ajut és precisament el president. Mirant la memòria, fa la impressió que ser president de la Cambra és com una mena de premi de final de carrera per a un empresari. La culminació d'una trajectòria. Lamentablement, els temps han canviat a pitjor, i amb el tarannà rialler i la bonhomia ja no n'hi ha prou. Ara fan falta més accions. A la Cambra hi ha un estol impressionant d'empresaris, gent molt preparada. Noms que tenen darrere seu una llarga experiència. Seria el moment de formar amb els que hi estiguin disposats un autèntic gabinet que intervingui activament en la situació que s'ha presentat. És hora de sumar esforços i de fer-se sentir, i si convé, de fer-se incòmodes. Els deixen intervenir?

En la memòria, el president escriu: «No ens podem asseure a esperar a veure què passa, amagant el cap sota l'ala. No podem esperar a veure la magnitud dels danys per començar a reparar-los. És el moment d'actuar i prendre decisions.» Molt bé! A qui ho diu, però?